Notícia

El turisme de Refugis arriba a la majoria d'edat amb Carros de Foc

Òscar Balsells, co-fundador de Carros de Foc, ens explica algunes de les claus de l'èxit de la Travessia de refugis actualment més famosa del Pirineu

refugi,carros de foc,colomers
El Refugi de Colomers, un dels que formen part de la ruta Carros de Foc Autor/a: Diaridelaneu.cat
Carros de Foc és una ruta d'alta muntanya de 55 km que uneix nou refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici, al Pirineu lleidatà. La ruta va néixer el 1987, en certa manera per casualitat i potser per això no està molt clar el perquè del nom. Tres anys més tard, la travessia es va fer oficial. I ja el 2003, el diari novaiorquès The New York Times va fer un reportatge sobre ella que la va projectar definitivament en l'àmbit internacional. El 2011 la travessia ja s'havia catapultat de tal manera que es va convertir en una travessia mítica i de referència en l'àmbit mundial per diversos motius. Òscar Balsells, co-fundador del projecte Carros de Foc, i reconegut consultor turístic, ens detalla algunes de les claus que van fer i fan possible l'èxit de la Carros de Foc.


Aquest any la ruta Carros de Foc compleix la seva majoria d'edat. Sense saber-ho, l'any 2000 van implementar el que anys més tard es coneixeria en l'àmbit econòmic del sector turisme com "Principis de Cooperació Creativa amb el client", donant-li eines perquè ell mateix dissenyés com volia gaudir de l'experiència i per tant, el preu que li costaria.

Fins aleshores, els refugis eren equipaments que servien per aconseguir un objectiu, normalment un pic o cim amb dificultats d'accés. Poc importaven el servei i les condicions d'aquests, tot i que ja s'intuïen canvis en les necessitats dels seus usuaris. Amb Carros de Foc es va aconseguir que els refugis fossin la motivació principal d'un tipus de turisme que fins aquell moment no tenia un nom concret. Sens dubte, la situació estratègica dels refugis, el fet de tenir el Parc nacional d'Aigües Tortes i Llac de Sant Maurici com a escenari, o l'atribució d'un nom contundent que, encara que només ho coneguessin els més fidels del muntanyisme -recordem que va ser el 1989 quan uns guardes de la zona van decidir fer per primer cop una volta semblant a la que avui coneixem-, van ser elements claus en el seu èxit.

Al seu torn Carros de Foc va modificar els hàbits que fins llavors tenien les empreses de turisme actiu, potser amb un enfocament més orientat cap a una perspectiva de l'oferta i no de la demanda, és a dir, anar de l'"això és el que oferim" a dir "pensem en tu i volem satisfer, què necessites?". La flexibilitat, la diferenciació, l'oportunitat, la transparència ... En definitiva, l'empoderament ara tan en voga ja era una de les claus fa 20 anys.

Segons Òscar Balsells, fundador de Carros de Foc i consultor turístic: "No va deixar de ser una proposta aventurera". Balsells explica que el projecte requeria seguretat i alhora "no témer al fracàs" i afegeix que es va fer valorant les diferències entre tots els agents implicats. "Vam posar al client en el centre dels nostres processos, tot i que l'hedonisme d'aquest ja era present provocant molts debats entre nosaltres, canvis que s'han fet realitat al cap d'uns anys" detalla el fundador del projecte, que també assenyala que "amb el disseny de la proposta traslladem un esperit de cooperació i de compartiment d'experiències, amb solucions creatives i respectuoses davant dels problemes".

Per Balsells "fer senderisme és emocional, en alguns casos fins i tot un somni, un desig" però també matisa que Carros de Foc "no deixava de ser un projecte del client que intentem fer el nostre. Amb la sinergia ens acostem al client i la suma de les dues parts va donar com a resultat el naixement del turisme de refugis". I la veritat és que avui Carros de Foc és un conjunt de components tangibles, però també intangibles. I així és com, segons ell, Carros de Foc naixia amb valors molt presents i un exemple d'això seria, són, els beneficis que obtindrien les persones que fessin la travessa.

El consultor turístic també destaca que en el que es refereix a gestió es tenia molt clar que calia fer-ho fàcil i accessible perquè el projecte es consolidés. Possiblement va ajudar molt a què en aquella primera meitat de la dècada dels 2000 els mecanismes de comunicació via internet ho posaven tot més fàcil. Prova d'això, de saber aprofitar l'oportunitat va ser que s'erigien com els pioners en la creació de la primera Central de Reserves de Refugis de l'Estat i una web informativa que va ser reconeguda i per això citada com a exemple per diversos mitjans de comunicació.

El consultor turístic també destaca que en el que es refereix a gestió es tenia molt clar que calia fer-ho fàcil i accessible perquè el projecte es consolidés. Possiblement va ajudar molt a què en aquella primera meitat de la dècada dels 2000 els mecanismes de comunicació via internet ho posaven tot més fàcil. Prova d'això, de saber aprofitar l'oportunitat, va ser que s'erigien com els pioners en la creació de la primera Central de Reserves de Refugis de l'Estat i una web informativa que va ser reconeguda i per això citada com a exemple per diversos mitjans de comunicació.

Carros de Foc millorava any rere any i això es devia al fet que els seus gestors i responsables obtenien enquestes dels senderistes amb el que podien saber quines eren les seves necessitats i preferències i, a partir dels resultats, Balsells recorda que "podíem intuir l'orientació d'aquest tipus de turisme i cap a on es dirigia". Aquesta és una dada important, ja que amb aquests mateixos resultats es podia cuidar i projectar una marca, la Carros de Foc, i que com assegura el consultor això és "el més important en una empresa".

En l'àmbit institucional Balsells admet que es va comptar amb el suport del Patronat de Turisme de Lleida, amb els responsables del departament Xavier Moncayo i Juli Alegre al capdavant, el que els va permetre accelerar el procés.

Segons el consultor turístic es va arribar al punt en el qual el diari New York Times es fixés en ells. "Recordo que al mes de juliol de 2002 vaig rebre un correu d'un periodista d'aquest diari, establert a Dinamarca interessant-se per la ruta. Dit i fet, al cap d'un mes van venir amb ell el fotògraf i un actor anglès amic seu que un any abans va veure la nostra publicitat al Refugi Mallafré, es va interessar i ho va comunicar" explica entusiasmat.

I el suport mediàtic va ser clau en la internacionalització de Carros de Foc, i prova d'això és que "el mateix dia que es va publicar el reportatge, el 27 de juny de 2003, de bon matí, ja vaig rebre la primera petició de reserva de els Estats Units, concretament de Dallas. Al cap de tres anys fins i tot hi havia americans d'una mateixa ciutat que coincidien en un mateix refugi".

I arribats a aquest punt, a aquesta majoria d'edat, la pregunta és obligada: ¿I cap a on va aquest tipus de turisme? En l'opinió d'Òscar Balsells l'usuari dels refugis de muntanya ha canviat definitivament i ja té poc a veure amb el de 30 anys enrere. "No podem obligar a l'usuari que es comporti d'una manera que accepti una sèrie de requisits que van en contra dels seus interessos o del gran col·lectiu del qual forma part. No el podem perjudicar, ja que sense ells aquests equipaments turístics no són res" explica.

I en aquesta mateixa línia exposa que "es pot conservar el romanticisme de la muntanya, mantenint l'essència dels refugis, fins i tot la seva normativa, però sense caure en obligacions que potser fa uns anys tenien sentit, però que ara perjudiquen al mateix establiment o la comarca. La integralitat de l'experiència de la destinació turística és un fet i una mala experiència és compartida i difosa fàcilment. Recordem que hi ha molt d'emocional en aquest tipus de turisme, el client ha fet un desplaçament per conèixer-nos. No el podem decebre".




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial