Notícia
Cerro Castor o esquiar a la fi del món
Així s'esquía amb la neu més austral del món, a la ciutat d'Ushuaia
Es pot esquiar en la fi del món? Doncs la resposta és sí. Molt a prop d'Ushuaia, coneguda com la "Ciutat de la Fi del Món", s'hi troba l'estació d'esquí de Cerro Castor. Un centre d'esquí molt nou, inaugurat l'any 1999, amb 850 m de desnivell i uns 33 quilòmetres de pistes. Però, xifres a banda, creiem que el més interessant és la seva singularitat com a destinació i la seva neu, molt especial, barreja de les influències antàrtiques i la seva proximitat a l'oceà.

Bona neu i bon tractament a Cerro Castor (Foto: IST).
Cerro Castor és una destinació única, singular i especial. Aquesta estació que gaudeix de d'una neu especial, s'ubica a l'extrem sud de l'Amèrica del Sud, hemisferi austral, a prop de l'Antàrtica. Tot això fa que per latitud i proximitat al mar, la neu dels vessants verticals i feréstecs que tenen en aquesta zona dels Andes a la Tierra del Fuego sigui d'una qualitat excepcional, una singularitat molt poc freqüent difícil de trobar altres zones del món.
Ushuaia, una sorpresa a l'arribada
Per visitar Cerro Castor cal fer-ho de la manera més còmoda i eficaç, que no és altra que amb avió, amb arribada a l'aeroport d'Ushuaia. I l'avió té els seus avantatges i privilegis: des de les finestretes de l'aeronau, sobrevolant els entorns de l'aeroport, podrem observar la serralada ben coberta de neu en aquesta zona, amb cims siluetejats per un cel blau tacat de núvols grisos o blavosos i un fons de costa de formes retallades (canal de Beagle), de color blau fosc. Tot en el seu conjunt és un autèntic espectacle paisatgístic.
Cerro Castor i el seu entorn
L'estació d'esquí és a 25 quilòmetres de la capital de la fi del món (el trajecte es fa en 25 minuts). Bona carretera i perfectament pavimentada, construïda per un lateral d'una vall que pel seu centre està serpentejada per un riu molt agradable d'observar.
El curiós dels Andes a Ushuaia és que aquests van perdent altura progressivament, però no verticalitat, abans de submergir-se en el canal de Beagle. A partir d'aquí s'enfonsen en el mar i deixen de dividir rius i glaceres en dos vessants, la del Pacífic o la de l'Atlàntic. Però encara superen els 1.000 m i són, estèticament, molt salvatges. Així que la sensació és que es tracta de cims molt més alts.
Una altra curiositat és que les valls estan cobertes per extensos boscos que pugen fins als 500 o 600 metres de cota. Això no seria estrany si no fos que no són boscos de pins o avets, als quals hem acostumat la vista a Europa, sinó que són frondoses fagedes de bosc patagònic de Lenga (Nothofagus pumilio).
I la neu?
Possiblement és la millor neu de l'hemisferi austral. Cerro Castor, per la seva latitud, més que per la seva altura, ofereix la garantia de la neu "semiantàrtica" de manera regular entre els mesos de juny fins a octubre.
I el que més sorprèn: les seves cotes. L'estació té el seu peu de pistes a només 195 m i la seva cota alta en els 1.065 m. Això sí, pel que pugui passar, l'estació disposa de prop de 23 canons de neu produïda d'última generació, amb predomini de baixa pressió. I perquè no dir-ho, un bon preparat dels 33 quilòmetres de pistes amb trepitjaneus equipades, algunes d'elles, amb tecnologia actual (cable winch).
El fet que pràcticament totes les pistes estiguin orientades a sud, és a dir, d'esquena al sol per tractar-se d'hemisferi sud, també és garantia de conservació.

Així és la neu a Cerro Castor (Foto: Diaridelaneu.cat).
Una mica d'història
Cerro Castor és una estació impulsada pel Govern i gestionada en concessió a una empresa de caràcter familiar, liderada per Gastón Begué, qui va ser esquiador olímpic (1992 i 1994) en representació per Argentina. Va ser inaugurada el juliol de 1999. Des de llavors no ha parat de créixer en serveis, en remuntadors i pistes, sent avui una destinació de les més competitives, grans i modernes de Sud-amèrica.
L'ambient i els serveis
El peu de pistes ofereix tots els serveis (allotjament i hotel, escola d'esquí, guarderia, pista de gel, lloguer d'equips amb material molt nou, reparació amb maquinària d'última generació, botiga de roba, equips i records, etc). I molt important, una bona gastronomia variada en preus i oferta en els seus 7 punts d'hoteleria i restauració. Al peu de pistes l'oferta d'allotjament és limitada i no massa econòmica, així que la millor alternativa es troba a Ushuaia, ciutat amb una bona oferta variada en preus i prestacions. La ciutat es troba a només 25 minuts amb servei de bus regular i econòmic ofert per empreses turístiques de la zona.
L'ambient és molt familiar i el nivell tècnic d'esquí dels seus clients és, en general, mig, amb molt esquiador brasiler, seguit de l'esquiador que ve des de la capital Buenos Aires i, finalment, presència notable d'equips nacionals, alguns líders en la Copa del Món i Copa d'Europa com Suïssa, Àustria, Canadà i Itàlia, que vénen a entrenar a Ushuaia buscant aquesta neu especial i les seves instal·lacions modernes. Prova d'això és que a Cerro Castor no hi ha aglomeracions, gràcies al fet que els remuntadors són nous, entre els quals destaquen els 4 de telecadires de 4 places.
La zona de debutants, molt completa, es troba a la zona cota 480, a la qual s'accedeix per un dels telecadires. Per cert, l'snowpark més gran i impressionant del continent sud-americà és aquí. Impressiona veure els salts dels seus practicants.

Fent pedrera a Cerro Castor (Foto: Diaridelaneu).
Els meus tracks a Cerro Castor
Pel que fa a la meva experiència sobre esquís, vaig poder lliscar pels seus traçats tres dies: el 19, el 21 i el 22 d'agost de 2017.
No vaig encertar el millor temps, però ja se sap, a la fi del món res pot resultar avorrit i la meteorologia encara menys. En una mateixa jornada es pot passar més d'una vegada d'un cel cobert i amenaçador a un cel obert i ventós, decorat amb núvols enganxats als cims. O passar del fred, el vent i els flocs de neu a uns minuts de calma, repòs, cel blau i sol brillant.
Quan vaig visitar l'estació feia 4 dies de l'última nevada important, així que em vaig trobar amb tot obert i des d'una qualitat de neu pols-trepitjada el primer dia, a neu humida a la tercera jornada.
L'estació té pistes per a tots els nivells però les que vaig gaudir especialment van ser les pistes El Zorro, La Brechaa, Albatros i Gaviota Austral. En general totes les pistes són amples, molt ben senyalitzades i ben condicionades, és clar, però estaria bé que vosaltres també les descobriu i pugueu fer la vostra pròpia llista.
En aquests enllaços podreu veure el resultat de les meves tracks (dia 19, dia 21 i dia 22) a Cerro Castor, realitzat amb l'App. De la mateixa estació (compatible amb Skitude). Bona part de les fotos van ser realitzades mitjançant l'opció que dóna el "tracker", molt recomanable per després tenir un record complet del nostre dia d'esquí.
Altres enllaços recomanats:
Enllaç entrevista al director de l'estació de Cerro Castor, Gastón Begué.
El nostre àlbum de fotografies de la visita a Cerro Castor en aquest enllaç.
Enllaç web estació Cerro Castor.
Enllaç Skitude, patrocinador d'aquest article.
Web de Ushuaia: www.turismoushuaia.com