Notícia

Eric Charre: "Portè ara s'acaba gairebé al Pas de la Casa. Si abans ells volien apropar-se a nosaltres, ara som nosaltres els que ens acostem a ells".

Víctor Riverola entrevista al director de Portè Puymorens, Eric Charre


Les Neus Catalanes estan vivint una de les millors temporades dels últims 25 anys. Estan que se surten de neu, no paren de rebre esquiadors arribats fins i tot del Regne Unit, segueixen apostant per un esquí de proximitat, amb un respecte pel producte ecològic en els seus restaurants que ens encanta i busquen invertir el que es pugui, per seguir avançant. Dins de Les Neiges catalanes trobem estacions familiars, algunes més grans i altres no tant, però no podem negar que totes tenen el seu encant, una mena de segell o marca personal que les converteix en úniques. I dins d'aquesta originalitat, trobem una estació que, no diré que va per lliure, perquè no seria cert ni correcte, però sí que viu en la seva pròpia dimensió, seduint d'una manera única cada vegada que els nostres esquís tenen el plaer de lliscar per les seves pistes.


Portè i Pimorent, Porté-Puymorens com a nom comercial en francès, és una estació que forma part de la meva joventut, sent la primera on vaig esquiar fora del meu país. La primera vegada que esquiava a França va quedar gravada en els meus records per diversos motius, incloent-hi l'intent de seducció a molt primerenca edat, d'una jove que em va portar de cap durant anys. Deixant de banda les desventures d'un xaval enamoradís, recordo amb molt afecte un dels viatges de tornada en autocar des de Porté-Puymorens (els Maristes organitzaven esquiades cada any a Astún, Porte Puymorens i Les Angles), on ens van delectar amb la projecció en un mini-televisor d'Abyss, l'obra mestra de James Cameron . Sempre recordaré estar assegut a l'autocar, deixant el Pirineu enrere mentre Ed Harris se submergeix en el més profund de l'oceà, amb aquells efectes especials de 1989, tremends... i amb la música d'Alan Silvestri, un plaer. Anècdotes a part, feia massa temps que no tornava a Porté, i aquesta vegada, vaig pensar que seria interessant poder entrevistar al seu director, per repassar com cal la història i l'evolució d'una de les estacions amb més caràcter i tradició de tot el Pirineu oriental. Ràpidament vaig trucar al bo d'en Jordi Pardinilla, l'ambaixador de Porté a l'oficina de Puigcerdà (els únics de Les Neiges Catalanes que tenen oficina a la Cerdanya) i vam organitzar una esquiada com manen els cànons. Només en arribar ens trobem amb un mar de neu impressionant, i tot i que la temperatura havia pujat la passada setmana, seguien acumulant 3 m de neu a les cotes més altes.

Conversar amb Èric Charre, a 2.480m d'altitud, envoltats per un mar de neu als nostres peus, ens ajuda a tenir una visió panoràmica d'una estació que va començar a rebre esquiadors el 1937, quan es va inaugurar l'Hotel del Col de Puymorens, compartint el boom de l'esquí amb Font Romeu. Molts remuntadors d'aquella època ja no existeixen, o en el cas de port, encara es conserven prop del Coll algunes pilones antigues. A poc a poc, el pas del temps ha convertit a Porte en el que és ara, una estació que juga amb el pas del temps.

Com valoreu el pas del temps a Porte?
De forma molt positiva. Des que van començar a arribar els primers esquiadors amb tren a Port, l'estació ha viscut canvis, desenvolupant-se plenament en els anys 60 del passat segle XX, però si que és cert que tenim un gust vintage, un "alguna cosa" especial que ens converteix en una estació amb una personalitat única. Actualment estem immersos en una etapa de renovació-actualització, ja que som conscients que hem de seguir oferint a l'esquiador un nivell cada vegada més elevat, però sense oblidar la nostra essència.

Porte va ser la meva primera estació a França, i per a molts esquiadors ho continua sent.
Va ser la meva primera estació també. Jo mai abans havia esquiat, i la primera vegada que em vaig posar uns esquís, fa uns 40 anys, va ser aquí. Sóc nascut a Montpeller, però sempre he tingut família a l'Alta Cerdanya. Va ser una sort que a l'escola on estudiava a Montpeller organitzessin sortides a la neu, com en el teu cas i un any, la meva classe va pujar a esquiar ... i així va començar tot. Porte és una de les estacions que rep més visites per part dels esquiadors de l'altre costat de la frontera. Des de fa anys són moltes les escoles que organitzen sortides a Porte Puymorens, i crec que un dels motius és que és una estació molt agradable, on tothom pot esquiar, des dels debutants als més experts.

La varietat i el desnivell esquiable són dos valors molt a tenir en compte.
Tenim un desnivell esquiable de 900 m, amb pistes per a tots els gustos. Aquí pots baixar esquiant des de la cota més alta a través de pistes blaves, vermelles i una verda. Molts esquiadors ens comenten que tenim les millors pistes negres de la zona, algunes d'elles molt potents com la Cheminée, la Vertige o els Sapins. El desnivell esquiable i el fet de no haver de canviar de pistes sempre m'ha recordat a una estació que m'encanta, Les Grands Montets, a la Vall de Chamonix-Argentiere. Un altre detall a tenir en compte a Porte Puymorens és la varietat paisatgística, una cosa que a molts esquiadors els encanta. A les cotes altes tens un mar de neu, com molt bé comenteu, i a la part més baixa de l'estació, els arbres, l'entorn ... és molt diferent, totalment diferents. Són dos mons en un.

I el free-ride...
Sempre amb molta precaució, però no podem negar que molts esquiadors de muntanya i amants del free-ride es llancen per alguna de les nostres canals. L'entorn del Pic de la Mine és una zona molt alpina, on la neu es conserva molt bé.

Parlem una mica del clima
Aquí tenim
dos tipus de clima: l'atlàntic i el Mediterrani. Si mires bé cap al N, tenim el Col de Puymorens que separa dues zones completament diferents. La pujada des de Puigcerdà, la Tor de Querol, Enveig i Porta rep la influència mediterrània, amb nevades que vénen de llevant. Aquestes nevades, de vegades xoquen amb les pertorbacions que arriben des de l'Atlàntic i és quan la rufaca entra en acció. La rufaca de Pimorent és un xoc de pertorbacions, que ens deixa grans quantitats de neu i molt fred. Aquesta setmana per exemple, a Porte ens cau neu quan en altres zones plou, i això és un gran avantatge.

L'encant retro és una meravella, amb restaurants que llueixen igual que abans i diversos telecadires vintage, però ja heu canviat el telecadira del poble, per un de quatre places més ràpid i còmode. Quins plans de futur teniu?
L'encant retro de Porté existeix, però hem de renovar les instal·lacions, som conscients. Però permet-me que et digui que si canviem els remuntadors serà per guanyar en confort, no en velocitat. No volem tenir a milers i milers d'esquiadors omplint les nostres pistes, no m'agradaria que la nostra estació estigués massificada. Una bona part de l'encant de port és la tranquil·litat, la calma... Volem seguir sent una estació que d'una banda, és tranquil·la, amb pistes llargues i un bon desnivell i de l'altra, volem seguir oferint novetats alternatives, com les dues pistes noves del sector 5. Penso que hi ha estacions que són com supermercats, i nosaltres volem ser el petit comerç de barri, de proximitat.

Aquest any, de canons res, oi?
Aquest any els canons de neu artificial s'han utilitzat molt poc. En tenim de forma natural tres metres de neu, una passada. Això sí que és ecologia!. No gastem aigua ni llum, més enllà de la que és normal quan neva molt. Un altre detall a tenir en compte és que procurem aprofitar al màxim el terreny, sense destrossar en excés l'entorn. Moltes pistes s'adapten a l'entorn, i cau tanta neu, que pots baixar per on vulguis.

Com valoreu la temporada?
De forma molt positiva. Tot i això, he de reconèixer que si bé en altres estacions els han caigut nevades impressionants, a les que potser feia anys que trobàvem a faltar, nosaltres cada 5 anys tenim grans nevades, sent l'estació que, probablement, acumuli més neu i més fred de Les Neiges Catalanes. Però no només del fred vivim, ja que amb sol la gent gaudeix moltíssim. El nostre públic busca el sol i que la neu es mantingui. També busquen menjar bé i aquesta és una assignatura que estem treballant. Tenim pocs punts de restauració i encara que tenen molt d'encant, ens cal oferir alguna cosa més. En general, els nostres amics i clients no busquen metres de neu, sinó grans paisatges, pistes amples, amb bona neu, ben trepitjada i qualitat en els serveis.

Si li dic que Portè-Puymorens és una estació molt original, què em contestaria?
Que en l'original està la diferència. Volem seguir sent originals, oferint novetats com el poder pagar el Túnel del Cadí als grups de 4 persones que pugin en un mateix cotxe, o el fet de ser la primera estació que obre a França, a principis de novembre. A finals de temporada vam viure moments molt originals, doncs aquí vam passar l'hivern a l'estiu en 5 min, amb canvis de temperatura que sorprenen més d'un. És una estació amb grans contrastos i ara, amb l'obertura del sector 5, amb les pistes de la Llata ​​i el Balandra baixant cap a la carretera del Pas de la Casa, ampliem domini esquiable i oferim una cosa única i nova, amb l'afegit de poder comptar amb un servei de mini-bus que et retorna als remuntadors.
El nou sector és molt gran i ens permet afirmar que Portè ara s'acaba gairebé al Pas de la Casa. Si abans ells volien apropar-se a nosaltres, ara som nosaltres els que ens acostem a ells.

Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat