Notícia

Tot el que cal saber del trepitjat de pistes

10 qüestions per conèixer en què consisteix la feina de les retracs i els seus conductors

trepitjaneus,Els Angles,Les Angles
Trepitjaneus a Els Angles treballant amb la pala per moure neu Autor/a: Diaridelaneu.cat
Quantes vegades heu sentit a dir aquesta frase entre alguns esquiadors: en aquesta estació trepitgen molt bé la neu. O en tal estació no saben trepitjar la neu. Què hi ha de cert en aquestes afirmacions? En aquest article us expliquem les qüestions (o variables) que fan que, efectivament, una estació d'esquí pugui tenir la neu més ben trepitjada, concretament s'hauria de dir tractada, que en tal o altra estació.


Primer de tot cal dir que en el tractament de pistes hi ha una sèrie de variables intrínseques a l'estació d'esquí que fan que el resultat sigui, esforços a banda, de millor o pitjors resultats. Voleu saber el perquè? Així i tot, per entendre millor perquè es fa el trepitjat de pistes us expliquem primer en què consisteix, basant-nos en 4 tasques claus. Després us expliquem les variables que condicionen la feina als maquinistes.

1 • Condicionar

Quan comença la temporada el primer que fan les trepitjaneus és condicionar les pistes, o sigui, crear el mantell de neu. La neu precipitada a pistes, sigui de canó o natural, ha de ser anivellada, modelada i compactada. Com més compactada i densa sigui la neu a pistes millor resistirà els pas dels mesos de l'hivern. Això sí, sempre tenint clar que des del moment en què cau un floc de neu comença el compte enrere per a la seva transformació i finalment fusió.

2 · Mantenir

El segon objectiu del trepitjat de pistes, un cop aconseguit el mantell inicial de neu, és mantenir-lo uniforme en gruix i superfície, amb especial atenció a la seva reducció pels laterals. En aquest sentit és important anar ben sincronitzats amb l'equip de producció de neu, si és el cas d'una pista amb canons, i amb l'equip de pisters.

3 • Reparar

Al llarg de la temporada cal mantenir el mantell de neu uniforme, prevenint la seva reducció pels laterals, reposant neu o reparant constantment allà on sigui necessari. Sovint el pas dels esquiadors fa que la neu es vagi arraconant als laterals i buidant el centre de pista, o també que el vent l'hagi arraconat i amuntegat rere els paravents. Tapar les clapes que apareguin al mig d'una pista és important, no només per a la seguretat de l'esquiador, sinó també per evitar el creixement ràpid en extensió d'aquella clapa de terra o gespa.

4 • Prevenir

Una bona manera de conservar la neu a pistes és mantenir-la tan blanca com sigui possible. El pas dels esquiadors, la pinassa que pugui arrossegar el vent o la pols ambiental (o d'origen saharià) fan que sovint la neu s'enfosqueixi, i contra això difícilment s'hi pot fer res. Només noves nevades o la neu de canó poden pal·liar aquest problema. La neu blanca (albedo) rebutja el 90% de la radiació solar, però si bruteja la resistència baixa per sota del 60% i la fusió s'accelera. És per això que abans d'entrar amb les trepitjaneus a pistes cal que aquestes s'assegurin de fer-ho amb les erugues netes. Ho poden fer fent unes passades sobre un tou de neu i així evitar l'entrada de pols o fang a les pistes.

I ara, un cop tenim clars els 4 conceptes del trepitjat de pistes, us expliquem les variables que condicionen aquesta feina.

5 · L'altitud

Fonamental. No és el mateix trepitjar la neu a la cota 1.500 d'una estació, on la neu pateix més desgast d'esquiadors i contrastos de temperatura, que fer-ho en una cota 2.500. Com més alta l'estació o les pistes, millors resultats en el trepitjat. òbviament també influeix el calendari, no és el mateix el mes de gener que l'abril.

6 · L'orientació, pendent i amplada de pistes

De la mateixa manera que la cota varia en el resultat del tractament de les màquines, l'orientació cap a un vessant sud o nord fa variar el resultat. Com sempre la neu en un vessant sud patirà més transformació al llarg de la temporada (fusió i regel i finalment fusió) que no en un vessant nord, on aquesta transformació serà molt menor i la neu es conservarà millor.
Les pistes amb pendents forts també presenten més problemes a l'hora de ser tractades per una trepitjaneus.
I finalment l'amplada: com més estretes les pistes, més transformació pel pas dels esquiadors, i com més amples siguin, millor conservació de la neu.

7 · El clima de la muntanya

No és el mateix trepitjar una estació del Pirineu oriental, com podria ser Vallter 2000 o Cambra d'Ase, molt properes a la influència i humitat dels vents marins del mar mediterrani, que fer-ho a Baqueira o a Espot, més allunyades el mar i per tant amb un ambient més sec. Només per aquest fet el trepitjat de pistes sempre obtindrà més bons resultats a la Val d'Aran que al Ripollès.

8 • Neu de canó i neu natural

La neu de canó és més pesada i densa que la neu natural, i sempre donarà més bons resultats en conservació, però també  requereix més esforços per moure-la i tractar-la. Condicionar-la degudament amb la pala de la màquina i la fresadora és una de les variables que condicionen, per exemple, com maniobrar amb la pala o quin tractament s'hi dóna amb la fresadora, situada a la part posterior.

9 • Trepitjar neu és un ofici

L'experiència de l'operari és clau. Trepitjar pistes podria semblar una feina mecànica, però més aviat és una feina artesanal. Les condicions per trepitjar una mateixa estació, o sense anar tan lluny, una mateixa pista d'aquesta estació, varien d'un dia per altra. L'operari d'una trepitjaneus haurà de tenir present a cada sessió si el vent ha arrossegat la neu o si la neu ha quedat escombrada pel pas d'esquiadors. No és el mateix en un dia festiu de temporada alta, amb el consegüent desgast, en contraposició a un dia laborable en temporada baixa. Moure correctament tones de neu no és una feina que es pugui fer en poques hores i sense una bona base o experiència.

10 • La màquina

I finalment la màquina. De la mateixa manera que l'operari és part fonamental en el trepitjat de pistes també ho és amb quines eines es mou o tracta la neu. Les màquines noves vénen equipades amb tecnologia punta que els permet mesurar via sonda quin és el gruix de neu que hi ha en una pista, o fins i tot dins la pista en cada tram, corba, ras o lateral.
Que la màquina transmeti aquesta informació permetrà al conductor redistribuir més bé el gruix de neu sobrant cap a un costat on no n'hi hagi tanta. Igualment poden venir equipades amb cable (winch), un cabrestant que els permet trepitjar millor les pistes de gran pendent. I com a tractament final, si la màquina disposa d'un bon estat de conservació de la fressadora i la pinta posterior, el fresat final pot ser determinant perquè l'esquiador obri pistes gaudint d'una bona fresada!.

Enllaços relacionats per si voleu saber més
Trepitjant les pistes de La Molina una nit de febrer clicant aquí.
Nit amb les trepitjaneus a Vallter clicant aquí.
Entrevista conductor trepitjaneus La Molina clicant aquí.
Entrevista conductor trepitjaneus Vallter clicant aquí.
Entrevista conductor trepitjaneus Port del Comte clicant aquí.
Masella: "És un problema molt greu, que va a més, i si ningú hi posa solució tindrem un disgust" clicant aquí.




Entrevista

"Recordo la sensació de llibertat absoluta i la connexió total amb la muntanya"
Rosa Maria Carcasona Agent de viatges - Ambaixadora de Diaridelaneu

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial