Notícia

Així és com ha pujat de cota el bosc a Masella

Comparativa en imatges captades en 50 anys de diferència al sector de La Tosa i Coma Oriola

coma oriola,la tosa,masella
Comparativa amb 50 anys de diferència del bosc a Coma Oriola Autor/a: Diaridelaneu.cat
No serà la primera vegada ni la darrera que llegireu, escoltareu o veureu, per diferents canals d'informació, que els boscos del Pirineu pugen de cota. Això és especialment visible allà on la línia de bosc queda perfectament marcada pels prats alpins que es disputen l'espai amb els boscos de pi o avet a les cotes altes del Pirineu. Voleu veure com això ha passat en un sector concret de Masella?


Ja fa temps que els experts en masses forestals i els estudiosos del canvi climàtic ens adverteixen que els boscos del Pirineu estan pujant de cota. Des d'enginyers forestals a científics que estudien l'evolució del clima, passant per pastors, propietaris de finques forestals, fotògrafs o excursionistes, ens adverteixen que a valls i muntanyes del Pirineu els boscos es mouen. En concret, ens fan saber que pugen de cota.

Que els boscos es vagin movent no vol dir que siguin canvis ràpids, ni evidentment vol dir que els arbres es moguin de lloc d'un any per altra, però l'evolució lenta i progressiva existeix i està certificada per imatges com les que presentem en aquest article. I és amb el pas del anys i amb els testimonis gràfics quan podem comprovar i certificar aquesta evolució. Res millor que dues imatges per explicar-ho.

Les cotes dels estatges vegetació es mouen gairebé sempre en altura i així, per exemple, allà on abans hi havia castanyers ara hi proliferen roures o alzines, i allà on abans hi havia faigs ara hi creixen castanyers. I a l'alta muntanya? Doncs passa exactament el mateix: on abans hi creixien els prats alpins ara hi proliferen els boscos de pi negre. En resum, les espècies arbòries pugen de cota per adaptar-se a l'escalfament global.

En dades, concretament en xifres numèriques, la cota dels estatges de vegetació pot haver pujat en aproximadament entre 50 i 150 metres d'altura, en funció també de l'orografia i condicions d'humitat i variant si es tracta del vessant sud, més solejat i sec, o vessant nord, més ombrívol.

Ara bé, no sempre el canvi de cota ve determinat per l'escalfament global i el canvi climàtic que se'n deriva. Hi ha altres factors que també poden ajudar o condicionar, en alguns casos per frenar i en altres per accelerar, els canvis en la vegetació. En aquest sentit hi poden influir la reducció dels ramats que pasturen per la muntanya o el creixement de població determinats animals (isards, marmotes...) o les polítiques forestals (repoblació de boscos o permisos per a la explotació forestal) que pot fer l'administració en determinades valls.

El cas de Masella

Aquest hivern passat, amb motiu de l'edició de la revista dels 50è aniversari de Masella, hi vam poder veure una fotografia dels teleesquís de la Tosa, instal·lats l'any 1971 a la zona de Cap de Bosc, a la cota 2.150. A la fotografia publicada a la revista commemorativa dels 50 anys, i que reproduïm en aquest article, hi podem veure com a la banda dreta dels teleesquís la presència d'arbres era gairebé testimonial.

Ara, 50 anys més tard, la mateixa zona ens permet veure com la presència d'un bosc de pi negre (pinus uncinata) cobreix de forma dominant tot allò que no és pista d'esquí. On abans el pi negre possiblement no podia créixer per la rigorositat de massa mesos de fred i neu, ara ja ho pot fer per menys adversitats, ja siguin climàtiques o d'altra mena. La imatge actual, captada l'abril de 2018, ens permet veure el creixement del bosc en extensió i en cota, en detriment dels prats alpins. Mateixa cota i perspectiva però amb 50 anys de diferència.

Els boscos evolucionen al Pirineu

Un estudi de l'any 2010 elaborat per investigadors del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), situat a Solsona, fet a partir de l'anàlisi de més de 200 fotografies aèries realitzades els anys 1956 i 2006, també certifica el que expliquen les dues fotografies de Masella captades amb 50 anys de diferència. El treball del CTFC es va realitzar a tota l'àrea de distribució del pi negre al Pirineu català, des de l'Alta Ribagorça fins al Ripollès, cosa que va representar més de 80 municipis i una superfície de 6.010 quilòmetres quadrats.

L'estudi demostra que el pi negre, que l'any 1956 ocupava 55.000 hectàrees, s'estén ara per més de 64.000, fet que suposa un guany pròxim a les 9.000 hectàrees. La major part de l'expansió s'ha documentat en vessants d'orientació nord i a una altura relativament baixa. De fet, Catalunya té un percentatge de superfície forestal cada vegada més gran, i els seus boscos cada cop són més espessos, segons les dades recopilades durant els últims anys per un altre organisme, en aquest cas tutelat pel Ministeri de Medi Ambient, i que correspon al tercer Inventari Forestal Nacional espanyol (IFN3). Segons aquest, la superfície forestal -que inclou tant els boscos madurs com el simple matoll- ha augmentat el 4% respecte a l'inventari anterior, elaborat l'any 2002, i se situa en el 61% del total català.


Entrevista





Les més llegides

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: posar ordre a la muntanya


34%


7%


59%

58 vots