Notícia

La renúncia de Sapporo i la falta de consens a Itàlia afavoreix una candidatura Pirineus-Barcelona 2026

Resignació al COI davant la falta de més candidatures europees per als jocs de 2026

barcelona,jocs d\'hivern,jocs,olimpics
La renúncia de Sapporo i la falta de consens a Itàlia afavoreix una candidatura Pirineus-Barcelona 2026 Autor/a: Diaridelaneu.cat
Què està passant amb els jocs d'hivern? Què ho fa que cada vegada costi més veure candidatures europees per organitzar unes olimpíades d'hivern? La falta de suport popular, que ho veuen com una despesa innecessària, per una banda, i els requisits massa rígids que fins fa poc posava el COI sobre la taula, per l'altra, han acabat per afavorir un clima de desil·lusió general per acollir aquest gran esdeveniment esportiu. Una conjuntura que, paradoxes de la vida, fa que els Pirineus i Barcelona esdevinguin una opció amb possibilitats reals per acollir uns jocs, no només el 2030, sinó sobretot el 2026. Us expliquem el perquè.


Un altre país s'esborra de la llista de candidatures per organitzar uns Jocs d'Hivern de 2026. El primer a eliminar el seu nom de la llista olímpica per a la cita de 2026 va ser Innsbruck a Àustria, que fa just un any que així ho va anunciar.

Amb la renúncia de la potent candidatura austríaca s'obria la caixa de trons de les renúncies i moltes altres la van seguir. La segona en renunciar-hi va ser Sion, a Suïssa, que ho va anunciar tot just fa tres mesos, el passat mes de juny. Com en el cas d'Inssbruck la proposta de candidatura es va posar a votació per tal que els habitants del cantó suís de Valais hi votessin a favor o en contra. El resultat era vinculant i com que dels vots emesos en va sortir un no, per aproximadament un 55% dels vots, les autoritats no van tenir cap inconvenient en acceptar el resultat i comunicar la renúncia sense massa escarafalls.

A Innsbruck i Sion les van seguir, el juliol passat, les candidates austríaques de Graz i Schladming. I abans-d'ahir va ser la candidata japonesa, Sapporo, qui va comunicar als representants del Comitè Olímpic Japonès que renunciaven a presentar candidatura. La decisió en aquest cas ve donada pel fet que la ciutat nipona haurà de dedicar tots els recursos i esforços per atendre les necessitats de la població afectada pel terratrèmol del passat 6 de setembre a l'Illa d'Hokkaido, on està ubicada Sapporo. Recordem que el sisme va generar un balanç de víctimes de 44 morts i 660 ferits.

Ara bé, també és cert que per al COI Sapporo era una candidatura incòmoda, ja que en cas que fos la seu triada per als jocs del 2026, significaria que el continent asiàtic hauria acollit quatre jocs olímpics consecutius (Pyeongchang 2018, Tòquio 2020 i Beijing 2022). A la ciutat japonesa, però, no es renuncia a presentar-se de nou per a l'any 2030.

Sense una candidatura clarament guanyadora per als jocs de 2026

La lluita per esdevenir ciutat olímpica per al 2026 continua, però és evident que amb menys candidates. Continua vigent la ciutat de Calgary, al Canadà, que recordem ja va ser seu d'uns jocs d'hivern l'any 1988, però compte, perquè està prevista una consulta pública de ratificació per al mes vinent de novembre i el resultat es mostra incert. Una paradoxa, perquè, de fet, en aquest mes d'octubre s'acaba el termini per presentar candidatura. Ara bé, no oblidem que el COI és un organisme privat que pot ser més flexible que no un de públic en qüestions com la dels terminis oficials, que no legals.

També hi haurà una possible candidatura italiana, per a la qual competirien les ciutats de Milà, Torí i Cortina d'Ampezzo. El problema és que, de moment, no tenen el suport del Govern italià, que ho condiciona a què presentin una candidatura de veritable consens o, si es prefereix, d'esperit olímpic, amb protagonisme de les tres ciutats a parts iguales. Però això, ara per ara, sembla impossible, ja que totes tres ciutats rivalitzen per fer prevaler el seu nom per damunt de les altres dues. L'acord sembla impossible, però ja se sap que d'Itàlia també se'n pot esperar un acord en el darrer minut que podria salvar la candidatura tri-ciutat.

Sembla que continuarà a la carrera la ciutat de Erzurum, a Turquia, però té dos reptes a superar que la fan poc atractiva: la seva proximitat a la inestable Síria, encara en guerra civil, i el fet de trobar-se en el continent asiàtic, per les raons argumentades més amunt.

La candidata amagada, Estocolm, a Suècia, també s'hauria proposat per presentar una candidatura, però que com passa en el cas de Barcelona, encara no compta amb tot el suport polític de la ciutat i tampoc queda clar que tingui massa suport popular. La candidatura sueca és un cas molt similar a la candidatura catalana, i és que oficialment ja s'havia retirat de la cursa el 2015 i ho va ratificar el 2017. Ara, però, torna a emergir com a candidata, potser impulsada i convidada pel mateix COI, que ha acabat suavitzants els requisits de tota mena per impulsar candidatures.

I finalment hi ha el cas de Barcelona, querecordem ja no és la ciutat qui lidera la candidatura, sinó que ho fa el Govern del país, la Generalitat de Catalunya. En els darrers dies la possible candidatura per als Pirineus ha tornat a prendre força després que fos el mateix COI qui hagi suggerit tirar endavant amb una proposta d'inversió mínima. La idea seria que la candidatura Pirineus-barcelona aprofiti el que ja existeix, en infraestructures, però avançant les inversions que igualment estan previstes, les quals tard o d'hora s'hauran d'acabar fent al marge de si hi ha uns jocs o no.

El cas de Barcelona no deixa de ser curiós, ja que a la pràctica ja s'estava treballant amb un calendari més còmode, o sigui, en la perspectiva de presentar-la per al 2030. Per contra, en la conjuntura actual el projecte té més possibilitats per al 2026, ja que el COI veuria amb millors ulls uns jocs d'hivern al continent europeu i deixar que el 2030 torni a l'Amèrica del Nord o a Àsia.

El COI confirmarà la preselecció de candidatures en la seva sessió a Buenos Aires el mes vinent, però la decisió final es prendrà el 2019. Barcelona i els Pirineus encara són a temps de participar en la carrera de la candidatura del 2026. Ho farem?




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial