Notícia
Replantejar els accessos i els aparcaments a Vallter, una necessitat
Que el febrer és un mes de temporada alta a les estacions d'esquí del Pirineu és una evidència. Una evidència tan òbvia com també que els accessos tendeixen al col·lapse els cap de setmana d'aquest mes. Si fa bon temps i si hi ha neu, és clar. Moltes de les estacions pengen a les 10 del matí, a l'entrada dels diferents aparcaments, el cartell de "complet".
Un bon nombre dels centres hivernals deuen tenir pendent resoldre en el seu pla director d'inversions, entre altres qüestions, el tema de les àrees d'estacionament. Però, segur que calen més places al peu de pistes? O potser és millor replantejar-ne els accessos?
Algunes estacions estan plantejant la instal·lació de remuntadors amb sortida de cotes baixes pensant més en la funció de pujar visitants a les pistes, des d'aparcaments situats en cotes força més baixes que les actuals, que no pas pensant en guanyar noves pistes o traçats per a l'esquí.
Grans inversions en noves instal·lacions que tenen l'objectiu de facilitar l'accés als visitants, reduir el quilometratge i minutatge per arribar a pistes, reduir l'emissió de contaminants, evitar l'efecte dissuasiu de les inclemències meteorològiques als visitants i, de passada, plantejar-se reconvertir cap a altres usos alguns dels grans aparcaments peu de pistes.
En podrien ser bons exemples d'aquesta mena ja en funcionament el telecabina de Pal, el Funicamp a Grandvalira o projectes en cartera a les estacions de Masella i La Molina.
Un dels casos que requereix amb urgència replantejar-se els accessos i els aparcaments és Vallter 2000. Actualment aquesta estació disposa de 987 places d'aparcament, repartides entre 6 plataformes a les cotes a 1.950 i 2.135 m. Del tot insuficients per acollir la clientela en períodes com el mes de febrer i en altres dates o festius claus.
Si tenim present que la carretera actual d'accés presenta algunes deficiències i que els aparcaments són insuficients, sembla lògic fer un replantejament de la situació actual. Si a tot això hi afegim la qüestió que Vallter és una mena d'illa a gran altura dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, el més convenient seria que s'apropés l'estació via un telefèric o un telecabina cap al fons de la vall.
Segur que seria una opció molt costosa però també tindria el seu retorn per a la zona, ja que la nova instal·lació s'acabaria convertint en un veritable atractiu turístic. Un replantejament que permetria reconvertir en nous traçats per a l'esquí alpí el tram final de la carretera entre les cotes 1.950 i 2.100, garantir l'obertura de l'estació com a mínim en aquestes cotes en dies de meteorologia adversa, es guanyaria en un sistema d'accessos i aparcaments més sostenible, segur i ordenat que l'actual, es modernitzaria i re-projectaria l'estació i, finalment, es dinamitzarien econòmicament les poblacions situades a la Vall de Camprodon.
Una instal·lació d'aquest tipus, acompanyada del re-enfocament de Vallter com a una veritable estació de muntanya, en permetria garantir l'obertura hivernal de l'estació i, sobretot, es desestacionalitzaria el turisme de muntanya a la Vall de Canmprodon al llarg d'11 o 12 mesos a l'any.
Un bon nombre dels centres hivernals deuen tenir pendent resoldre en el seu pla director d'inversions, entre altres qüestions, el tema de les àrees d'estacionament. Però, segur que calen més places al peu de pistes? O potser és millor replantejar-ne els accessos?
Algunes estacions estan plantejant la instal·lació de remuntadors amb sortida de cotes baixes pensant més en la funció de pujar visitants a les pistes, des d'aparcaments situats en cotes força més baixes que les actuals, que no pas pensant en guanyar noves pistes o traçats per a l'esquí.
Grans inversions en noves instal·lacions que tenen l'objectiu de facilitar l'accés als visitants, reduir el quilometratge i minutatge per arribar a pistes, reduir l'emissió de contaminants, evitar l'efecte dissuasiu de les inclemències meteorològiques als visitants i, de passada, plantejar-se reconvertir cap a altres usos alguns dels grans aparcaments peu de pistes.
En podrien ser bons exemples d'aquesta mena ja en funcionament el telecabina de Pal, el Funicamp a Grandvalira o projectes en cartera a les estacions de Masella i La Molina.
Un dels casos que requereix amb urgència replantejar-se els accessos i els aparcaments és Vallter 2000. Actualment aquesta estació disposa de 987 places d'aparcament, repartides entre 6 plataformes a les cotes a 1.950 i 2.135 m. Del tot insuficients per acollir la clientela en períodes com el mes de febrer i en altres dates o festius claus.
Si tenim present que la carretera actual d'accés presenta algunes deficiències i que els aparcaments són insuficients, sembla lògic fer un replantejament de la situació actual. Si a tot això hi afegim la qüestió que Vallter és una mena d'illa a gran altura dins el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser, el més convenient seria que s'apropés l'estació via un telefèric o un telecabina cap al fons de la vall.
Segur que seria una opció molt costosa però també tindria el seu retorn per a la zona, ja que la nova instal·lació s'acabaria convertint en un veritable atractiu turístic. Un replantejament que permetria reconvertir en nous traçats per a l'esquí alpí el tram final de la carretera entre les cotes 1.950 i 2.100, garantir l'obertura de l'estació com a mínim en aquestes cotes en dies de meteorologia adversa, es guanyaria en un sistema d'accessos i aparcaments més sostenible, segur i ordenat que l'actual, es modernitzaria i re-projectaria l'estació i, finalment, es dinamitzarien econòmicament les poblacions situades a la Vall de Camprodon.
Una instal·lació d'aquest tipus, acompanyada del re-enfocament de Vallter com a una veritable estació de muntanya, en permetria garantir l'obertura hivernal de l'estació i, sobretot, es desestacionalitzaria el turisme de muntanya a la Vall de Canmprodon al llarg d'11 o 12 mesos a l'any.
