Notícia

Les 10 coses imprescindibles que has de saber de Val Thorens

Teniu pensat esquiar a Val Thorens per la propera Puríssima? Doncs aquest article us interessa

Valthorens,planol,mapa,pistes
Plànol de pistes de Valthorens Autor/a: Valthorens
L'estació d'esquí de Val Thorens està situada a la vall de Belleville, una vall a la zona de la Tarentaise, als Alps francesos, a la Savoia (Departamnet de'Alvèrnia-Rhône-Alps). Forma part del domini esquiable de les 3 Valls (Les 3 vallées) juntament amb les Menuires, Méribel i Courchevel. Miguel Soto, col·laborador i ambaixador del Diaridelaneu.cat, la va visitar en el passat pont de la Puríssima. Us expliquem el que va veure i va experimentar i desglossem les 10 coses que cal saber d'aquesta estació. Si teniu pensat esquiar a Val Thorens per la propera Puríssima aquest article us vindrà com anell al dit.


1 • La neu.

Sens dubte, Val Thorens és una clara assegurança de neu. L'altura de la seva base a 2.300 m d'altitud és clarament una de les raons, i a això encara li hem d'afegir que està dins el Parc Natural de la Vanoise, probablement la zona alpina amb més nevades dins els Alps francesos.

La qualitat generalment és bona, però ja se sap, aneu abrigats perquè el fred és un dels segells d'identitat d'aquesta estació.

A part d'una nivologia assegurada, dels seus 140 km esquiables, 70 d'ells estan innivats a través de canons.
Nosaltres vam estar a principis de desembre, i vam tenir dies de sol amb temperatures relativament agradables, i dies de neu pols amb nevades molt importants i freds molt rigorosos, exactament a -21.C °.

Com en totes les estacions, cal saber on és la millor neu i quines zones evitar. És evident que allunyar-se de les zones cèntriques del poble és assegurar menys pas d'esquiadors, per tan millor conservació de la neu. Però també cal tenir en compte en quina època de l'any anem i que cal jugar amb el sol.

Per exemple zones encarades al Sud com la zona de la Follie Douce (la que dóna accés a 3 Vallés), o Orelle, zona que personalment m'encanta, un sector tranquil amb sol pràcticament tot el dia, i unes vistes feia als Ecrins que no té preu.

2 • Els remuntadors.

Sens dubte, els Francesos en això són els líders. Si han de posar 2 remuntadors un al costat de l'altre, ho fan, aquí els ecologistes sembla que els deixin fer al seu aire. I com no, majoritàriament, són tots d'última generació, desembragables de 4/6/8 places, amb 1 o 2 entrades. Mai els hi discutirem això, saben el que fan.

Això sí, si comparem els Telecabines de la Molina o els Angles, amb els Funiculars, Telefèrics o Telecabines, aquí els preval el concepte d'eficàcia al de comoditat. N'hi ha que són còmodes i et pots asseure, però majoritàriament són telefèrics en què el transport de persones en massa és l'important, i els clients han d'anar a peu dret i han d'omplir-los al màxim, de manera que en els dies de màxima afluència, estarem amuntegats en un telefèric. A més d'un li vindrà al cap el telefèric de La Grande Motte de Tignes.

Cal destacar el telefèric "Cime Caron", que puja a 3200 i hi ha unes vistes impressionants. Hi ha un plànol informatiu en el mateix pic en el qual indica les muntanyes que es poden veure, entre elles el Mont Blanc molt de prop, La Gran Casse, Ecrins, la Grave, fins i tot el Matterhorn molt a la llunyania. Molt aconsellable, fins i tot pels que no esquien, val la pena pagar una pujada i veure-ho tot des d'allà dalt.

3 • Les pistes.

140 km repartits entre 80 pistes. 41 Blaves, 31 Vermelles i 8 Negres. Totes les pistes per sobre de la línia de bosc.

En la seva majoria molt amples, ben planxades, ben abalisades i tot molt ben marcat. Com vaig dir abans, la zona d'Orelle em va agradar molt, però per l'altra banda, també va destacar la zona de la Follie Douce, amb la Pista Pluviometre que té la possibilitat d'arribar esquiant a Les Menuires en cas de tenir el FF 3 Vallées.

4 • Forapistes i àrees free-style.

Si ets practicant del freeride no et preocupis, avorrir no t'hi avorriràs. Hi ha infinitat de forapistes en tots els sectors. I si fa dies que no neva, busquei la cara nord, la neu es conserva sorprenentment bé. Això sí, amb tots els elements de seguretat i amb coneixements de freeride. Si vols iniciar-te, aquí també és el teu lloc, només amb que t'allunyis un parell de metres de les balises hi ha àrea esquiable suficient per practicar sense posar-te en complicacions.

Hi ha diverses línies interessants i sense la necessitat d'haver de treure't els esquís, però l'estació no ofereix un pla de pistes, se suposa que per seguretat.

Això sí, després de la nevada, no tenen temps a trepitjar tota l'estació, i les pistes amb més pendent que no hagin pogut trepitjar, són tot un encert.

Hi ha una zona de Freestyle ubicada a la zona de la Plateau, amb dos remuntadors, un per una pista d'entrenament de alpí i l'altre per a ús exclusiu del park. No és un dels millors, però és molt complet en comparació amb el que tenim als Pirineus.

Els dies que vam estar allà vam coincidir amb la Copa del Món d'Esquí de Boardercross, tot un espectacle.

5 • Història i orígens.

Val Thorens va néixer com a projecte el 1969 i es va inaugurar el 18 de desembre de 1971 amb només tres teleesquís. L'estació de Val Thorens va ser ideada per Pierre Schnebelen, constructor i promotor immobiliari, pare de diverses estacions d'esquí.

En el seu moment es va considerar el projecte de faraònic, ja que seria l'estació més alta d'Europa. Cal destacar la construcció del telefèric més gran del món el 1981, el Caron, amb el qual s'accedia a la cota 3.200 m. No obstant això a mitjans dels anys 90 es va deixar d'oferir esquí d'estiu a la glacera.

El 1999 s'instal·lava el primer funitel de Péclet, únic al món de tres cables. El 1995 es connectava Maurienne amb Les 3 Vallées per Orelle, mitjançant el telecabina més llarg del món d'una secció.

6 • Restauració i allotjament.

Per tota l'estació hi ha repartits bastants restaurants, que sent sincers, la relació qualitat-preu és dolenta. Refrescs, entrepans, o plats de forquilla a preus desorbitats amb una qualitat que personalment qualifico de dolenta.

Però a la base de l'estació, al poble, ja hi ha de tot. Evidentment és car, però a un preu ja comprensible.

L'oferta d'allotjament és la que és, hi ha, però en els mesos de temporada alta, ens costarà car venir aquí. La majoria dels esquiadors habituals del Pirineu visitem els Alps pel pont de la Puríssima, abans de Nadal o ja per Setmana Santa, i en aquestes dates, l'oferta ja és millor i podem triar, i a un preu molt bo.

Nosaltres vam dormir a la Reine Blanche. Érem 4 en un apartament de 6, però era just per a 4 persones. Però per res insatisfets, tot el contrari, vam tenir sort aquesta vegada. Just davant l'apartament passava una pista i estava molt a prop de la zona comercial, i l'apartament estava acabat de reformar.

És una cosa a tenir en compte quan anem a aquesta zona dels Alps, els apartaments són petits, hi ha excepcions, però majoritàriament està tot molt minimitzat i s'intenta aprofitar qualsevol racó.

7 • Accessos i aparcaments.

Prohibit estacionar a la via pública. Compte amb això. Està completament prohibit estacionar en qualsevol lloc, si vols anar amb el teu cotxe, has d'estacionar en un dels molts pàrquings de pagament que té habilitats l'estació. En cas contrari, et trobaràs una recepta pel matí.
N'hi ha d'interiors i exteriors. És més que recomanable deixar-lo en un pàrquing interior, pel fred i la neu, i anar a encendre el cotxe un cop al dia tampoc està de més.

En el meu cas, que tinc una furgoneta, les dues vegades que he anat i he aparcat al 119, i és que no tots els pàrquings accepten furgonetes per l'altura, així que és molt important reservar pàrquing abans d'anar per no trobar-se amb cap sorpresa.

Hi ha ofertes per setmanes, i no és car. En el meu cas, per 5 nits, no van ser més de 60 €. Els accessos a l'estació són molt bons, però tot i que no està en el codi de circulació francès, ni en l'espanyol (de moment), és més que recomanable portar cadenes. Sembla absurd que digui això, però sí, ens trobem una quantitat insultant de cotxes que es van plantar a Val Thorens sense cadenes ni rodes de neu. I nevar allà hi pot nevar molt i fer-ho una bona estona.

També és recomanable, abans de començar el viatge, informar-se de la meteorologia i l'estat de les carreteres. Ha estat una excepció, però el final d'any i principis de gener, ha estat l'accés tancat a Val Thorens diversos dies i la circulació prohibida, per la quantitat de neu que ha caigut i l'alt risc d'allaus. Cancel·lar un viatge si la cosa es posa lletja, de vegades és una victòria.

Dins el poble està tot molt ben situat i no és gens fàcil perdre's, a les males Google Maps ens salva el cul, sobretot ara que el Roaming en els països de la Unió Europea, s'ha eliminat i es pot navegar i realitzar trucades tal com tinguem contractat al nostre país.

8 - Serveis generals.

Tots els serveis que ha d'oferir una estació d'esquí hi són presents. Al centre comercial, d'un sol carrer, hi ha botigues de lloguer i venda de material, serveis diversos, centre mèdic i wi-fi gratuït en alguns locals i fins i tot en el Funitel. També hi ha un carrer comercial que discorre per dins dels edificis, en paral·lel al carrer principal, tot ben connectat per passarel·les de fusta.

Preu forfets (compte, són preus de la temporada 2017-18):
1 Adult 1 Dia Valthorens / Orelle = 42 € i proposta d'assegurança a 2.5 €
1 Adult 1 Dia 3 Vallès = 48.80 € i proposta d'assegurança a 2.5 €
Panoràmica general de Val Thorens (Foto: M. Soto).

9 - Apres ski

Ja se sap, la gent està de vacances, per tant està feliç, i la conya aquí no en falta.

Si estàs esquiant i a les 3 de la tarda et sents cansat, no et relaxis ni te'n vagis a fer la migdiada, això vol dir que ha arribat l'hora d'anar a La Folie Douce!

La Foulie douce ¿I que és això? Doncs és un xiringuito amb terrassa, al que li dóna el sol fins a l'última hora del dia, amb bona música, bon ambient i amb gent amb moltes ganes de gresca. Aquí us deixo un link de youtube que he trobat perquè us en feu una idea.

L'única pega que li veig, a part del preu (l'entrada és gratuïta, però la cervesa val 10 €), és que tanquen massa aviat. A les 5 tiren la persiana, però també és d'entendre que pot ser molt perillós deixar que el personal baixi esquiant a les fosques després de prendre unes copetes.

Botigues n'hi ha, però no són res de l'altre món. No és el lloc ideal per fer la compra de material, tot i que sí que es pot trobar alguna cosa en concret que et faci falta i que no trobes per enlloc. Al centre del poble hi ha un carrer de vianants, amb botigues i cafeteries / bars.

Al costat del carrer comercial, hi ha una altra zona comercial interior, a la que hi ha més botigues, bars, quioscos de menjar ràpid i un gimnàs.

La restauració de la zona del poble està molt bé. No podem comparar la gastronomia francesa amb la Mediterrània, però una Fondue és una Fondue, i per 30 € es pot sopar més que decentment.

¿I per a la gresca nocturna? Doncs el Malaysia. A primera vista sembla un xiringuito en el qual no hi cabrien més de 15 persones, però enganya. De forma sorprenent és una discoteca subterrània de grans dimensions. Desconec l'aforament, però té dues sales i té diverses sortides d'emergència. A part de la festa nocturna, fan concerts en viu cada dia des de les 22 fins a les 2 de la matinada. L'hora del tancament s'allarga a més de les 5 de la matinada. I l'ambient és molt bo. Molt recomanable passar-se una nit a prendre una copeta.

10 - El millor i el pitjor de Val Thorens

Començarem per la qual cosa ens va agradar menys.

Bàsicament, no ser ric per estar allà més dies.
En temporada baixa, com comentava abans, hi ha molta oferta, però en temporada alta la cosa ha de ser més complicada i cara. La restauració en relació a la qualitat-preu és dolenta.
Un altre punt dolent personalment, és que fa molt fred. Si, bona qualitat de la neu, però molt fred, doncs és una estació molt alta.
Sorprenentment, tot i tenir força neu, els esquís es van veure perjudicats en el sector del Pla de L'eau, a 1.800m. Si una pista no està en condicions, és millor que la tinguin tancada, més tenint present que els sobraven quilòmetres.

El millor?

Ho sento Pirineus, però els Alps són insuperables. No els donem molta importància perquè els tenim aquí al costat, però per la quantitat de neu que reben, i la insultant quantitat de pistes i remuntadors que ofereixe, no hi ha dubte, són el millor.
M'agrada molt la facilitat per portar la gent d'un costat a un altre amb els remuntadors, està tot molt ben connectat i dins el poble tot està molt ben indicat.
Les passarel·les de fusta per connectar els edificis amb la zona comercial són tot un encert i és d'agrair quan neva i fa fred.
Val Thorens no s'acaba aquí, unida a les 3 Vallès és un dels dominis més grans del món. Val Thorens, Les Menuires, Meribel, Courchevel i la petita La Tania. 335 Pistes, 600km i 169 Remuntadors. Veig difícil acabar-se el domini en 1 setmana. I tot sota un mateix ff i unit a través de remuntadors i pistes d'una forma espectacular.

Article de Miguel Soto
Per a més info: https://www.les3vallees.com/
Publicitat
Publicitat

Entrevista

Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat