Notícia

Caviahue, esquí entre araucàries

Enmarcada per un volcà i un llac, Caviahue és una estació d'una bellesa singular però encara poc coneguda


Caviahue és un racó de món, però un racó paradisíac al qual no s'hi arriba si no és per recomanació o perquè el boca orella ha funcionat. En el meu cas visitar aquesta estació d'esquí va ser tota una paradoxa, perquè, de fet, en el meu tour per les estacions d'esquí argentines, ideat i plantejat un any abans, ni tan sols l'havia contemplat. Però la vaig visitar i va ser tot un encert.


Un llac, un volcà i un bosc d'araucàries i, al centre de tot això, una estació d'esquí: així és com es podria definir molt breument l'estació de Caviahue. Aquest resort d'esquí, relativament nou i encara poc conegut dels Andes patagònics argentins, és una autèntica destinació singular, única, i aquesta no és una afirmació de recurs fàcil. No hi ha gaires destins que s'hi puguin comparar. La vaig visitar el setembre de 2017 i en vaig quedar impressionat per la seva singularitat pel que fa a paisatges, però també pel seu aïllament i pel fet que és tan poc coneguda que per a mi va resultar un autèntic descobriment.

No és fàcil que, per casualitat, algú vagi a parar a Caviahue. Impossible arribar-hi si no és perquè tens clar que hi vols anar, i que estàs disposat a superar tots els entrebancs. Aquesta estació com a destí d'esquí difícilment la trobareu en cap agència de viatges. Si hi aneu, serà perquè el boca-orella ha funcionat.

Perquè Caviahue?

Va ser el fet que em sobraven 3 dies de visita el que em va fer despertar, en el racó més profund de la meva consciència, que hi havia una estació d'esquí poc coneguda i de nom difícil de recordar, en la qual  treballaven dos coneguts. Van ser en Gerard Escoda, responsable escola Grau Roig-Pas de la casa, i en Guillem Sadurní, conductor de trepitjaneus, els qui unes poques setmanes abans m'havien comentat que feien doble temporada. M'havien donat el nom del lloc, sí, però el nom no formava part del llistat d'estacions referents dels Andes. Així que, una mica a darrera hora, vaig decidir dedicar aquests 3 dies a visitar Caviahue. I va ser tot un encert.

Arribar a Caviahue per l'Argentina profunda

Com explicava abans a Caviahue no s'hi arriba ni per casualitat. La opció menys difícil és fer-ho per via aèria des de Buenos Aires fins a l'aeroport de Neuquén, capital de la província del mateix nom, i ciutat de 200.000 habitants i en la qual, no ens enganyem, no hi ha massa coses a fer.

Des de Neuquén hi ha la possibilitat d'arribar a l'estació d'esquí combinant diverses línies de bus. Però buscar alguna companyia de busos que faci la línia, no ja fins a Caviahue, sinó fins a alguna població més o menys important a prop de l'estació, no és tasca fàcil.

En aquesta part del país, en la qual encara hi ha alguns trams de carretera sense pavimentar, sobretot a les zones de muntanya, les empreses de transport acostumen a canviar de concessió de línia d'un hivern per altra, ja que són línies deficitàries, per poc sol·licitades, les quals transiten per carreteres desertes de persones i vehicles. I la desinformació, fins i tot a les mateixes terminals, és norma habitual, així que les connexions de busos i línies no sempre funcionen com seria recomanable.

Hores perdudes entre terminals

Les hores perdudes entre terminal i terminal es poden fer llargues i feixugues. I això és el que em va passar a la ciutat de Zapala, 30.000 habitants, una ciutat a mig camí entre Neuquén i Caviahue en la qual vaig perdre 5 hores per connectar una línia amb una altra. Cinc hores sense res a fer, ja que en aquesta població no hi ha absolutament res interessant per visitar. Res vol dir res, més enllà d'un bar a la terminal i un parell de restaurants prou bons i amb wi-fi, això darrer molt importnat, al centre de la ciutat.

Finalment, ja avançada la nit i amb l'esquena atrotinada de tants quilòmetres, vaig arribar a Caviahue, sota una nevada intensa. Per sort, a l'arribada a la terminal (s'entengui per terminal una parada de bus senyalitzada per un rètol vertical al mig del carrer que amb prou feina es veia per la nevada intensa), una passatgera del bus em va localitzar un amic perquè em pogués acostar en 4x4 fins a l'hotel. Quin plaer entrar a l'hotel després d'un viatge inacabable!

Bé, un cop explicada l'aventura d'arribar a Caviahue, que crec que havia de narrar per deixar constància del seu aïllament, arriba el moment d'anar al gra i explicar-vos com és Caviahue

Així és Caviahue

Llevar-se el primer dia amb un matí de sol radiant i amb tot el paisatge de blanc immaculat i veure les araucàries amb un tou de neu a les branques, encara em va fer sentir més privilegiat, perquè no és un arbre gaire comú de veure al món, ni als mateixos Andes.

Caviahue és un poble nou, fundat l'any 1986 en un territori de clima fred i ventòs que molts anys abans es disputaven les ètnies índies peuenques i maputxes. El poble ha nascut a remolc de les termes de Copahue i la promoció ha vingut per part del govern provincial de Neuquén. I tot això amb l'objectiu d'establir població a la zona i convertir-lo en una zona turística. Els reclams? El llac, el volcà, les termes i, ara també, l'estació d'esquí.

Caviahue ha anat creixent a poc a poc en l'àmbit d'urbanització, amb alguns hotels, cabanes i apartaments, però encara hi queda força feina per fer. Tot plegat ha fet d'aquest racó aïllat dels Andes patagònics una singularitat en tots els àmbits, des dels seus habitants fins als seus treballadors i visitants. A Caviahue hi resideix els mesos d'hivern austral una colònia d'andorrans i catalans prou important que hi fan la doble temporada a l'estació d'esquí.

Un rere pistes impressionant

L'estació s'ubica a les faldes dels vessants sud-est del volcà Copahue (2.997 m). Els 29 quilòmetres de pistes es troben entre les cotes 1.650 i els 2.050. Les pistes altes estan descobertes de vegetació mentre les baixes tenen l'atractiu de travessar boscos d'araucàries mil·lenàries (Araucaria araucana) i tots els traçats estan orientats cap al llac.

El primer cop que es trepitja la base de l'estació, des del punt de vista d'un esquiador, és una mica decebedor. Però compte, estem parlant de la base. A la cota baixa hi ha una zona de debutants amb cinta transportadora, un teleesquí i dos telecadires de dues places, vells i lents. Per cert, quan hi vaig arribar la nevada havia deixat enterrada la cinta i els operaris s'afanyaven a deixar-ho tot a punt.

En canvi, a la part alta, a la qual accedim amb un dels telecadires abans esmentats, s'arriba a un escenari de neu majestuós. A la falda del volcà Copahue trobem les millors pistes de Caviahue. Són pistes amples, llargues, amb bona neu -en el moment de la meva visita-, accessibles amb un telecadira de 4 places i dos edificacions de restauració.

A prop d'aquest sector alt de l'estació també s'hi localitza l'accés al teleesquí del "Agrio", un remuntador aïllat que s'enfilava pels pendents del volcà i que va ser tancat ara fa dues temporades, després que la zona entrés en erupció. Des d'aleshores les pistes a les quals donava accés aquest teleesquí han deixat de ser esquiables.

Una estació de gestió andorrana

Una de les peculiaritats de Caviahue és que la seva gestió està en mans d'andorrans. Jaume Ros, a qui vam entrevistar el passat mes de setembre, presideix i administra la societat que gestiona aquest resort d'esquí. L'escola d'esquí i altres serveis de l'estació també són gestionats per la mateixa societat, que compta amb professionals catalans i andorrans al capdavant de diferents departaments. En aquest sentit i com a curiositat, els canons de neu de baixa pressió que hi ha repartits per l'estació d'esquí, havien estat instal·lats anys abans al Pas de la Casa.
 
Après-ski a Caviahue

Entre les activitats après-ski a l'estació i destaquen les excursions amb moto de neu, per paratges impressionants, però també són molt recomanables les sortides a les termes de Copahue amb trepitjaneus adaptada. Una altra activitat interessant a fer a la zona, tot i que no es pot considerar com a après-ski, és l'skimo per les faldes del volcà. Compte, que tot sovint emet vapors i cendres.

Tres imprescindibles i una curiositat de Caviahue

De Caviahue hi ha tres qüestions que considero imprescindibles a fer si decidiu visitar aquesta estació.

La primera: visiteu el llac a l'hora de la sortida o posta de sol. Hi captareu unes imatges espectaculars i úniques, especialment originals si sou aficionats a l'instagram.

La segona: no deixeu de visitar les termes de Copahue, d'accès amb trepitjaneus adaptada en temporada d'hivern. És una experiència que val la pena fer-la amb guia, ja que de camí a la zona hi havia hagut una base d'operacions i experimentació per als científics argentins destinats a l'Antàrtida.

I finalment, quan estigueu cansats d'esquiar per la pista del Puma, la que va en paral·lel a la "aerosilla" 4 plazas, al meu criteri la millor de Caviahue, un dels màxims plaers es fer un "kit-kat" de choripan a la terrassa del T-bar. Un autèntic plaer!

Abans d'acabar i a tall de curiositat, esmentar el bar Manolo's Pizza Pasta del poble de Caviahue, conegut popularment com l'ambaixada andorrana, on cada tarda i vesprada la colònia de catalans i andorrans s'hi deixen caure per prendre una cervesa o per menjar una pizza o un plat de pasta.

Doncs res, ja ho sabeu. A Caviahue no espereu trobar un centre d'esquí de primer nivell, perquè no ho és, però sí que hi trobareu una destinació especial, singular i autèntica, ideal per als qui volen viure experiències diferents i gens convencionals tot travessant l'argentina més profunda.

Us hi animeu?

Altres enllaços d'interès:

Enllaç oficial web de l'estació: www.caviahue.com
Entrevista amb Jaume Ros, director de l'estació de Caviahue.
Àlbum de fotografies de la nostra visita a Caviahue en aquest enllaç.

De la meva visita a Caviahue, vull donar les gràcies a Gerard Escoda, Josep Maria Pantebre i Jaume Ros per les seves facilitats en la visita, allotjament i accès a les excursions en moto de neu i trepitjaneus, de les quals en parlaré en un article a banda en els propers dies. 
Publicitat

Entrevista


Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat