Proves de càrrega en un telecadira de La Molina (Foto: Diaridelaneu.cat).

Estem a novembre, un mes en què tot el món en el sector de la neu, ja siguin professionals o aficionats, estem pendents de previsions meteorològiques, revisant el material d'esquí, la roba, demanant hora al nostre taller de confiança per canviar els pneumàtics d'estiu al cotxe pels d'hivern, començant a buscar pis per llogar o consultant ofertes per esquiar pel pont de la Puríssima.

El sector es posa en marxa. Però, i les estacions? Com viuen aquests dies previs a l'obertura? Doncs us ho expliquem en aquest article, perquè el cert és que en els dies previs a l'inici de temporada el treball s'incrementa.

Dins de les oficines d'una estació d'esquí l'activitat es viu amb intensitat. Els telèfons a les taules de despatx dels diferents departaments (comercial, reserves, adreça, laboral, concessions, venda de passis de temporada anticipats ...) treuen fum. Les consultes dels correus electrònics que envien clients, hotelers, escoles, grups organitzats i tants altres es multipliquen. Les reunions de treball s'encadenen una amb l'altra dia si dia també i, el més important, cada canvi, per petit que pugui ser en les previsions meteorològiques, s'analitza i es calculen les conseqüències amb detall.

A l'exterior, el gruix important del manteniment de les instal·lacions ja s'ha acabat a l'estiu i part de la tardor, però per a novembre encara queden per fer algunes tasques que aquí us expliquem.

1 • Proves de càrrega als telecadires

A l'estiu els telecadires i teleesquís es revisen, es repara el que sigui necessari i, si escau, es neteja i es fa la posada a punt en el tema elèctric i mecànic. És quan arriba finals d'octubre o principis de novembre cal fer les proves definitives de velocitat, parada, càrrega i posada en marxa del motor d'emergència. Les càrregues poden ser bidons o bosses que s'omplen d'aigua amb el pes equivalent al mateix nombre de persones que pugui transportar cada cadira. En el cas dels teleesquís no cal fer prova de càrrega, ja que l'esquiador està en contacte amb el terra, o millor matisat amb la neu.

2 • Canons en marxa

Quant als canons de neu, a la primavera es desmunta tot el sistema de mànegues que uneixen els dipòsits d'aigua amb el canó. A l'estiu el que es fa és muntar tot de nou, es revisen les arquetes, les vàlvules, els compressors i es fan proves de càrrega de les canonades per comprovar que no hi hagi cap fuga. Quan arriba el mes d'octubre es realitzen les proves de funcionament, que simulen que les sondes de temperatura han baixat fins als -6 o els -10 ° C. I quan arriba novembre es posen en marxa. L'objectiu és que a partir de la segona quinzena, si fa fred, ja puguin produir.



3 • Instal·lació de xarxes

Quan s'acaba la temporada de neu les xarxes de protecció són retirades o plegades. Un dels principals enemics per a la conservació de les xarxes és el sol, que les deteriora i descoloreix. Quan arriba el mes d'octubre i novembre s'han de tornar a col·locar abans que arribi la neu, per així quedar enterrades a la part inferior quan la neu cobreixi les pistes. I compte, perquè estem parlant de quilòmetres de xarxes que cal tibar, especialment a les pistes de competició o en traçats que passen al costat de barrancs o talussos descoberts de vegetació.

4 • Matalassos de protecció

La instal·lació de matalassos protectors, que s'instal·len per a minimitzar les conseqüències d'un impacte, també es comença a fer al novembre, sobretot en la segona quinzena. Van destinats a pilones properes a pistes, canons de neu, arbres i trams concrets de paravents.



5 • Reposició de paravents

Totes les estacions d'esquí tenen, especialment a les pistes altes descobertes de bosc, paravents de fusta. Són les típiques fileres de fustes posicionades en vertical o en horitzontal que s'instal·len en els laterals de les pistes per protegir la neu del vent. Els paravents fan la funció d'acumuladors de neu però sovint el mateix pes de la neu i la força del vent els abaten, i per això cal redreçar-los. Altres vegades el fet que després d'una gran nevada puguin quedar literalment enterrats a la neu pot provocar que alguna màquina trepitjaneu no els detecti i acabi danyant-los. També perquè són de fusta, normalment de castanyer, i amb el pas dels anys van perdent cos i gruix i cal renovar-los.

6 • Repintat d'aparcaments

La pluja, la neu, el fred i el pas constant de vehicles pels aparcaments d'una estació d'esquí a l'hivern fan que els senyals horitzontals de delimitació de les places d'estacionament acabin desapareixent. Repintar és una de les tasques necessàries abans d'obrir l'estació quan arribin les primeres neus i amb elles els esquiadors.



7 • Senyalització i balises en pistes

És evident que tots els esquiadors ens agrada tenir ben identificada per quina pista esquiem, sobretot en dies de boira. Saber si baixem per una pista blava o negra, o si la pista batejada amb un nom o un altre és la que ens permetrà retornar a l'aparcament on tenim el nostre vehicle és un requisit bàsic per no trobar-nos amb una sorpresa desagradable. Els dies previs a l'obertura de pistes cal reposar les senyalitzacions verticals, rètols o balises que durant l'hivern passat hagin estat tombats pel vent o per alguna màquina trepitjaneu.

8 • Revisió de motors, equipaments hidràulics i provisió de sal

Posar en marxa motors i repassar dispositius hidràulics en màquines trepitjaneu, tractores amb pales llevaneus i motos de neu: tot s'ha de supervisar i posar a punt després de mesos en els quals, molt possiblement, els vehicles han estat aparcats en un garatge. Són tasques claus perquè quan arribi la neu res falli i tot el personal estigui al seu lloc treballant amb els mitjans adequats.

També és moment de revisar el material sanitari o els explosius antiallaus que el servei de pisters s'utilitzarà en una temporada que està a les portes de començar. I finalment carregar els dipòsits de sal per utilitzar-la si és necessari en els accessos a les zones d'estacionament.



9 • Contractació del personal laboral

Sense operaris i treballadors una estació d'esquí no funcionaria. Estudiar detingudament els CV que l'estació d'esquí ha anat rebent en les últimes setmanes és una tasca que també sovint es fa durant els mesos d'octubre i primeres setmanes de novembre. És en aquest moment quan els treballs temporals de l'estiu finalitzen a la costa i també quan el gruix de treballadors que fa doble temporada de neu tornen de l'hemisferi sud.

10 • Publicitat, fires i presentacions

I l'últim treball. Per al mes de novembre queden les últimes tasques de promoció, sovint delicades i estratègiques. Arriba el moment en què l'estació d'esquí contracti publicitat, assisteixi a fires sectorials i es posi data a les presentacions.

Les estacions d'esquí ultimen aquests dies les seves campanyes de publicitat en mitjans de comunicació. Anys enrere aquesta qüestió quedava resolta molt sovint d'una temporada per a una altra, però actualment s'espera per activar-lo en l'últim moment, al mes de novembre. Les estacions saben que si la neu i el fred arriben aviat, a principis de novembre, possiblement es poden estalviar bona part de la inversió en publicitat (o despesa, segons quin departament ho valori). No hi ha res millor que veure muntanyes i valls de blanc consistent perquè els clients arribin a l'estació sense pensar-ho dues vegades. Sense esforços publicitaris.

L'assistència a fires és també una tasca de promoció i difusió que convé fer-les quan el clima ja ha canviat i comença a ser fresc. Programar o assistir a una fira o un saló quan encara es vesteix d'estiu serveix per a molt poc, així que gairebé totes queden programades per a última setmana d'octubre o per al mes de novembre.

I ja per acabar queda lligar les presentacions, aquests esdeveniments destinats a professionals del sector (hotelers, agències de viatges, mitjans de comunicació, clubs ...) en els quals s'anuncien les possibles novetats que presenta cada estació per a la nova temporada, així com les dates d'obertura o la publicació oficial de tarifes. Comença el compte enrere!

Per cert, i vosaltres, lectors del Diari, ja ho teniu tot a punt?