Notícia

A l'abril, temps d'skimo

La primavera és el moment més propici per a l'esquí de muntanya

skimo,la tosa,esqui de muntanya
Un esquiador baixant del cim de la Tosa dijous passat, amb la serra de Cadí al fons Autor/a: Diaridelaneu.cat
Dilluns de Pasqüa, fa exactament una setmana, va ser el darrer dia de la temporada al gruix de les estacions d’esquí alpí. Fins ahir diumenge encara quedaven obertes Cauterets, al vessant nord, Sierra Nevada al sud de la península Ibèrica, i Masella, al Pirineu gironí. Aquesta darrera continuarà oberta fins a dilluns 1 de maig.

Amb el tancament de les estacions d’esquí alpí comença la temporada forta de l’esquí de muntanya. Pot semblar una contradicció però el cert és que durant el mes d’abril, amb la neu fonent-se a contrarellotge, les condicions per a practicar l’esquí de muntanya es troben en el seu millor moment.

Més d'un nom

Val a dir que a l'esquí de muntanya també se'l coneix a Andorra amb el nom de "Rando", o amb el terme esquí de pistanya (per referir-se als qui el practiquen en pistes d'esquí alpí) o, precisament, esquí de primavera com se l’anomenava als Alps anys enrere, ja que era en aquesta època de l'any quan es practicava aquesta modalitat. En canvi a Catalunya l'esquí de primavera fa referència, bàsicament, a l'esquí alpí que es practica en qualsevol estació a partir de mitjans març.
També és cert que cada vegada més s'imposa la denominació en anglès, Skimo (abreviació de Ski Mountaineerin).

El moment més apropiat

En aquests darrers dies d’abril els incondicionals de la neu continuen gaudint de les pales de neu, majoritàriament en les cares nord dels cims, però també a les pistes d’esquí de les estacions ja tancades, ara amb l’al·licient d’esquiar sense clients i sense el soroll dels remuntadors si es fa de dia, o sense perill dels cables de les trepitjaneus, si s’opta per fer-ho de nits.

Encara queda neu a les estacions d’esquí i aquesta és una bona opció  per als qui s’hi inicien. I més avantatges: per als experts que opten per accedir a cims de més de 2.500 metres els riscos són menors. Amb la primavera el risc d’allaus és molt més estable i previsible, i només cal anar amb compte amb el que s’anomenen allaus de fusió, a causa de les altes temperatures pròpies de l’abril. Però compte amb aquests, són pesats i lents, però la seva força fa basarda: s'ho emporten tot, el seu pes té una força destructora i arrossegadora impressionant.

L’skimo és una modalitat que en els darrers anys no ha parat de créixer i ben segur que l’efecte Kilian Jornet hi ha tingut molt a veure, però el cert és que a Catalunya sempre ha gaudit de molt bona acceptació.




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial