Notícia

Un dia d'escàndol a La Molina

48 hores després de la llevantada històrica al Pirineu visitem La Molina


Dilluns el Pirineu oriental es llevava de blanc immaculat. Una llevantada de més d'un metre de neu a partir de la cota 1.900, i de gairebé dos metres a la cota 2.500, es convertia de facto en una llevantada "històrica", "al·lucinant". Així és com la van definir via xarxes socials les estacions d'esquí del domini Alp2500. Amb aquest panorama era un requisit inevitable visitar La Molina ahir dimecres. El dia no podia presentar-se millor: sol, cel blau intens, un metre de neu pols verge esperant i vent en calma. Un dels dies en que em sento feliç i privilegiat. Així doncs el dimarts al vespre uns quants "malalts de neu" ens vam coordinar per pujar a pistes. Així va ser i així va anar.

A les 9 del matí ens plantàvem a l'entrada del telecadira Roc Blanc, a l'ombra, amb el seu operari en Manolo encara retirant la neu de les cadires i abaixant els seients. Uns minuts després ja ens trobàvem a punt d'iniciar baixada pels laterals de neu verge de la pista Costa Rasa. Començava la primera baixada d'un circuit de pistes per estrenar la neu pols precipitada 48 hores abans. El paisatge no podia ser millor: blanc a l'horitzó, miressis on miressis, el bosc de pi negre curull de neu, cel blau i aire en calma. I bona companyia. Em van acompanyar a la jornada d'esquí els Jordis, en Miquel Soto i més tard s'hi afegirien l'Oriol Molas, en Lucas i en David.

L'esquiada es va convertir en un successiu de baixades que ens permetien l'accés dels telecadires Cap de Comella i Roc Blanc, ja que la resta ahir continuaven tancats pel risc d'allaus. Així que els forapistes del sector d'Els Coms, Sitjar, Costa Rasa i Moixeres es van convertir en l'escenari perfecte per generar adrenalina blanca. Ahir si ens punxaven no hauria sortit ni una gota de sang, sinó un raig o un núvol de neu pols, igual que quan un esquí derrapa sobre la neu verge. Com no podia faltar en una ocasió així, a la bona companyia de l'esquiada s'hi van afegir les fotografies i els vídeos, i és que una jornada d'esquí així requereix deixar-ne constància. Ja se sap, era dia per equipar-se amb tot d'aparells tecnològics per a l'ocasió: telèfons, càmeres, les Go-Pro o d'altres marques, totes les apps del món de la neu en marxa i la vista posada com un radar observant racons de neu verge per estrenar.

Només dir-vos que les hores van passar de pressa, i que al final del dia ho havíem esquiat tot, tot i tot. Des de la Nevera de Cap de Comella a l'itinerari Vilalta o la pala sud de Cap de Comella. Us puc assegurar que allà on hi havia una possible línia de neu verge per trinxar ja ens vam ocupar de deixar-hi la targeta de presentació!.

I sí, les hores van passar ràpid, massa. En acabar l'esquiada la sensació de sentir-se un privilegiat ens envaïa a tots plegats. Per a alguns va ser un dia històric, per altres un dia d'èxtasi i per a mi un dia d'escàndol, un dia d'aquells que saps que costen d'oblidar. Ahir La Molina estava impressionant, ahir a La Molina hi vam viure un dia d'escàndol.
Publicitat

Entrevista


Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat