Fent la circular dels entanhs de Colomèrs (Foto: Diaridelaneu).

La Val d'Aran és un d'aquells territoris que els esquiadors ens agrada tant a l'hivern com a l'estiu. El perquè és fàcil d'entendre: quan arriba el fred i les precipitacions les seves muntanyes esdevenen un espai on poder esquiar amb garanties de neu abundant. I quan arriba l'estiu l'abundància de neu dels mesos anteriors es tradueix en paisatges de verd intens. Diferents en color i fins i tot en ondulacions, però igual d'espectaculars. La desaparició del mantell de neu a la primavera deixa al descobert amb tot detall un territori generós en aigua, boscos i llacs de formes capritxoses. El paratge de la Val d'Aran que respon exactament a aquesta descripció té nom: Circ glacial de Colomèrs.

Per accedir als "entanhs" (llacs, en llengua aranesa) s'arriba per una pista asfaltada al llarg del riu Aiguamòg, en direcció als Banhs de Tredòs. Aquí cal deixar el cotxe i començar a caminar, però si es prefereix -tal com va ser el meu cas- es pot accedir encara més amunt si es fa el trajecte amb vehicle local autoritzat. El taxi ens porta fins a l'inici d'un sender que, en forma de bucle, permet visitar els 50 llacs de l'itinerari llarg (14 quilòmetres -entre 5 i 6 hores de caminada). Hi ha l'opció d'un itinerari més curt (7 quilòmetres), amb el mateix punt d'inici i retorn que l'itinerari llarg, però aquest només dóna accés a 7 llacs.

Per gaudir del circ glacial i els seus 50 "estanhs" cal seguir els senyals del camí circular llarg (de color vermell, les grogues són per al circuit curt). El sender passa per sobre de la mateixa presa de Colomèrs, únic llac artificial de la zona, i ens apropa al Refugi del mateix nom, especialment bonic per les seves teulades inclinades i per estar ben cenyit a la vora del llac.


Entanh de Pòdo (Foto: Diaridelaneu.cat).

L'itinerari llarg (vermell), d'uns 14 quilòmetres, no presenta cap dificultat severa a l'estiu i només en el Còth (coll) de Pòdo, punt més alt de l'excursió a 2.605 m, cal estar atents a la part més alta. Grans pedres en un tram de pendent molt pronunciat demanen estar en bona forma. Així que, amb un ull en el camí i els senyals, i l'altre sense perdre detall de les formes capritxoses dels llacs, les hores passen de pressa mentre decidim quin és millor angle per fer fotos a llacs i cims.

Tranquils, la bellesa del lloc ho posa fàcil i qualsevol angle acaba resultant una bona opció.

Als voltants de l'itinerari i enganxats a les ombres de les crestes i cims més alts del circ -propers als 3.000 m (Creu de Colomèrs, el Gran Tuc de Colomèrs i el Tuc de Ratera)- encara es poden observar restes de neu i gel en ple estiu, en raconades modulades per les glaciacions del Quaternari, quan el gel ho cobria tot i després de la seva lenta regressió va donar origen als llacs. El glaç que hi trobem ara, amb sort, potser pertany a la Petita Edat del Gel (entre 1550 i 1850). Per saber més de les glaceres del Pirineu podeu llegir aquesta entrevista al glaciòleg Jordi Camins.

En aquest enllaç podreu veure el resultat del meu track a Colomèrs i les fotos realitzades mitjançant l'opció, molt recomanable per després tenir un record complet de l'excursió, que ens ofereix l'aplicació.

Enllaços d'interès:

Web de turisme de la Val d'Aran: www.valdaran.com
Enllaç amb Skitude, aplicació patrocinadora d'aquest article.