Notícia

Descens de barrancs: baixar riu avall rapelant i nedant

El barranquisme, un clàssic dels esports d’aventura que ressorgeix


Què en sabeu del descens de barrancs? N'heu practicat mai? No? Doncs aquest article us pot servir per encarar la vostra primera experiència. Som-hi!


Baixar per un riu engorjat que combina salts d’aigua i gorgues i fer-ho rapelant, a trams lliscant igual que ho faríem per un tobogan i en determinats punts caminant o nedant. Molt en resum aquesta podria ser la definició de què és el barranquisme, una modalitat que combina esport i lleure que va arribar al Pirineu a mitjans dels anys 70 del segle passat.

Des d’aleshores el barranquisme ha viscut èpoques de tota mena, des de l’expectació que va provocar la seva pràctica inicial, restringida a uns pocs pioners que s’arriscaven a baixar trams de rius que mai abans havien estat trepitjats per ningú, passant per èpoques en què els practicants del barranquisme van quedar reduïts a un grup d’incondicionals, fins a a l’actualitat, un moment en el qual es considera una modalitat consolidada o, fins i tot, en lleuger creixement.

La pràctica dels anomenats esports d’aventura, entre els quals el ràfting, el barranquisme o el parapent entre els més populars, no ha parat de créixer en els darrers anys, arribant a un punt de certa estabilització.

El Pirineu és considerat com una bon territori per a la pràctica del barranquisme. També ho són la serra de Tramuntana a Mallorca, el Pirineu d’Osca i el Pirineu de la Catalunya del Nord. Són zones molt valorades perquè reuneixen totes les condicions per adaptar-se a mida dels qui s’hi volen iniciar, per als qui es poden considerar practicants de nivell mitjà i també per als que es poden considerar practicants de nivell alt o experts.

Com iniciar-s’hi?

Com passa amb tots els esports d’aventura, el barranquisme requereix tenir unes prevencions i coneixements mínims si es vol posar en pràctica per primera vegada, ja que és considerada una activitat que pot implicar risc. A més, cal tenir present que per practicar el barranquisme és necessari material específic, com ara casc, un neoprè complet, talabard amb bagues de seguretat, mosquetó i davallador, cordes i, molt important, una assegurança. A banda de cordes, motxilles, botes o una farmaciola, entre altre material.

Així doncs el més convenient per a la nostra primera experiència serà contractar un guia per tal que ens pugui facilitar el material i a la vegada minimitzar els riscos per manca de preparació bàsica i tècnica. Això sí, en els esports d’aventura el risc zero no existeix, més encara quan es tracta d’una activitat que pot venir condicionada per la meteorologia. Cal evitar els barrancs en dies de pluja o de previsió de tempestes a la capçalera del barranc.

S’ha de tenir assumit que un cop ens endinsem en un engorjat cal estar conscienciat en què potser experimentarem situacions que poden generar pressió psicològica i requerir certa forma física. Això sí, les emocions intenses estan garantides, més encara si tenim present que l’activitat es desenvolupa en espais feréstecs, poc concorreguts, sovint ombrívols i d’aigües fredes, però sempre de gran bellesa.

El millor moment

El quan sempre vindrà condicionat pel nostre nivell i pel cabal d’aigua que porti el riu o torrent. El més habitual, però, és que els practicants novells ho facin els mesos de ple estiu, mentre que els més avançats ho poden fer tot l’any, fins i tot en barrancs glaçats.

Quines tècniques?

En els seus inicis el barranquisme combinava tècniques que provenien de l’espeleologia, l’escalada i l’alpinisme. Actualment ja s’apliquen tècniques i materials propis.
A Catalunya l’organisme de referència per a la formació i informació és la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya).

Més informació

Quant a bibliografia es considera un referent el llibre “Guia pràctica del descens de Barrancs i engorjats de Catalunya””, publicat per Pere Miralles i editat per l’Institut d’Estudis Espeleològics Sabadell l’any 1994. En els darrers anys, però, s’han editat altres guies de barrancs i de tècniques que podreu trobar en llibreries especialitzades.

Doncs bé, ja ho sabeu, si esteu interessats en iniciar-vos en el barranquisme ja teniu algunes pautes bàsiques per fer-ho. A Catalunya hi ha diverses entitats excursionistes o empreses de guies que us permetran fer-ho amb garanties. I ja només em queda dir-vos que, un cop al barranc gaudiu de l’aigua i respecteu l’entorn.
Som-hi?
 

 




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial