Notícia
La consulta popular de Calgary diu no als Jocs Olímpics de 2026
El No de Calgary, sumat al ventall de poques opcions per celebrar els Jocs d'Hivern de 2026, fa que la candidatura Pirineus-Barcelona torni a emergir com a candidata per abans de 2030
El No de Calgary podria acabar esdevenint la gran oportunitat de Barcelona i el Pirineu per a presentar una candidatura 4 anys abans del previst i que aquesta acabés resultant guanyadora. Ara mateix el No de Calgary, sumat al ventall de poques opcions per celebrar els Jocs d'Hivern de 2026 fa que la candidatura Pirineus-Barcelona torni a emergir seriosament.
Els habitants de Calgary han rebutjat en un plebiscit organitzat aquest dimarts passat presentar la candidatura de la ciutat canadenca a organitzar els Jocs Olímpics d'Hivern 2026. Segons les dades provisionals de la votació donats a conèixer aquest dimecres, de les 304.774 persones que van participar en el plebiscit, 171.750 van votar en contra de la proposta, un 56,4%, i 132.832 en favor.
Tot i que la votació no és vinculant, tant el Govern canadenc com el de la província d'Alberta havien condicionat proporcionar suport financer per a la celebració dels Jocs Olímpics a què els habitants de Calgary recolzessin de forma majoritària la candidatura.
Calgary 2026 ha estimat que l'organització de la competició costaria 5.100 milions de dòlars canadencs (uns 3.400 milions d'euros). D'aquesta xifra, una mica més de la meitat, uns 2.875.000 de dòlars canadencs (una mica menys de 2 milions d'euros) procedirien de fons públics del Govern federal, el Govern de la província d'Alberta i la ciutat de Calgary.
Amb el rebuig de Calgary queda Estocolm a Suècia i una candidatura conjunta entre Milà i Cortina d'Ampezzo com a úniques alternatives per organitzar uns Jocs Olímpics a 2026. No obstant això cap de les dues ha obtingut el suport dels seus respectius governs. Recordar que el no de Calgary s'afegeix a les baixes d’Erzurum (Turquia), Sapporo (Japó), Graz (Àustria) i Sion (Suïssa).
No obstant si les candidatures sueca i italiana es queden en el camí i finalment no es presenten, es donaria una situació mai vista en la història del moviment olímpic. Una opció seria convidar a alguna de les ciutats que volen presentar-se per 2030 a avançar els seus Jocs i fer-ho directament, sense fer una candidatura. Això estalviaria molts diners al Comitè Organitzador que decideixi acceptar aquesta proposta.
Així doncs el No de Calgary podria acabar esdevenint la gran oportunitat de Barcelona i el Pirineu per a presentar una candidatura 4 anys abans del previst i que aquesta acabés resultant guanyadora. Ara mateix el No de Calgary, sumat al ventall de poques opcions per celebrar els Jocs d'Hivern de 2026 fa que la candidatura Pirineus-Barcelona torni a emergir seriosament. Tot i que es fa camí per a una candidatura per al 2030, és probable que després del "no" dels canadencs el COI convidi a la capital catalana a avançar la candidatura al 2026.
Una altra possibilitat és que avanci el projecte de Salt Lake City, que igual que Barcelona s'està preparant per concórrer a la candidatura de 2030 i que podria avançar els seus plans. La seu de 2026 es triarà en una votació del COI el proper 24 de juny a Lausana, Suïssa.
Tot i que la votació no és vinculant, tant el Govern canadenc com el de la província d'Alberta havien condicionat proporcionar suport financer per a la celebració dels Jocs Olímpics a què els habitants de Calgary recolzessin de forma majoritària la candidatura.
Calgary 2026 ha estimat que l'organització de la competició costaria 5.100 milions de dòlars canadencs (uns 3.400 milions d'euros). D'aquesta xifra, una mica més de la meitat, uns 2.875.000 de dòlars canadencs (una mica menys de 2 milions d'euros) procedirien de fons públics del Govern federal, el Govern de la província d'Alberta i la ciutat de Calgary.
Amb el rebuig de Calgary queda Estocolm a Suècia i una candidatura conjunta entre Milà i Cortina d'Ampezzo com a úniques alternatives per organitzar uns Jocs Olímpics a 2026. No obstant això cap de les dues ha obtingut el suport dels seus respectius governs. Recordar que el no de Calgary s'afegeix a les baixes d’Erzurum (Turquia), Sapporo (Japó), Graz (Àustria) i Sion (Suïssa).
No obstant si les candidatures sueca i italiana es queden en el camí i finalment no es presenten, es donaria una situació mai vista en la història del moviment olímpic. Una opció seria convidar a alguna de les ciutats que volen presentar-se per 2030 a avançar els seus Jocs i fer-ho directament, sense fer una candidatura. Això estalviaria molts diners al Comitè Organitzador que decideixi acceptar aquesta proposta.
Així doncs el No de Calgary podria acabar esdevenint la gran oportunitat de Barcelona i el Pirineu per a presentar una candidatura 4 anys abans del previst i que aquesta acabés resultant guanyadora. Ara mateix el No de Calgary, sumat al ventall de poques opcions per celebrar els Jocs d'Hivern de 2026 fa que la candidatura Pirineus-Barcelona torni a emergir seriosament. Tot i que es fa camí per a una candidatura per al 2030, és probable que després del "no" dels canadencs el COI convidi a la capital catalana a avançar la candidatura al 2026.
Una altra possibilitat és que avanci el projecte de Salt Lake City, que igual que Barcelona s'està preparant per concórrer a la candidatura de 2030 i que podria avançar els seus plans. La seu de 2026 es triarà en una votació del COI el proper 24 de juny a Lausana, Suïssa.
