Llac de Lanós (Lanoux). (Foto: IST).

L'estany de Lanós, originalment d'origen glacial, va ser ampliat l'any 1960 amb una resclosa que en va ampliar la superfície i el volum d'aigua. L'ampliació es va fer per facilitar la producció d'energia hidroelèctrica, però va generar un conflicte internacional entre els Estats Espanyol i francès. Hidrogràficament, les aigües del llac de Lanós (Lanoux en francès) haurien de fluir de forma natural cap al riu de Querol, tributari del Segre, però la central hidroelèctrica no es va establir al mateix riu de Querol, sinó que per mitjà d'unes canonades soterrades es traslladà cap al vessant nord del Pirineu. Això va provocar que les aigües tributessin cap al riu Arieja. El conflicte, que amenaçava de deixar el riu Querol sec i, per tant, afectar els regants de la Cerdanya, no es va resoldre completament fins a l'any 1992 i es va fer procurant respectar el flux natural de la hidrologia de la zona.

L'excursió que us proposem, de menys de 3 hores de pujada a pas tranquil i cap dificultat més enllà de l'alçada, s'inicia en un revolt de gairebé 180° (a la cota 1.700 m) de la carretera N-320 del Coll de Pimorent. Es tracta del primer revolt tancat que trobem en direcció a Andorra, just després de deixar enrere el poble de Portè. Hi ha un petit aparcament per a no més de 4 0 5 vehicles, una taula de píc-nic, i un rètol d'inici del sender.


De tornada de Lanós amb l'Estany de Font Viva a l'esquerra de la imatge i la Vall del Querol i Campcardós al fons (Foto: DDLN).

A partir d'aquest punt el sender, d'un total de 7 quilòmetres i una mica més de 500 m de desnivell, inicia un ascens suau però constant molt agradable de seguir. Ens trobem en el costat solejat de la vall de Querol, i el camí s'enfila pel vessant de la muntanya pràcticament descobert de bosc. Quan tot just fa mitja hora que caminem ja podrem observar el primer dels tres llacs als nostres peus: el llac de Passet. No és un llac natural, sinó que es tracta d'una resclosa.

Continuarem avançant pel sender, que es va endinsant cap a la vall en una orientació oest-est, en certa manera una mica aeri. El fet que sigui un corriol força enlairat en el pendent de la muntanya ens permet gaudir d'unes bones perspectives de la vall i l'entorn. Des del sender és fàcil observar algun isard o mufló pel costat de muntyanya de la vall, a la banda de solana. Feu l'excursió en silenci i no us sserà difícil obervar-los en algun roquisser. A l'hora i mitja de caminada podrem observar el segon llac: el de la Font Viva, amb la seva peculiar "platja verda".

Quan ja fa dues hores que caminem el sender pren una orientació a nord i s'endinsa en un sector de vall més tancada. De cop i volta aixequem la vista i ja veiem un tros de l'embassament. En poc més de 30 minuts arribarem al peu de la resclosa. Una de les curiositats d’aquesta presa és que es va construir amb la tècnica de la volta de doble curvatura, popularment coneguda com a closca d'ou, una tipologia no massa habitual. Un exemple d'aquest tipus de construcció és el pantà de Susqueda, al riu Ter.

Resclosa del Llac de Lanós (Lanoux). (Foto: IST).

La glacera més gran de la Cerdanya

Després d'una caminada d'unes 2 h i 45 minuts arribarem a l'Estany de Lanós (2.213 m). Des de la mateixa presa veurem el pic de la Coma d'Or (2.826 m), el Puigpedrós de Lanós (2.842 m) i el Carlit (2.921 m), que s'aixeca altiu i amb crestes. En aquests paratges, a la falda dels pics del Carlit, Puig de la Grava (2.671 m) i Puig Pedrós de Lanós, hi naixia una de les glaceres més importants del Pirineu oriental durant el màxim glacial, això és entre 18 i 25.000 anys. La llengua glacial d'aquesta vall baixava per la vall del riu Querol i s'unia amb la provinent delpic de la Mina. Va arribar a tenir 400 m de gruix i moria a les portes de l'actual Puigcerdà.

El paratge mereix un bon descans per gaudir del paisatge d'aigua i cims que s'obre davant els ulls i, per descomptat, recuperar forces tot fent algun mos abans de tornar a baixar refent el mateix camí de pujada.

L'excursió a Lanós és fàcil i es pot fer al llarg dels 12 mesos de l'any, és clar que a l'hivern les condicions són diferents i cal tenir molt present el risc d'allaus o les condicions de neu o gel en el camí. En resum, si no som alpinistes o disposem de tècnica per a la neu i el gel, millor fer-lo els mesos en què la neu no hi és present.

La nostra opinió sobre aquesta excursió

El millor...
- Accés fàcil i còmode.
- Paisatge d'alta muntanya. Cara Nord del Carlit.

No ens agrada tant:
- Aparcament molt limitat.

Recomanacions de vestuari

Com sempre, roba, calçat i complements habituals (ulleres) per a la pràctica del senderisme en alta muntanya. No oblideu portar crema solar protectora, gorra i bastons telescòpics que us ajudaran a remuntar pel pendent del sender. No oblideu portar plànol.



Llac de Lanós (Lanoux). (Foto: IST).

Els nostres recordatoris

Recordar que l'accés a qualsevol cim s'ha de fer en silenci, sense sortir del sender i sense deixar cap mena de residu, i evitar així alterar l'hàbitat natural de la zona que es visita.
Important: tota aquesta zona forma part del Parc Regional dels Pirineus Catalans de França, el qual va ser creat el 5 de març de 2004. El bany no està permès en els llacs d'alta muntanya.
• Si us ho podeu permetre, eviteu l'excursió en caps de setmana d'alta afluència.
• No es poden arrencar o tallar flors ni cap altra espècie vegetal.
• Els gossos s'han de portar controlats en tot moment, i per això es recomana portar-los subjectats, ja que poden provocar molèsties a la fauna salvatge i als ramats de vaques o egües.
• I com sempre, porteu el mòbil carregat, aigua, roba d'abrigar, ulleres de sol, crema protectora, una assegurança per a activitats a la muntanya i el material propi que es correspon per a qualsevol sortida a l'alta muntanya d'acord amb les condicions i previsions meteorològiques.

Per saber més de les glaceres a la Cerdanya

Quan la Tosa d'Alp tenia glaceres.