Actualment, la pista El Xalet només s'obre als esquiadors d'alpí de l'estació els caps de setmana en què hi ha prou neu. La resta de dies, els laborables, està destinada als esquiadors de muntanya i activitats com les raquetes. Per qüestions de feina vaig poder gaudir d'aquesta pista en un dilluns, sense ningú a pistes i amb la fresa sense estrenar. Un privilegi!

La pista El Xalet és una de les pistes més arrecerades del vent que té Vallter, però també una de les més solejades. La part alta de la pista no té bosc que la protegeixi i és encarada a sud. A partir de mig itinerari la pista pren una orientació cap a est i el bosc de pi negre la comença a voltar a banda i banda.

Es pot dir que, tot i que a distància, va resseguint el curs del riu Ter per la seva banda dreta, des del seu naixement (que queda ben a prop de la pista) fins a l'aiguabarreig amb el torrent de la Portella de Mentet. La pista, com el mateix riu Ter, neix a 2.535 m a la falda sud del pic de Bastiments (2.881 m), voreja pel nord la falda dels pics del Gra de Fajol Gran (2.708 m) i Petit (2.567 m) per la seva dreta i queda encaixonada per la banda esquerra pel riu Ter i el Puig dels Lladres (2.375 m).

Per accedir a aquesta pista cal combinar els telecadires Enric Planella i Jordi Pujol, o en aquest darrer cas el podem substituir pels teleesquís Barquins I o II.

La seva qualificació sobre plànols és de pista blava excepte en la seva pala final que té la qualificació de vermella.

És una pista més aviat estreta, entre els 25 i 35 metres en la majoria del traçat, amb un recorregut molt variat, tant en corbes com en pendents, aquests darrers s'alternant-se amb trams més planers.

Té una llargada de 2,53 km, cota de sortida a 2.535 m (si la mesurem des de davant cafeteria Les Marmotes), i cota d'arribada a 1.945 m, base del telecadira Enric Planella, a tocar de la confluència del riu Ter i torrent de la Portella de Mentet.

Una imatge de la pista El Xalet de Vallter, encara sense instal·lació de neu produïda, corresponent a febrer de 1996 (Foto arxiu IST).

La pista del Xalet es va obrir al públic l'any 1979, any que també s'inaugurava el primer telecadira de l'estació, l'Enric Planella.
El primer canó de neu que es va experimentar a l'Estat espanyol es va fer precisament en aquesta pista, en la seva pala més baixa, l'any 1984. Però va quedar en això, en un experiment.
La xarxa de neu produïda no s'hi va instal·lar fins a l'any 1999 i encara amb molts problemes de permisos, fins i tot intents de boicot i manifestacions en contra.
L'any 2013 la xarxa es va desinstal·lar per motius d'eficiència i perquè originalment havia estat dissenyada com a xarxa de suport puntual i no de garantia total d'innivació de tot el traçat. Els canons es van recol·locar a les pistes de Barquins i Puig dels Lladres.

La pista del Xalet deu el seu nom al refugi del CEC que trobem a mig traçat. Aquest refugi, amb estètica de veritable xalet de luxe tenint present que va ser construït l'any 1959, substitueix el mític i històric refugi d'Ull de ter, d'estil modernista i voltes gòtiques que va ser inaugurat el 25 de juliol de 1909. Aquest refugi, però, va caure en desgràcia uns pocs anys després i actualment amb prou feina en queden un parell de murs mig derruïts. Va ser el primer refugi de muntanya de la península Ibèrica i segon del Pirineu després del de Cortalets al Canigó. Història pura de l'excursionisme!

Una imatge de la pista El Xalet de Vallter (Foto arxiu Diaridelaneu).

Al meu criteri, és una de les pistes d'esquí alpí més interessants del Pirineu oriental des de diverses perspectives, com ara el seu paisatge alpí envoltat de cims escarpats, pels corredors de neu que observem mentre esquiem a la cara nord del Gra de Fajol, per la varietat del seu recorregut i per la història "excursionista"  que l'envolta.

Per recordar la vostra baixada o el vostre dia d'esquí el podeu registrar amb l'aplicació gratuïta que Vallter té a la xarxa per als dispositius mòbils, o també fer-ho via Skitude. Aquest és l'enllaç del meu track enregistrat amb l'App.