Notícia

Sant Esteve de les Roures ja té una estació d'esquí i dos clubs d'esports d'hivern

sant esteve de les roures,estacio esqui,clubs
Sant Esteve de les Roures ja té una estació d'esquí i dos clubs d'esports d'hivern Autor/a: Diaridelaneu.cat
El fenomen del poble de Sant Esteve de les Roures també arriba al món de la neu. Aquest mes d'abril han aparegut comptes de twitter de la seva estació d'esquí i de dos clubs dedicats als esports d'hivern.


En un dels atestats de l'1 d'octubre, la Guàrdia Civil assegurava que hi havia hagut incidents en un poble anomenat Sant Esteve de les Roures. Una localitat que, en realitat, no existeix. Un error que ha tingut una gran resposta, i molt irònica, a les xarxes socials, on s'ha creat tot un poble a través de més de 200 comptes de Twitter, entre els quals el de l'Ajuntament, el de l'estació d'esquí Les Roures -amb 200 seguidors-  i dos clubs dedicats als esports d'hivern: el Club Esquí Sant Esteve de les Roures -amb 80 seguidors- i el Esqui Sant Esteve de les Roures -amb 250 seguidors-.
 
De fet Sant Esteve de les Roures ja té uns 200 perfils a Twitter: des de la universitat, passant per l'hospital, escola bressol, biblioteca, funerària, policia local, mercat, bombers, zoològic, mossèn, televisió pròpia i, fins i tot, un festival de música. El seu alcalde, que té perfil propi a Twitter, és Josep Orni, el nom del qual es refereix a un altre informe de la Guàrdia Civil on es parlava d' "un tal orni".

Així doncs Sant Esteve de les Roures neix d'un error en l'atestat de la Guàrdia Civil, on s'assegurava que en aquest poble s'hi havien viscut alguns dels episodis de més agressivitat durant l'1 d'octubre. Fins i tot el diari "El Mundo" se'n va fer ressò i el cas s'ha fet viral, amb imaginació i ironia.

Segons la Viquipèdia, Sant Esteve de les Roures està situat a la comarca de la Llarena Alta. Està situat a prop de la platja de Lleida i s'hi arriba per la Nacional 155. L'alcalde, amb perfil propi a Twitter, és Josep Orni.




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial