Notícia

Per què França tanca els accessos al Pas de la Casa tan sovint?

Analitzem els problemes que generen els talls de les carreteres d'accés a Andorra per a la nombrosa comunitat esquiadora que resideix a la Cerdanya

retaolacio,retol,senyalitzacio,tunel,
Retolació lluminos a pocs metres de l'enyrada al Túnel del Piumorent Autor/a: Particular
No hi ha hivern sense neu ni tampoc hivern sense que la carretera d'accés a Andorra pel Coll del Pimorent no estigui tancada desenes de dies. Per neu, és clar. En aquest article analitzem els problemes que generen els talls de les carreteres d'accés a Andorra per la nombrosa comunitat esquiadora que resideix a la Cerdanya i que, habitualment, esquia a Grandvalira entrant per Pas de la Casa.

La situació actual

A l'hivern, quan neva amb ganes, sovint els esquiadors que volen accedir a Grandvalira entrant per Pas de la Casa es troben amb dificultats per fer-ho. O per sortir. Només en aquesta temporada 2017-18 la carretera ja acumula un mínim de 25 dies de tancaments. Intentem explicar quin és el problemàtica d'aquesta carretera que, tot i ser una Nacional francesa, presenta tants problemes.

RN20, la nacional a més alçada de França

D'entrada convé fer un apunt històric. Originalment aquesta carretera unia París amb Tolosa i tenia per destinació final la frontera de Puigcerdà-Bourg-Madame. Amb els anys la carretera ha estat segmentada i canviada en el seu nom identificatiu. La RN20, abans de la construcció del Túnel de Pimorent (1994), era la carretera nacional francesa de més alçada, ja que ascendia zigzaguejant fins al port de muntanya, canvi de vessants que divideix els departaments francesos de l'Arieja i els Pirineus Orientals.

Un cop construït el túnel, la RN20 escurçava quilòmetres i el túnel passava a ser part d'aquesta carretera. Així doncs, els trams vells de la carretera, la qual zigzaguejava pel port de muntanya entre Porté, l'Ospitalet i al Pas de la Casa, passaven a ser carreteres perifèriques i a tenir una nova identificació: RN22 i RN320.

Les carreteres RN22 i RN320

Aquestes dues carreteres perifèriques, tot i ser Nacionals segons la identificació que reben, són a la pràctica carreteres secundàries.

La RN22, de 10 quilòmetres, uneix la boca Nord del Túnel de Pimorent amb el Pas de la Casa i es mou entre les cotes 1.515 m i 2.040 m.

L'altra, la RN320 (Col de Puymorens), de 13 quilòmetres, uneix la boca sud del Túnel amb l'abans esmentada RN20, en una intersecció amb rotonda a pocs quilòmetres de la frontera franco-andorrana. Aquesta carretera és la que passa per Porté i la seva estació d'esquí. Es mou entre les cotes 1.504 m i 1.930 m. O sigui, totes dues són carreteres d'alta muntanya i per això estan sotmeses a condicions extremes de vent, fred, neu i gel.

Perquè és tan difícil mantenir netes aquestes carreteres?

El cas és que la RN22 sovint, a l'hivern, planteja problemes per mantenir-se neta de neu als seus responsables, el DIRSO (Direction Interdépartementale desembre Routes - Sud-Ouest), organisme que depèn del Ministeri "de la transitions Écologique et Solidaire" de la República Francesa). O sigui, que depenen del govern i administració francesa centrals.

La RN320 (Col de Puymorens) té el mateix problema, però més acusat, i és que costa més de netejar de neu que la seva carretera germana. La dificultat afegida li ve per l'altura, ja que passa per una cota més alta, i per les congestes que genera el vent de nord, que acumulen neu al vessant sud.

Tancament de la RN320: els perjudicats els esquiadors i monitors de la Cerdanya

Quan es tanca la RN320, entre Porté i la intersecció amb la RN22, hi ha l'alternativa d'accedir a Andorra via Túnel del Pimorent. S'entra per la boca sud, pagant peatge (6,80 euros), i un cop a la boca nord s'accedeix a la RN22. Però sempre és de pagament, en cap cas es permet el seu ús gratuït encara que no hi hagi alternativa.

Tancament de la RN22: conseqüències per a Andorra i per als esquiadors o monitors de la Cerdanya

Les conseqüències negatives quan la carretera tancada és la RN22 són més grans. El tancament es tradueix en pèrdues per als veïns, comerciants i clients del Pas de la Casa, a qui els genera molèsties per pèrdua de temps en altres trajectes i les corresponents pèrdues econòmiques. El Pas de la Casa queda incomunicat amb França i només es pot accedir a través del Port d'Envalira o pel túnel del mateix nom. Si el Port és tancat per neu el peatge és gratuït.

El túnel d'Envalira per llei i a diferència del seu veí gal, és gratuït quan el port està tancat.

Per als esquiadors / monitors de la Cerdanya el tancament de la RN22 suposa començar més tard a esquiar / treballar, ja que han d'entrar a Grandvalira per Encamp, és a dir, refer el camí fet i entrar a Andorra per la Seu d'Urgell. I els més perjudicats acostumen a ser en aquests casos els monitors que treballen diàriament en el sector del Pas.

Mesures pràctiques per resoldre els talls

L'administració francesa ha admès el problema i ha assumit les primeres mesures i inversions per resoldre el punt negre, però de moment s'han centrat, sobretot, en la RN22. L'hivern passat es posava en marxa un projecte per millorar la carretera i evitar els talls en el possible.

Aquest pla de millora té un pressupost de 21 milions d'euros, que es destinaran a equipar diferents sectors de la carretera amb instal·lacions de protecció contra les allaus. S'han identificat 3 talls o seccions d'especial prioritat, coneguts com els corredors H2, H3 i H4. L'H2 és el que presenta més dificultats i perill, de manera que es construirà una galeria de 250 m que evitarà la invasió directa de les allaus a la calçada. El pla té una implementació de 5 anys, així que hauria d'acabar el 2022. Andorra es farà càrrec de 10,5 milions d'euros d'un total de 21.

Un altre problema: el servei de llevaneus a la RN22 i RN320

La neteja de les carreteres RN22 i RN320 són competència del districte sud de la DIRSO (Direction Interdépartementale desembre Routes - Sud-Ouest). La direcció interdepartamental de carreteres del sud-oest de França (DIRSO) té un centre d'explotació al Pas de la Casa per assegurar la viabilitat hivernal de la RN20 i l'accés a Andorra. Durant l'hivern treballen 11 conductors de llevaneus, i tres d'ells fan torns per cobrir les nits.

El seu màxim responsable, David Sabatier, va declarar fa només uns dies a la radiotelevisió andorrana que els tancaments de la RN20 es produeixen, no per falta de mitjans, sinó per garantir la seguretat dels conductors, ja que es tracta d'una vall molt exposada als temporals de neu i, sobretot, al vent, que afecta la visibilitat de la carretera. (Segons la meva opinió està molt freqüentada per conductors inexperts en conducció sobre neu i amb vehicles poc o gens equipats).

En canvi, molts esquiadors residents a la Cerdanya creuen que de nit els torns comentats per Sabatier no es compleixen i que, sovint, les carreteres es comencen a netejar a les 8 o les 9 del matí, sent prioritària la RN22 per sobre de la RN320. Així que massa sovint els esquiadors es veuen obligats a utilitzar l'alternativa del Túnel de Pimorent amb el seu corresponent peatge per després pujar fins al Pas de la Casa per la RN22.

L'alcalde de Porté, Jean Ribot, també ha denunciat la situació a les autoritats gal·les i als mitjans de comunicació. El tancament de la RN320 (Coll) suposa per Porté pèrdues econòmiques, ja que també suposa tancar els accessos a l'estació d'esquí per la zona de la Vignole o fins i tot per la cota 1.600, pel telecadira de l'Estagnol. A més, ha recordat que abans de l'obertura del Túnel la carretera es netejava puntualment i amb esforços, mentre que ara tot just apareix una nevada ja s'opta per tancar directament.

Però, hi ha solucions?

Arribats a aquest punt de solucions n'hi ha poques, més enllà d'esperar bona voluntat i bones intencions per part de l'administració francesa, primera i última responsable de mantenir neta la RN20, la RN22 i la RN320.

Si tenim en compte que la comunitat de la Cerdanya que esquia a Andorra ho ha de fer travessant un territori d'una administració que no és la pròpia, trobar un interlocutor vàlid és una tasca que es complica. I si no hi ha un interlocutor fàcil o directe a qui fer arribar les queixes o suggeriments, tampoc hi haurà pressió en resoldre amb més celeritat aquest problema.

En conclusió, per a l'administració francesa tenir nets aquests accessos no és una prioritat tan evident com sí que ho pot ser per a l'andorrana, però l'administració "del país dels Pirineus" tampoc té un fil directe de comunicació amb la comunitat de monitors o esquiadors que resideixen a la Cerdanya.

Així doncs, l'únic interlocutor més sensible a defensar els interessos de mobilitat de la comunitat ceretana és la mateixa estació d'esquí de Grandvalira, en concret la societat Saetde que gestiona les pistes del Pas de la Casa-Grau Roig. Aquesta seria una de les poques parts del problema que estaria "legitimada" per defensar els interessos dels seus clients, uns interessos que tant podrien anar des de demanar amb més contundència una neteja eficient dels accessos fins a demanar la gratuïtat del peatge del Túnel de Pimorent quan no hi ha altra alternativa.

I un matís: abans els gendarmes controlaven els conductors que sortien per la boca nord del Túnel i als que provenien d'Ax en situacions de neu a la calçada, i si no portaven pneumàtics d'hivern o cadenes no passaven. Ara els gendarmes han desaparegut, i en conseqüència la RN22 es converteix en un col·lapse de conductors sense cadenes o poc equipats obstruint el pas.

De moment l'espera d'aquesta millora de les comunicacions a la RN20 amb dispositius antiallaus, galeries a la carretera i zones d'aparcament per a equipar els vehicles són l'única garantia que hi ha uns compromisos per resoldre el problema, però per a la seva conclusió falten, en el millor dels casos, 4 anys. Són mesures que ajudaran a la solució final i per a les que, com a mínim, ja hi ha un calendari d'implementació en marxa.

Per la resta, de moment, sembla que paciència i poc més, i és que el col·lectiu d'esquiadors de la Cerdanya assidus al Pas de la Casa tenen a la Vall de Querol un accés supeditat a massa condicionants.
Publicitat
Publicitat

Entrevista

Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat