Notícia
Vallnord, trencant barreres
Arinsal disposa de material i professors especialitzats per a esquiadors amb alguna discapacitat física o mental
L'escola d'esquí d'Arinsal compta amb material i personal especialitzat per a esquiadors amb alguna discapacitat física o mental puguin gaudir de l'esquí alpí. Els professors que imparteixen les classes estan avalats per la UK BASI (Associació Britànica d'Instructors d'Esports de Neu) i els alumnes poden esquiar mitjançant l'ús d'un equip especial. Óscar Lanza, esquiador amb discapacitat, destaca que "ara com ara l'esquí és la meva màxima passió, m'encanta esquiar amb la cadira, les sensacions que em dóna la cadira no les tinc amb res més"
Des de la creació d'una secció d'esquí adaptat a l'escola d'esquí d'Arinsal fa unes temporades, Vallnord-Pal Arinsal s'ha convertit en una de les referències obligades per a aquelles persones amb discapacitat que vulguin gaudir de les sensacions de l'esquí alpí. En la Snowsport School d'Arinsal compten amb tot el necessari des del material específic de la DSUK (Disability Snowsports UK), l'associació proveïdora de material i formació especialitzada, a un professorat altament qualificat i avalat per la UK BASI (Associació Britànica d'Instructors d'Esports de Neu).
Amb tots aquests mitjans, Vallnord-Pal Arinsal posa a l'abast de persones amb discapacitat, sigui física mental sigui sensorial, els mitjans i el personal necessari per fer els esports d'hiverns més accessibles trencant barreres i fent de l'esquí una eina més d'integració. La filosofia de la Snowsports School d'Arinsal és poder oferir activitats divertides i emocionants a qualsevol persona que necessiti un equip o instrucció especial. Dit d'una altra manera, trencar les barreres i fer accessibles els esports d'hivern no solament a les persones que van en cadira sinó també a amputats i esquiadors amb deficiència visual i sensorial.
Mono-ski i bi-ski
En aquest cas, la Snowsports School d'Arinsal disposa de dos bi-ski dirigits a persones que esquien assegudes, com per exemple que sofreixen paràlisi cerebral o lesions en la melsa espinal sobre la D-quatre, entre altres casos. Aquí l'esquiador va assegut en un seient de fibra de vidre amb dos esquís sota, que li proporcionen un major equilibri que un monoski. També poden disposar d'un mono-ski a Arinsal on l'esquiador se senti en un seient envolupant que va unit a un o dos esquís i amb el qual es pot esquiar pilotat (conduït pel professor) o de forma independent ajudat per dos estabilos (esquís petit que fan d'estabilitzadors) per guardar l'equilibri i girar.
Més enllà de les sensacions i de la descàrrega d'adrenalina que suposa practicar un esport com l'esquí alpí en un mitjà natural com la muntanya i el contacte amb la naturalesa, per al practicant també representa un repte i l'oportunitat d'aplicar totes les habilitats adquirides en un entorn de total normalització al costat de persones sense deficiències.
A més, la mateixa estació està preparada per rebre a persones que vagin en cadira de rodes amb edificis i serveis accessibles per fer de l'esquí adaptat una experiència total de la qual gaudir en família o amb amics perquè d'aquí emana la capacitat integradora d'aquest esport on Vallnord-Pal Arinsal és un referent. De fet, en les dues últimes temporades els alumnes del col·legi anglès 'National Star College' han vingut a esquiar un parell de setmanes en Arinsal i la Snowsports School d'Arinsal va ser protagonista d'un programa de BBC3 anomenat the 'Unbreakables' donant-li una projecció internacional.
Amb Óscar Lanza en Vallnord-Ordino Arcalís
Un dels esquiadors locals d'Ordino Arcalís és Óscar Lanza, pilot de motocròs que en 2005 va sofrir un greu accident mentre entrenava i va quedar paraplègic. Ningú millor que Lanza perquè ens expliqui les seves sensacions. "És curiós el que m'ha passat amb l'esquí perquè quan estava dempeus no m'agradava esquiar, esquiava molt poc. Arran del meu accident vaig començar a esquiar perquè tots els meus amics se n'anaven a esquiar als Alps uns dies i jo no podia anar i em vaig dir 'haig d'aprendre a esquiar'", explica Óscar. "I ha estat una sorpresa perquè avui en dia és la meva màxima passió, m'encanta esquiar amb la cadira, les sensacions que em dóna la cadira no les tinc amb res més. Suposo que ha de ser la velocitat i recordar les sensacions quan feia motocròs com també estar a l'aire lliure a la muntanya i accedir a un lloc que si no és amb la cadira d'esquí no puc accedir", comenta. El propi esquiador destaca que "a més cal recalcar que una vegada estic en la cadira sóc autosuficient, no necessito a ningú i poder anar per tu mateix a la velocitat que vas i les sensacions que transmet fa que avui dia sigui la meva màxima afició. D'aquí també un dels motius que visqui a Andorra és perquè m'encanta el país, viure en Ordino i tenir Arcalís a 12 minuts i poder anar a esquiar".
Amb tots aquests mitjans, Vallnord-Pal Arinsal posa a l'abast de persones amb discapacitat, sigui física mental sigui sensorial, els mitjans i el personal necessari per fer els esports d'hiverns més accessibles trencant barreres i fent de l'esquí una eina més d'integració. La filosofia de la Snowsports School d'Arinsal és poder oferir activitats divertides i emocionants a qualsevol persona que necessiti un equip o instrucció especial. Dit d'una altra manera, trencar les barreres i fer accessibles els esports d'hivern no solament a les persones que van en cadira sinó també a amputats i esquiadors amb deficiència visual i sensorial.
Mono-ski i bi-ski
En aquest cas, la Snowsports School d'Arinsal disposa de dos bi-ski dirigits a persones que esquien assegudes, com per exemple que sofreixen paràlisi cerebral o lesions en la melsa espinal sobre la D-quatre, entre altres casos. Aquí l'esquiador va assegut en un seient de fibra de vidre amb dos esquís sota, que li proporcionen un major equilibri que un monoski. També poden disposar d'un mono-ski a Arinsal on l'esquiador se senti en un seient envolupant que va unit a un o dos esquís i amb el qual es pot esquiar pilotat (conduït pel professor) o de forma independent ajudat per dos estabilos (esquís petit que fan d'estabilitzadors) per guardar l'equilibri i girar.
Més enllà de les sensacions i de la descàrrega d'adrenalina que suposa practicar un esport com l'esquí alpí en un mitjà natural com la muntanya i el contacte amb la naturalesa, per al practicant també representa un repte i l'oportunitat d'aplicar totes les habilitats adquirides en un entorn de total normalització al costat de persones sense deficiències.
A més, la mateixa estació està preparada per rebre a persones que vagin en cadira de rodes amb edificis i serveis accessibles per fer de l'esquí adaptat una experiència total de la qual gaudir en família o amb amics perquè d'aquí emana la capacitat integradora d'aquest esport on Vallnord-Pal Arinsal és un referent. De fet, en les dues últimes temporades els alumnes del col·legi anglès 'National Star College' han vingut a esquiar un parell de setmanes en Arinsal i la Snowsports School d'Arinsal va ser protagonista d'un programa de BBC3 anomenat the 'Unbreakables' donant-li una projecció internacional.
Amb Óscar Lanza en Vallnord-Ordino Arcalís
Un dels esquiadors locals d'Ordino Arcalís és Óscar Lanza, pilot de motocròs que en 2005 va sofrir un greu accident mentre entrenava i va quedar paraplègic. Ningú millor que Lanza perquè ens expliqui les seves sensacions. "És curiós el que m'ha passat amb l'esquí perquè quan estava dempeus no m'agradava esquiar, esquiava molt poc. Arran del meu accident vaig començar a esquiar perquè tots els meus amics se n'anaven a esquiar als Alps uns dies i jo no podia anar i em vaig dir 'haig d'aprendre a esquiar'", explica Óscar. "I ha estat una sorpresa perquè avui en dia és la meva màxima passió, m'encanta esquiar amb la cadira, les sensacions que em dóna la cadira no les tinc amb res més. Suposo que ha de ser la velocitat i recordar les sensacions quan feia motocròs com també estar a l'aire lliure a la muntanya i accedir a un lloc que si no és amb la cadira d'esquí no puc accedir", comenta. El propi esquiador destaca que "a més cal recalcar que una vegada estic en la cadira sóc autosuficient, no necessito a ningú i poder anar per tu mateix a la velocitat que vas i les sensacions que transmet fa que avui dia sigui la meva màxima afició. D'aquí també un dels motius que visqui a Andorra és perquè m'encanta el país, viure en Ordino i tenir Arcalís a 12 minuts i poder anar a esquiar".
