Notícia

Gourette: història, desnivell, gastronomia i neu atlàntica

La nostra experiència a l'estació d'esquí de Gourette

Gourette a primer terme i al fons la carretera del Col de l'Aubisque.
Gourette a primer terme i al fons la carretera del Col de l'Aubisque.
No sé vosaltres, però jo, quan descobreixo una estació d'esquí una de les primeres coses que m'agrada fer és mirar el seu paisatge, quin és el seu origen i repassar-ne fins al darrer detall el plànol de pistes. I això és el que vaig fer a Gourette el darrer cap de setmana de gener de 2018.

Gourette, per a l'esquiador català, no és una estació massa coneguda. Situada al vessant nord i atlàntic del Pirineu, queda molt a prop del País Basc, motiu pel qual és més fàcil trobar-hi algun esquiador que parli eusquera o castellà (Donosti és a 210 km, 2 h, 40 minuts de cotxe), que no pas sentir parlar català a pistes o a la taula d'un restaurant. Segons dades de l'estació, actualment l'esquiador del vessant sud del Pirineu suposa un 5% de la seva clientela, lluny del 12% que havia estat en els anys precedents a la crisi.

Gourette em va rebre amb una nevada generosa. Va ser el dijous 25 de gener i l'endemà vaig descobrir una estació de blanc immaculat, però encara amb el cel gris i nevant durant moltes del dia, fet que no em va impedir conèixer bé gairebé tota l'estació només el primer dels 3 dies en què vaig recórrer l'estació.

El pic de Pène Medaa (2.520 m.) divideix l'estació en dues grans valls o sectors. Em van agradar especialment les pistes Cotch, Pène Medaa i Sarrière.

El quart desnivell del Pirineu

Gourette és una de les estacions del Pirineu de màxim desnivell esquiable, en concret 1.100 m. Davant seu només hi té Piau-Engaly, Grandtourmalet (Pic du Midi) i Cerler. Si heu esmorzat bé i esteu en forma us agradarà fer una baixada integral de tot el desnivell, començant per la pista Pène Blanque -cota alta 2.450 m- (vermella), enllaçant amb la Pène Medaa (vermella) i finalitzant itinerari per Les Rhodonderons (blava), fins a la cota baixa, a només 1.345 m.

La neu i el paisatge de l'Atlàntic

Gourette deu ser un dels màxims exponents dels paisatges atlàntics al Pirineu i això és sinònim de precipitacions i humitat. El que identifica els paisatges que envolten l'estació són cims de roca vista que es combinen amb pales i comes lliures de vegetació amb pendents coberts per boscos de faig i bedoll. O sigui, un paisatge 100% Pirineu atlàntic. Ara bé, això també vol dir més dies de cel cobert i ambient humit. Per captar bé com és el paisatge d'aquesta part del Pirineu us recomano baixar per la pista verda La Balade.

Una estació que respira història

Esquiar en aquesta estació és sinònim de fer-ho per un espai històric i carregat d'identitat. Fundada l'any 1935 va ser l'escenari de la instal·lació del primer teleesquí del Pirineu. La carretera d'accés va ser construïda l'any 1930, i amb ella va arribar l'electricitat i el telèfon, tres circumstàncies que van accelerar el desenvolupament de l'estació i la construcció dels primers hotels (L'Hotel de l'Aubisque, Edelweiss, i Le Chalet de l'Amoulat). De seguida s'establirien línies regulars d'autobús entre Gourette, Laruns, Pau i Bordeus i l'arribada d'una clientela selecta que provenia, majoritàriament, de Burdeus.

Una gastronomia que aposta pel territori

I finalment crec que mereix un reconeixement especial la gastronomia. Per això esmentaré dos restaurants que em van interessar especialment. El primer Le Cairn, situat a la cota 1.900 de l'estació, a mig de pistes. Molt nou, còmode, terrassa de cara a pistes ben solejada i interiors molts acollidors. Cuina comercial i a la vegada curosa, amb moltíssim producte local i celler de vins de la regió vinícola de Burdeus. No hi trobareu vins d'altres zones, a Gourette s'aposta sense complexes pel producte del territori o en tot cas el més proper a la zona.
Esment a part la cuina adaptada, que s'identifica amb les tendències actuals, coma ara la cuina vegana o la vegetariana. Per posar un exemple: quants restaurants d'una estació d'esquí ens ofereixen a la carta una truita de riu?
I el segon restaurant a tenir present és L'Amoulat, ja al peu de pistes. No és la millor per dinar, ja que es troba a uns 200 m dels remuntadors, però és una bona opció per a un bon sopar, amb cuina del territori selecta i elaborada. Menú selecte o carta molt especial. També funciona com a hotel.

Bé, ja sabeu una mica més sobre el que ens ofereix aquesta estació atlàntica però això només és una petita part dels secrets i atractius que amaga aquesta estació. Us repto a visitar-la i que descobriu pel vostre compte la resta de secrets d'aquesta destinació genuïna de neu atlàntica. Us prometo que no us decebrà. Som-hi?

Si en voleu saber més...
Les 10 coses que has de saber de Gourette.
No feu cas d'un GPS al Pirineu fracès.
Galeria de fotografies de Gourette.

Aprofito per donar les gràcies a la guia de muntanya i pister-socorrista Amandine Bonnecaze, per la implicació i voluntat per explicar bé cadascun dels dubtes plantejats. Gràcies també a la Karine i la Florence de l'oficina de turisme per la seva acollida i atenció al grup de premsa, així com al director de l'estació Renaud Lobry.
Publicitat

Entrevista


Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat