Notícia

Com hem d'anomenar la neu de canó? Artificial, de cultiu, produïda o tecnològica?

Preguntem a 11 responsables d'estacions d'esquí quin mot fan servir per parlar de la neu de canó

Com hem d'anomenar la neu de canó? Artificial, de cultiu, produïda o tecnològica?
Com hem d'anomenar la neu de canó? Artificial, de cultiu, produïda o tecnològica? Autor/a: Arxiu Diari de la Neu
Neu artificial, produïda, automàtica, produïda o tecnològica. Són alguns dels noms més habituals que es fan servir al sector quan es parla de la neu de canó. Aquesta riquesa en noms també pot generar dubtes a l'hora de saber quin és el mot més correcte per a definir la neu que produeixen els canons a les estacions d'esquí. Tothom hi diu la seva i, en general, dins el sector es fa servir el mot produïda, però en els darrers anys ha guanyat ús el mot de cultiu, sovint també usat als espais de meteorologia dels mitjans de comunicació generalistes.

Pel que fa als aficionats sovint s'escolta més el terme que fa referència a l'origen, o sigui "de canó", i en àmbits que sovint res tenen a veure amb el món de la neu sembla que s'hagi generalitzat el mot "artificial". Aquesta és una denominació que precisament és la que menys  agrada als professionals del sector, ja que a criteri de molts dels responsables del sector té referències negatives, que poden fer pensar amb què es tracta d'una neu elaborada amb additius químics.

Així, doncs, quin mot és el més encertat? Des del diaridelaneu.cat hem volgut consultar a diferents responsables de diferents estacions d'esquí quin és el terme que fan servir als respectius centres de muntanya i quin consideren que és el més apropiat. Tot seguit relacionem estació per estació quin és el mot que fan servir i el perquè.

A La Molina i Andorra, neu de cultiu

A La Molina, primera estació a l'Estat espanyol en instal·lar una xarxa de canons, el tema de la neu de canó és una constant diària per als seus responsables. Toni Sanmartí, és el director de l'estació i abans d'assumir aquest càrrec va ser tècnic en producció-cultiu de neu en aquesta estació i a Soldeu-El Tarter.

Ell l'anomena "neu de cultiu" tot i que també hi afegeix un nou concepte, el de "neu automàtica". Ara bé, el més apropiat al seu criteri és el de "cultiu" perquè segons explica "és un procés que pots modificar quant a qualitat. Per a pistes de competicions es pot fer més dura i en canvi per al client convé que sigui pols, i a més també la pots modificar en quantitat. Per tant n'estem fent un cultiu, segons el tracte que li donem".

Grandvalira és en el dia d'avui l'estació del Pirineu amb més canons de neu. Disposa de 1.032 innivadors i 136 quilòmetres de pistes garantits amb neu. Curiosament va ser molt a prop de Soldeu-El Tarter on es va posar a prova el primer canó de neu del Pirineu, al Parador Canaro, a l'any 1976. Així doncs un referent de pes a l'hora de marcar tendències.

Per Alfons Torreño, director general de Grandvalira, comenta sobre aquesta qüestió que "per a nosaltres és més neu de cultiu. El mot neu artificial no l'utilitzem mai, perquè realment no és neu artificial, és només aigua i baixes temperatures, no hi ha cap component artificial en la seva composició".

A les estacions de Vallnord també hi ha unanimitat en aquesta qüestió. A Pal-Arinsal i Arcalís també s'opta pel terme "neu de cultiu". Josep Marticella, director de la primera, i Xabier Ajona, director de l'estació d'Ordino, creuen que el més lògic és continuar anomenant-la així.

Al Pirineu lleidatà, neu produïda

A Baqueira, Xavier Ubeira, el seu director comercial ens comenta que a l'estació aranesa "nosaltres l'anomenem neu produïda" i com a ratificació i generalització del terme explica que "per exemple, el mapa de la zona coberta pels canons de neu se'n diu Mapa de Producció de Neu".

El mateix mot es fa servir a les estacions del Pallars Sobirà. Per Bernat Baylina, responsable comercial de Port Ainé i Espot, afirma que "nosaltres emprem el terme de neu produïda. Abans s'utilitzava el terme "neu artificial" fins que l'ACEM va unificar la terminologia". Per Baylina el que no s'hauria de fer servir mai és el mot "artificial" i en aquest sentit aclareix que "a nosaltres neu produïda ja ens sembla bé, ja que el terme "artificial" té una connotació negativa, perquè en realitat aquesta neu de canó no té cap condiment afegit, no deixa de ser H2O + aire".
El responsable comercial de Skipallars, la marca paraigua de Port Ainé i Espot, també fa un matís sobre el terme "de cultiu", i és que per a ell "neu de cultiu és molt idíl·lic però crec que no acaba d'encaixar prou bé".

Albert Estella, director a Port del Comte, també és dels que aposta per neu produïda. "Aqui al Port del Comte la neu de canó l'anomenem neu produïda i és el nom que més agrada, no tinc cap nom més així especial; com a molt allarguem el nom i podem dir-ne neu de canó produïda artificialment".

 També a Boí Taüll el seu director general Xavier González l'anomena "neu produïda" perquè considera que "és la millor manera de fer-ho".

I Joaquim Alsina, gerent de l'ACEM (Associació Catalana d'estacions de Muntanya), l'entitat que d'alguna manera va proposar unificar i consensuar la terminologia tècnica en el sector de la neu també aposta pel terme "neu produïda".

Al Pirineu gironí, neu produïda

Vallter, tot i tenir una xarxa de canons discerta és un referent en la neu produïda, ja que fins i tot un any abans que La Molina, va ser la primera estació d'esquí a l'Estat espanyol a experimentar amb neu de canó. Va ser l'any 1984. Enric Serra, el seu director també opta per anomenar-la "neu produïda".

Toni Casals, director de Vall de Núria, subscriu el mateix que el seus companys del Grup FGC, Enric Serra i Bernat Baylina. "Nosaltres creiem que el més apropiat és dir-ne neu produïda, no pas neu artificial, perquè és aigua polvoritzada amb aire que, a temperatura sota zero graus, es converteix en neu. És simplement la combinació d'elements naturals".

Finalment esmentar Masella, una de les darreres estacions a instal·lar canons però que ha passat a tenir una xarxa referent per a moltes estacions dels Alps i fins i tot asiàtiques. David Sirvent, cap del departament de muntanya, ens aclareix que l'anomena "neu produïda, si bé, antigament, l'anomenàvem neu artificial. Vam deixar de dir neu artificial perquè aquest nom denota elements artificials o sintètics afegits a l'aigua. I, ara, l'anomenem neu produïda perquè no és res més que aigua, sense additius, i aire que es transforma en neu amb unes condicions determinades de temperatura i humitat. Però nosaltres, en el Departament de Muntanya de Masella, així com tot l'equip que dirigeixo en la producció de neu diem, simplement, "la neu".

Si a l'encapçalament de l'article esmentàvem 4 mots per definir un nom a la neu dels canons, queda clar que dins el sector són dos els termes més usats, "de cultiu" i "produïda", mentre que el mot "tecnològica", que es fa servir en alguns països del nord i centre d'Europa, aquí al Pirineu no té massa acceptació. Queda força clar, però, que el terme artificial, entre tots, l'hauríem d'anar eradicant, sobretot per les connotacions negatives que pot induir el seu ús. I vosaltres, lectors; quin terme useu? O quin fareu servir en endavant? Produïda o de cultiu?




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial