Notícia

Així ha crescut el bosc de Torrent Negre de La Molina en 30 anys

Comparativa en imatges captades en 30 anys de diferència al sector de Torrent Negre

Torrent Negre,La Molina, bosc
El bosc de Torrent Negre de La Molina en una imatge de 1987 o 1988 Autor/a: La Molina
Voleu veure com ha evolucionat un mateix sector de La Molina en trenta anys? Es tracta del bosc de Torrent Negre, en una imatge de 1988. Com creieu que ha evolucionat? Més bosc o potser menys? Us mostrem una imatge recent de la mateixa zona i perspectiva, i us expliquem el perquè de l'evolució.


Aquest hivern passat, amb motiu del 75è aniversari de La Molina, hem pogut veure moltes fotografies de l'evolució de l'estació en aquests anys. Una de les imatges que ens va despertar més curiositat va ser la fotografia del bosc de Torrent Negre de La Molina de l'any en què es va inaugurar el telecadira del mateix nom al sector, el telecadira de Torrent Negre, que va ser instal·lat a la temporada 1987-88.

La imatge en qüestió, i contrastada amb una imatge actual, va posar al descobert que el que aleshores eren unes poques clapes de bosc de pi negre (pinus uncinata) a la zona esmentada, avui és un veritable bosc en extensió. Aquest creixement del bosquet demostraria, en certa manera, que l'estació d'esquí no només no hauria suposat la desaparició de la massa forestal conseqüència de la humanització i mecanització, sinó fins i tot l'efecte contrari.

Ara bé, les conseqüències queden lluny d'aquest missatge idíl·lic, ja que aquest bosc de pi negre tan espès és conseqüència d'una acció de repoblació forestal perfectament planificada i aplicada a finals de la dècada dels 80 del segle passat.

De fet, si ens fixem amb detall en les imatges del bosc a les fotografies recents, es pot observar la diferència que hi ha entre el que eren els pins que ja hi havia a la zona l'any 1987 i el seu creixement en l'actualitat. I neu n'hi do com han crescut en alçada, però també es percep com la massa forestal plantada en aquell mateix any encara avui es pot diferenciar perfectament del seu entorn per mida, per amplada i per l'homogeneïtzació que deixen entreveure els arbres en el seu procés de creixement.

També és curiós de comprovar, tot i que en aquest cas no podem aportar imatges de fa trenta anys, com els mateixos arbres plantats l'any 1988 han pogut créixer prou bé a la cota 1.900 i com el seu creixement en altura i extensió és molt menor a l'arribada (retorn) del telecadira, a la cota 2.300.

Els boscos creixen al Pirineu

A banda de la repoblació de 1987 en el cas concret de La Molina, hi ha un estudi de l'any 2010 elaborat per investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona, fet a partir de l'anàlisi de més de 200 fotografies aèries realitzades els anys 1956 i 2006. El treball es va realitzar a tota l'àrea de distribució del pi negre al Pirineu català, des de l'Alta Ribagorça fins al Ripollès, cosa que va representar més de 80 municipis i una superfície de 6.010 quilòmetres quadrats.

L'estudi demostra que el pi negre, que l'any 1956 ocupava 55.000 hectàrees, s'estén ara per més de 64.000, fet que suposa un guany pròxim a les 9.000 hectàrees. La major part de l'expansió s'ha documentat en vessants d'orientació nord i a una altura relativament baixa. De fet, Catalunya té un percentatge de superfície forestal cada vegada més gran, i els seus boscos cada cop són més espessos, segons les dades recopilades durant els últims anys per un altre organisme, en aquest cas tutelat pel Ministeri de Medi Ambient, i que correspon al tercer Inventari Forestal Nacional espanyol (IFN3). Segons aquest, la superfície forestal -que inclou tant els boscos madurs com el simple matoll- ha augmentat el 4% respecte a l'inventari anterior, elaborat l'any 2002, i se situa en el 61% del total català.
Publicitat
Publicitat

Entrevista


Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat