Notícia

"Vallfosca Interllacs Esquí Resort" , deu anys després d'una obertura que mai va arribar

L’obertura de l’estació d’esquí estava prevista per al novembre o desembre de 2006. Deu anys després l’estació ha quedat en un no-res


Una estació amb 9 telecadires, un dels quals un telefèric de 3 quilòmetres de llargada entre Espui i les 13 pistes d'esquí, 40 km de traçats projectats sobre plànols (cotes 1.800 a 2.600), xarxa de neu produïda amb el corresponent llac, un complex hoteler i 99 apartaments al peu de pistes i tot sense cotxes a la vista. Es contemplava la possibilitat que la nova estació es pogués unir a la veïna Boí-Taüll, oferint un total 3.400 hectàrees dedicades als esports de neu. A més, 18 Km d'itineraris d'esquí fora de pistes i un circuit de fons de 12 km. Per a evitar la massificació de les pistes, l'empresa havia previst limitar l'accés a l'estació a 4.500 esquiadors al dia. Aquest era el projecte del qual havia de ser la darrera estació d'esquí de Catalunya i esdevenir un referent del sud d'Europa com a complexe d'esports, esquí i salut d'alta muntanya. Tot va quedar en no-res quan la crisi de 2008 va fer "acte de presència".


Aquest mes vinent de desembre "Vallfosca Interllacs Esquí Resort" compliria deu anys d'obertura. Possiblement la direcció de l'estació ho celebraria amb un primer dia d'obertura de la nova temporada de forma gratuïta per a tothom, potser amb una copa de cava amb algun entreteniment per als majors de 18 anys, potser xocolata a la tassa per als petits i, potser també, una festa "après-ski" a partir de les 5 de la tarda. Molt de "potser" sí, perquè tot això són pures especulacions, però podria ser perfectament així. El cas és que l'estació del Pallars Jussà hauria d'haver arribat en aquest mes de novembre, o desembre, als seus 10 primers anys de funcionament. Els seus impulsors, Vallfosca Interllacs S.A., havien previst obrir el complexe a finals de novembre de 2006. Una obertura que, òbviament, mai ha arribat. I potser tampoc no arribarà mai.

El cert és que la història del que havia de ser un complex referent al Pirineu ja va començar l'any 1982, amb el Pla d'ordenació d'estacions de muntanya, que ja preveia una estació d'esquí a la vall de Filià. No va ser fins 16 anys després, el 1998, quan l'Ajuntament de Torre de Cabdella aprovava el conveni amb l'empresa VallfoscaInterllacs S.A. per promoure i desenvolupar el nou resort a la vall. Només en la tramitació de llicències, la compra de terrenys i la redacció dels projectes, ja s'hi van invertir 12 dels 100 milions d'euros en què s'estimava el cost total de la primera fase prevista.

Objectiu: obrir per la temporada 2006-07

L'any 2001 tot el projecte anava avançant a velocitat d'esquí de fons, o sigui, constant i imparable, tramitant i aprovant de forma transparent un seguit de passos administratius i financers indispensables per tirar endavant el projecte. Tant és així que l'abril d'aquell any van sorgir les primeres reaccions en contra dels grups ecologistes, principalment perquè 450 hectàrees de les projectades com a estació d'esquí ocupaven part de l'Àrea del Pla d'Espais d'Interès Natural.

El novembre de 2003es presentava a Barcelona i a la Torre de Capdella el projecte VallfoscaMountainResort, i atenció, es posava data d'obertura: exactament tres anys després, per començar la temporada 2006-07. La idea era tenir el complex obert els 365 dies de l'any i per això es projectava un camp de golf, les obres del qual ja estaven iniciades i molt avançades.

Al llarg del 2004 es van iniciar les obres de construcció de la primera pista d'esquí i en paral·lel els promotors lligaven el lloguer de la muntanya de Llevata, un espai a través del qual s'havia de connectar en el futur amb la veïna Boí-Taüll, una ampliació que estava pressupostada en 15 milions d'euros més. La promotora estimava que la posada en marxa d'aquest complex turístic permetria la creació de 300 llocs de treball directes a la vall. Per facilitar l'arribada de mà d'obra es projectaven 120 pisos de protecció oficial a la població de la Pobla de Segur, dirigits a treballadors del complex.

Les entitats ecologistes havien lluitat contra aquest projecte però el cert és que durant els mesos previs a la presentació es va fer molta pedagogia sobre el respecte per al medi ambient amb què s'havia fet la redacció del projecte. Per exemple, el transport fins a les pistes es feia per telecabina, en un trajecte que durava 10 minuts per salvar 3 quilòmetres de distància, tot per evitar l'impacte d'una nova carretera. A més, se soterraven totes les línies elèctriques, telefòniques i de televisió, s'utilitzaria gas natural com a font d'energia, el camp de golf es regaria bàsicament amb aigües residuals depurades i el complex seria totalment de vianants, per la qual cosa es creava un aparcament subterrani amb capacitat per a 2.200 vehicles.

Arriba el canvi de propietaris

L'any 2005, la immobiliària gallega Fadesa anunciava que havia comprat tots els actius de VallfoscaInterllacs, l'empresa que havia iniciat la promoció del projecte. La notícia arribava en ple boom immobiliari i automàticament van començar les desconfiances sobre els "objectius idíl·lics" del projecte del resort d'alta muntanya. L'interés purament immobiliari, i no d'altra mena, començaven a planejar sobre el projecte, i les pistes d'esquí semblava que passaven a ser l'excusa per, d'alguna manera, justificar el suport administratiu i del territori a tot el projecte.

Per acabar-ho d'adobar la posada en marxa de l'estació d'esquí quedava posposada i la nova propietària anunciava que seria per a desembre de 2007, malgrat que el 60% de les pistes ja s'estava executant i instal·lant els remuntadors, fins i tot amb la compra d'una retrac, proves que certificaven que l'esperit inicial del projecte, un resort ideat a l'entorn de l'esquí, es mantenia viu i l'especulació immobiliària no era l'únic interés crematístic com s'insinuava des d'alguns sectors.

Arribarien més desconfiances quan el 2007, la immobiliària madrilenya Martinsa, va comprar FADESA, i tot això pocs mesos abans de l'esclat de la crisi de l'habitatge i les hipoteques.

El 2008, tot aturat

En arribar el 2008,  amb tot el país ja instal·lat de ple en la crisi, l'execució de les obres del complex d'esquí i muntanya de la vall Fosca quedava aturat definitivament perquè l'empresa constructora, Matinsa-Fadesa, presentava concurs de creditors.
Curiosament el camp de golf, de 25 ha i 9 forats, estava acabat i només s'havia de trobar la forma d'inaugurar-lo i gestionar-lo, però ja era tard.
De l'estació d'esquí, que estava a mig construir, es van acabar retirant pilones, cables i altres instal·lacions i van ser transportades per la constructora cap a un magatzem de Saragossa, a l'espera de saber què calia fer amb el projecte de l'estació d'esquí.

El 2009, últimes "fuetades"

Davant la situació de paràlisi absoluta del projecte i davant l'impacte que tenia l'assumpte al Pallars Jussà, la Generalitat de Catalunya va prendre cartes en el tema. L'aleshores conseller Joaquim Nadal, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), va dir que s'estaven realitzant gestions per buscar nous inversors que es fessin càrrec del projecte. Fins i tot es va comentar la possibilitat que el projecte fos assumit per l'Institut Català de Finances (ICF) per tal de finalitzar-lo i tot seguit gestionar-ne l'estació d'esquí per mitjà de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. Tot i així, i malgrat la situació en què es trobava la propietària Matinsa-FADESA, aquesta encara va anunciar que no renunciava a acabar les obres de les pistes d'esquí amb l'objectiu d'obrir-les el desembre d'aquell mateix any. No era cap disbarat si tenim present que l'estació d'esquí era, de tot el complexe, la part del negoci global que podia generar més ingressos directes tant bon punt fos operativa. Però d'aquestes intencions ja no se'n va saber res més, i només van quedar com unes darreres fuetades abans d'abandonar o deixar morir el projecte.

Des d'aleshores el silenci sobre "Vallfosca Interllacs Esquí Resort" s'ha anat fent cada vegada més llarg. Només de tant en tant apareix alguna novetat sobre el futur de l'estació d'esquí. Una de les darreres va ser el gener del 2014, quan l'Ajuntament de la Torre de Capdella afirmava estar disposat a buscar inversors per recuperar el macro-complex turístic de la Vall Fosca. La darrera fuetada mediàtica va arribar a l'octubre de 2015, quan Martinsa Fadesa posava denúncia per la sostracció de material d'obra del telecabina inacabat de VallfoscaInterllacs.

Des d'aleshores, el silenci més absolut, possiblement perquè, situació econòmica a banda, el projecte ja no és viable des pràcticament cap punt de vista des dels que s'havia projectat el complex: el canvi climàtic, la situació d'estancament del negoci de l'esquí i un mercat immobiliari gairebé saturat a la majoria de valls del Pirineu, fan pensar que el projecte ja no és atractiu per cap inversor.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial