Notícia

Quan el canvi climàtic encara permetia esquiar a Colòmbia

El primer campionat nacional d'esquí de Colòmbia es va celebrar el 1951 a la falda d'un volcà

La reina Mariela Diago, visitant el Nevado del Ruíz
La reina Mariela Diago, visitant el Nevado del Ruíz Autor/a: Centro de Historia de Manizales
Colòmbia, un país tropical, també  va tenir el seu lligam amb l'esquí ara fa 65 anys. A l'any 1951 es va celebrar al volcà Nevados del Ruiz (5.321 m.) el primer campionat nacional d'esquí del país. Potser alguns lectors encara deuen recordar aquest nom per les imatges que van donar la volta al món el 13 de novembre de 1985, quan una erupció al volcà "del Ruiz" va desencadenar la fusió de part de la glacera i el fang i les cendres van soterrar part de la ciutat d'Armero. A mitjans del segle passat, quan el canvi climàtic tot just es podia intuir, a Colòmbia es podia esquiar. Us ho expliquem.


"Cafè de Colòmbia" ha estat durant molts anys un dels patrocinadors més importants de la Copa del Món d’esquí alpí. Aquest ha estat un dels pocs vincles directes entre Colòmbia, un país tropical, i el món de la neu, però hi ha haver un temps en què això no era així. Fa 65 anys, a l’any 1951, es va celebrar al volcà Nevados del Ruiz (5.321 m.) el primer campionat nacional d’esquí del país. Molts dels lectors deuen recordar el nom d’aquest volcà no pas perquè s’hi hagi pogut esquiar, sinó per les imatges que van donar la volta al món el 13 de novembre de 1985, quan una erupció “el Ruiz” va desencadenar la fusió de part de la glacera. El fang i les cendres generades van soterrar part de la ciutat d’Armero.

La glacera del Nevado del Ruiz en retrocès

El cas, però, és que a mitjans del segle passat, quan el canvi climàtic tot just es podia començar a intuir molt subtilment però no palpar en la seva crua realitat, la glacera presentava un bon aspecte en extensió, en gruix i, a més, rebia nevades freqüents. Per això fa seixanta-cinc anys l’esquí es va popularitzar força en aquest racó de Colòmbia, en concret a l'entorn del volcà Nevados del Ruiz (5.321 m.), però ara, com també va passar a la Sierra Nevada de Veneçuela, cas que vam explicar la setmana passada, ja pràcticament és impossible fer-ho, més enllà d’alguns dies a l’any. El canvi climàtic, accelerat des de l’entrada al nou segle, l’ha deixat sense una glacera prou gran i amb pendent practicable en la qual la neu hi pugui quallar i permetre la pràctica de l’esquí. Quan neva, que cada vegada ho fa menys, la neu desapareix en un o dos dies. I tot seguit torna a aparèixer un glaç brut i impracticable.

Encara avui el Nevado del Ruiz està cobert permanentment, a la part més alta, per una glacera en retrocés. Les xifres de la seva fusió fan por: a l’any 1959 l’àrea de la glacera tenia una extensió de 34 km2. A l’any  1985 la glacera es va reduir a 21 km2 però s’allargava des de la cota 5.320 fins a la cota dels 4.500. Malauradament, després de l’erupció del 2003, n’han quedat 10 km2 i ha retrocedit a la cota dels 4.900 metres. Segons un estudi realitzat per la Universitat Nacional de Colòmbia es creu que per a l’any 2030 la glacera ja serà història, i és que cada any està perdent entre un 3 i un 4% de la seva extensió.

Campionat Nacional d’esquí de Colòmbia

A mitjans del segle passat la glacera del Nevados del Ruiz tenia una extensió prou ample i llarga com per permetre la pràctica de l’esquí en alguns vessants. En aquells anys, quan nevava sobre la glacera, la neu podia tardar perfectament 15 dies o més en desparèixer i, per tant, les condicions per a esquiar eren prou bones. Tant és així que quan ho feia s’hi podien apropar centenars de persones els caps de setmana per veure i jugar amb la neu i, com era d’esperar, algunes persones més atrevides ho feien per esquiar. Això va motivar el naixement del que va ser l’únic club d’esquí de Colòmbia (l'Ski Club de Manizales), ciutat colombiana propera al volcà, de més de 100.000 habitants.

Va ser el 29 de desembre de 1951 quan aquest club va organitzar el primer campionat nacional d’esquí de Colòmbia, que va comptar amb prop de 50 esquiadors de diferents països (Estats Units, Holanda, Suïssa, Alemanya, Anglaterra, Itàlia, Romania, Suècia, Argentina, Xile i Noruega). O sigui, que no només va ser nacional, sinó que se li hauria d’haver posat l’etiqueta d’internacional.

A les proves hi va haver un nombrós públic, segons informen els mitjans de l’època, ja que fins a l’estadi de competició hi van arribar diversos autobusos i cotxes. Tot i l’èxit del campionat, deu anys després, es va deixar de pujar a esquiar-hi sense saber molt bé per quin motiu, i això que sembla ser que s’hi va arribar a construir un teleesquí. Només consta una nota de premsa del 22 de gener de 1958, quan al diari La Pàtria es va publicar una notícia que afirmava que aquell any els campionats Internacionals es van realitzar gairebé al cim del volcà. Sembla ser que per manca de neu a la zona on, cal suposar, es feia cada any.

Des d’aleshores ja no consta cap més campionat nacional d’esquí ni tampoc que l’esquí es pugui considerar una pràctica més o menys habitual a Colòmbia. Tot i així a l’any 2007 sembla ser que un grup d’inversos espanyols van arribar a plantejar-se la construcció d’una petita estació d’esquí en algun punt indeterminat de l’actual Parc Natural de Los Nevados. Però l’intent va quedar en això, en un intent. I fins aquí sembla que és on, de moment, arriba la història de l'esquí a Colòmbia.

Enllaços relacionats:

Article sobre el campionat Nacional d’esquí de Colòmbia publicat a El Espectador.
Article sobre l’intent de construir una estació d’esquí a l’any 2007 publicat a Nevasport.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial