Notícia

10 pistes imprescindibles per esquiar a Baqueira

Guia per conéixer Baqueira en un sol dia i no deixar de visitar cap dels sectors i pistes més emblemàtiques

Luis Arias,baqueira
La negra Luís Arias, una de les imprescindibles a Baqueira Autor/a: Diaridelaneu.cat
Possiblement molts dels esquiadors de Baqueira ho són de setmana o, com a mínim, de cap de setmana. Si esquiem 2 dies a Baqueira és molt possible que ens doni temps de visitar totes i cadascuna de les pistes de l'estació. Però, i què passa si només tenim un dia per fer-ho? Quins sectors o pistes hem de prioritzar?. Us desglossem 10 pistes que requereixen, si o si, haver estat esquiades un cop visitada l'estació.


Baqueira és una estació que queda lluny dels grans nuclis de població. Ciutats com Burdeus, al nord, o Barcelona, Tarragona o València, al sud, queden a més de 3 hores de cotxe. Això fa que sovint els qui la visiten per esquiar hi hagin contractat una o dues nits d'hotel o bé siguin esquiadors habituals amb segona residència a la zona. Aquestes dues són les opcions recomanades per gaudir dels 160 quilòmetres de pistes que ofereix l'estació a cavall del Pallars Sobirà i la Val d'Aran.

Però no tots els esquiadors de Baqueira opten per aquesta fórmula i també són molts els que opten per esquiar-hi només en una jornada. Potser perquè estan de pas, potser perquè el seu nucli de residència els permet fer un puja-i-baixa o perquè no tenen més opció que fer-ho en un sol dia. Desglossem 10 pistes de Baqueira que creiem imprescindibles per visitar si només disposem d'un dia per lliscar per l'estació aranesa. Això sí, caldrà disposar d'un mapa de pistes, estar en bona forma física, disposar de molt bona tècnica i ser a peu de remuntadors a les 9 del matí i esgotar l'esquiada fins a les 5 de la tarda.

1 - Luis Arias

Una de les pistes negres mítiques del Pirineu. A la cara nord de Baqueira, amb sortida al Cap de Baqueira (2.500 m) fins a enllaçar, pràcticament, amb la base dels telecadires Jorge Jordana o Jesús Serra. La pista segueix, en part, l'antiga traça del teleesquí que va ser substituït pel desembragable de 6 places Jorge Jordana. Una pista que, si la volem fer d'una sola tirada, ens permetrà posar a prova la nostra tècnica, força física i tastar la neu millor conservada de Baqueira per tractar-se d'una cara nord molt poc solejada.

2 - El Mirador i Bosc (o pista Baqueira).

No es tracta d'una pista sinó d'un itinerari que neix de la unió de dos traçats de dificultat vermella igualment mítics. Si la baixada integral de la Lluís Arias posa a prova la resistència i la tècnica, la combinació de les pistes Mirador i Bosc (més recentment a la pista del Bosc se la coneix com la pista "Baqueira") també ens posarà, ben segur, al límit. La nostra recomanació és que feu una parada en arribar a la línia de bosc, a la cota 1.800. Això sí, no us entretingueu, perquè encara us queda molt per conèixer.

3 - Argulls

Els Argulls és una zona esquiable que es va obrir l'any 1988. Es tracta d'una vall que té fama de ser la que més neu rep al llarg de la temporada, ja que la seva orientació i configuració la fa especialment receptiva als fronts de nord i atlàntics. La pista és de dificultat blava, molt ample i permet gaudir d'un dels sectors més tranquils de l'estació.

4 - Muntanyó

El secret més ben guardat dels esquiadors habituals de l'Aran i el Pallars. Ubicada al sector de Bonaigua és una pista vermella d'especial configuració, estreta i en forma de tub en algun tram. Acostuma a ser una pista poc freqüentada, més aviat solitària pel seu aïllament sobre plànols i sobre el terreny. Està orientada a ponent i us permetrà panoràmiques especials amb el sol de tarda.

5 - Manaud

La Manaud és una negra que impressiona donada la seva inclinació extrema, sobretot en el seu primer tram. S'ha d'evitar si no es disposa d'un bon nivell tècnic i material en condicions. Des del punt d'inici gaudireu d'una de les millors panoràmiques de l'estació.

6 - Dossau i Marimanha

El sector del Tuc delt Dossau, obert l'any 1985, amb el telecadira i la pista homologada FIS del mateix nom, així com les pistes a les quals dóna accés (Ègua, 1, 2 i 3 i Marimanha) és un sector que té la peculiaritat que es troba en un dels extrems del domini. Això fa que sigui un sector amb molt esquiador de pas.

De Dossau hi dediquem més atenció del compte perquè sovint fa la sensació que força esquiadors hi llisquen més per devorar quilòmetres que no pas per gaudir de les seves pistes. De fàcil accés des de Beret però accés més complicat si hi accedim des de Baqueira. A les pistes Marimanha i les germanes Ègua 1, 2 i 3 s'hi accedeix, un cop arribats al final del telecadira, per un telecorda. El nostre consell: primer gaudiu de les panoràmiques, respireu fondo i després deixeu-vos anar plàcidament per la pista Marimanha. Si aneu bé de temps, repetiu remuntador i per a la Tossau o una de les tres Ègua!

7 - Blanhiblar

L'any 2000, a la falda i vessant sud del Tuc de Blanhiblar, es posava en marxa el sector de "Blanhiblar". Un dels pocs sectors del domini clarament orientats a sud que també és, a la vegada, el més freqüentat pels qui practiquen les modalitats freeski, ja que aquí s'hi troba l'snowpark de l'estació.

8 - Costarjàs

De fàcil i únic accés des de Blanhiblar, la visita a aquest sector és obligatòria. Costarjàs us permetrà gaudir de les pales sud del Tuc del mateix nom, en general pistes poc freqüentades. La pista blava de Costarjàs és una de les poques pistes clarament orientades a sud de tot el domini, però tranquils, us trobeu a 2.300 m, o sigui, qualitat de neu més que garantida.

9 - L'estadi de Beret

L'estadi de Beret, homologat per la FIS, té fama de ser ample i d'estar molt valorat pels equips de competició, sobretot des que disposa d'un teleesquí d'accés que evita l'accés des del hiper freqüentat telecadira Dera Reina. Des de la temporada 2017-18 l'estadi de Beret s'anomena Estadi Fernández Ochoa. Com que no és fàcil poder gaudir d'aquest estadi, perquè sovint està reservat als entrenaments de diferents clubs, us aconsellem visitar la seva pista veïna Els Pins, que us permetrà fer-vos una idea de l'estadi i, amb sort, de la velocitat que prenen els esquiadors que hi entrenen.

10 - La Peülla, la Baqueira "menys atlàntica"

I finalment us recomanem visitar el sector de la Peülla, que ja es troba dins les Valls d'Àneu i és, juntament amb el sector de Dossau, l'únic que hidrológicament es troba en el vessant sud o mediterrani del domini. Les neus d'aquesta pista són tributàries del riu Noguera Pallaresa, i per tant del Segre i de l'Ebre.

La Peülla és un sector habitual per als esquiadors que entren des de les Valls d'Àneu i és, amb tota seguretat, el sector més solejat de tot el domini. La pista Peülla, vermella i de traçat especialment divertit, us permetrà captar l'atmosfera més mediterrània de Baqueira-Beret, o si ho preferiu, una visita imprescindible per conèixer les neus més mediterrànies de Baqueira i així conéixer totes les versions que ens pot oferir aquesta estació.
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat