Notícia

Les 7 reines negres de La Molina

Repassem una a una les 7 negres que ens ofereix l'estació

cingles,la molina,snow&go
Professors de l'escola Snow&Go davant la balisa de la pista Els Cingles de La Molina Autor/a: Diaridelaneu.cat
Sobre plànols La Molina és una estació amb pistes per a tots els nivells. És, en aquest sentit, una estació apta per als esquiadors de nivell mig i alt, però el cert és que aquesta estació també té 7 pistes destinades a l’esquiador expert amb molta història, i és que en una estació amb 75 anys a les espatlles per força les seves negres han de ser igualment història pura en el món de l’esquí.


La Molina és una estació que té les seves pistes traçades bàsicament en els pendents o contraforts que miren cap a nord de dos cims: el Puigllançada (2.406 m), per una banda, i la Tosa d’Alp (2.537 m), per l’altra. La Molina té sobre plànols 7 pistes negres, entre les quals hi destaquen les 3 històriques Estadi, Els Coms i Barcelona, i 4 menys concorregudes, que són la Nevera, l’Alpina, Isards i Els Cingles.
 
1 • L’Estadi
 
La pista 28 de La Molina és tota una històrica en l’esquí català. De les 6 és la més comercial i concorreguda. Situada a la zona central de l’estació i encarada a nord és un dels signes d’identitat de l’estació, i ho és per la seva centralitat, per la seva amplada i per la seva visibilitat des de bona part dels entorns.
 
La Molina hi va organitzar la seva primera Copa d'Europa el febrer de 2003 i des de llavors el circuit continental hi ha passat cada any excepte en les temporades 2012, 2014 i 2015. S'hi celebren eslàloms, eslàlom gegants i supergegants. La pista és homologada per La FIS i recordem que a l’any 2008 s’hi va celebrara una prova de la Copa del Món d’esquí alpí femení.
 
Disposa de xarxa doble de canons d'alta pressió a banda i banda. Té una llargada de 517 m, un desnivell de 171 i està equipada amb neu produïda. Esquiar l’estadi és un requisit obligatori si es visita La Molina. Possiblement sigui la primera pista negra del Pirineu català i la primera que es devia dibuixar sobre un mapa de pistes.
 
2 • Els Coms
 
Una pista de les que podem qualificar d’històriques a l’estació cerdana. Aquesta pista, tot i que figurava en els plànols de l’estació des dels anys 70 del segle passat, s’havia quedat com una pista oblidada per a bona part dels esquiadors. De fet era la pista comercial del teleesquí Roc Blanc, fins que aquest es va deixar de posar en marxa i en conseqüència la pista va perdre popularitat.
 
No  va ser fins a la temporada 2009/10 quan va ser desbrossada i condicionada de nou amb paravents. Des de la temporada 11/12 les retracs la trepitgen i està previst que rebi suport de canons.
 
Els Coms figura en el pànol com la pista núm. 11. Té 1.086 m de llargada,  347 m de desnivell. La part alta comença descoberta de bosc i és força ampla. Poc a poc guanya pendent i es va fent estreta a mesura que baixem de cota, fins a quedar ben voltada de bosc de pi negre.
 
Un dels inconvenients d’aquesta pista és que queda segmentada en dues parts pel pas del camí o pista conegut com la Genciana.
 
3 • Barcelona
 
Ubicada a la muntanya de la Tosa, amb una llargada d'aproximadament 900 m. Sense bosc en cap lateral a la part alta, d'orientació est. No disposa d'innivació. Esdevindrà l'estadi de Descens d'uns hipotètics jocs d'hivern a La Molina-Masella.
 
Va ser l'any 1957, quan en l'actual traçat de la pista Barcelona, es va organitzar una cursa amb el nom de Copa Barcelona i aquest fet va ser el que va donar origen a batejar-la així.
 
4 • Nevera
 
També situada a la part central de l’estació i en bona part amb un traçat paral·lel a l’Estadi. Sobre plànols és la pista número 30. Com suggereix el seu nom és un pista molt ombrívola per ubicació i per ser una pista estreta que travessa un bosc tupit de pi negre. No sempre és fàcil trobar l’entrada, no es trepitja i no disposa d’innivació de suport. Té una llargada de 382 m. i un desnivell de 160. Com a curiositat, el seu tram final passa a tocar de l’històric trampolí de salts de 70 m. de La Molina.
 
5 • Els Cingles
 
La més estreta i possiblement la més difícil de les 7 reines negres. Qualificada amb doble diamant. Encarada a nord i seguint el traçat natural d’una canal o corredor en forma de mig tub. Està situada a la zona de la Tosa. I s’hi accedeix des del tram alt de la Comabella.
 
Antigament era coneguda pel nom de la Font Gran. És una pista, de nivell extrem, que no disposa de sistema de producció de neu i molt valorada pels esquiadors amants de la neu verge, ja que és una pista que no es trepitja. Part alta descoberta de vegetació, mentre la part baixa és estreta, de pendent molt pronunciat i protegida de bosc de pi negre a banda i banda. Desnivell de 335 m i una llargada de gairebé 1 quilòmetre.
 
6 • Isards
 
Pista també situada a la zona de la Tosa, que discorre paral·lela entre la Comabella i la Barcelona. Encarada a est, amb una llargada de 900 m i un desnivell de 265 m. i del tot descoberta de bosc. No disposa de sistema de producció de neu. I a l’igual que la seva veïna Els Cingles, no es trepitja.
 
7 • Alpina
 
Com les dues anteriors, la pista Alpina es troba situada a la zona de la Tosa, amb sortida propera al teleesquí de Set Fonts o bé des del final de Dues estacions. Enllaça amb l'Olímpica. Llargada de 305 m i un desnivell de 128 m. Encarada a nord-est, tampoc disposa de sistema de producció de neu i no es trepitja, motiu que com passa amb Isards, Cingles i Nevera, dóna un plus de nivell pels clients més experts.
 
Us hi animeu?
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat