Notícia

Innsbruck diu No als Jocs d'Hivern

Un cop dur per als impulsors de la candidatura als jocs d'hivern

Innsbruck,salts de trampoli
Innsbruck, seu dels Jocs d'Hivern de 1964 i 1976, ja havia rebutjat en dues ocasions una nova candidatura, en referèndums organitzats a la ciutat, el 1993 i 1997 Autor/a: Lugaresdenieve.com
La decisió es va sotmetre a referèndum i va guanyar el 'no' amb el 53,65% dels vots. En aquesta ocasió la consulta havia inclòs a tota la regió del Tirol, amb l'esperança de canviar la tendència. Però el resultat ha estat un No a la candidatura, segons informava ahir el digital Lugaresdenieve.com.


Aquest passat diumenge, Àustria no només va votar per triar primer ministre. Els habitants de la regió del Tirol, la tercera per extensió i la cinquena per població del país centreeuropeu, estaven cridats a les urnes per decidir sobre un altre assumpte: la candidatura d'Innsbruck per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern de 2026. I el resultat va ser negatiu: l'opció del no es va imposar amb el 53,35% dels vots, enfront del 46,65% que va votar a favor.

Sembla ser que la idea d'ampliar la consulta a tota la regió del Tirol i no només a Innsbruck tenia com a objectiu diluir els opositors a la candidatura olímpica, encara que l'efecte final va ser el contrari. A la capital tirolesa, el sí es va imposar amb un 67,41% dels vots, però en les zones rurals va vèncer el no.
 
En total van votar 313.681 ciutadans (la participació va ser del 58,43%), dels quals 166.594 van mostrar la seva negativa a la candidatura.
 
Pel president del Comitè Olímpic Austríac, Larl Stoss, "el cop ha estat molt dur, però forma part de les regles del joc de la democràcia i hi ha acceptar-ho". Per la seva banda, Peter Schröcksnadel, president de la Federació Austríaca d'Esquí, una de les més potents del món, va reconèixer que potser "va ser un error" triar les mateixes dates de les eleccions. "La imatge olímpica s'ha deteriorat. A això s'ha afegit que els ciutadans ja no confien en la política. Quan una campanya electoral (com la d'Àustria) es desenvolupa així (amb escàndols), creix la falta de confiança", ha senyalat.

Organitzar els Jocs a Europa ja no està de moda

Un cas, el de la negativa d'Innsbruck a les olimpíades -ja va acollir els Jocs d'Hivern de 1964 i 1976- que comença a ser habitual en els últims temps. En els quatre últims anys, un total de quatre ciutats europees ha celebrat consultes vinculants per decidir si presentaven o mantenien candidatura a uns Jocs Olímpics. El més simptomàtic és que en els quatre casos ha guanyat el No.

Primer va ser Munic (Alemanya) el 2013 quan els ciutadans van decidir votar en contra de ser candidatura, un any després va ser el torn de Cracòvia (Polònia) i els participants del referèndum van tornar a donar l'esquena al projecte de candidatura olímpica. El 2015 va arribar un nou rebuig, aquesta vegada als Jocs d'Estiu de 2024. Una altra ciutat alemanya, Hamburg va baixar del procés per ajustada decisió en referèndum dels seus habitants. Ara ha estat el torn de la capital del Tirol.




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial