Notícia

De què parlem al telecadira?

15 entrevistes a esquiadors de Vall de Núria per saber de què parlen durant el trajecte de pujada al telecadira La Pala

telecadira,la pala,vall de nuria
De què parlem al telecadira? Autor/a: Diaridelaneu.cat
De què es parla durant el trajecte amb telecadira? Doncs això és el que he volgut esbrinar amb alguns clients de Vall de Núria, a qui els vaig demanar de què parlaven durant el temps de pujada. Quan els esquiadors o practicants de surf de neu pugem al telecadira molt possiblement aprofitem aquella estona per descansar i per fer algunes altres coses. A vegades per menjar, altres per consultar el telèfon o per parlar amb el company o companys d’esquiades. Però, i de què es parla, ja sigui en general o en concret, durant el trajecte? Doncs això és el que he volgut esbrinar amb alguns clients de Vall de Núria, a qui els vaig demanar de què parlaven durant el temps de pujada.


Dissabte 16 de febrer de 2019. Un dia solejat a Vall de Núria, amb neu ja una mica transformada però de molt bon esquiar i amb totes les pistes obertes, excepte una.

A l'estació és un dia animat, hi ha força ambient, però ni es fan cues i ni de bon tros totes les places del telecadira La Pala s'omplen de passatgers. En aquest context m’apropo a alguns clients i els proposo participar en aquesta proposta d'entrevista informal per saber de què parlen al telecadira. Un sol requisit: l'entrevista o les preguntes que els faré són informals, les respostes han de ser espontànies i només pot durar el que dura el trajecte del telecadira de La Pala.

La Clàudia i en Marc

Els primers esquiadors a qui els plantejo la proposta són una parella jove. Són la Clàudia Ramos, de 23 anys i veïna de Viladecavalls, i en Marc, de 25 anys i veí de Caldes de Montbui. Per tots dos és la primera vegada que esquien a Vall de Núria. En valoren la tranquil·litat que expressen, en conjunt, ofereix la vall.

I de què parlen? La Clàudia explica que "parlem bàsicament del tema del dia, o sigui, que estem esquiant i comentem quina pista farem ara, com és que he caigut a tal lloc o a quina hora ens pararem a fer una cervesa".

En Marc confirma amb el cap el que diu la Clàudia i hi afegeix que "o també ens mirem com esquien altres esquiadors: mira aquest com baixa, mira aquest que en sap molt, o aquell que baixa per allà penso que se la fotrà, ha, ha, ha… Coses així".

També pot passar "que acabem parlant de què farem a la tarda o a on anirem a sopar" diu la Clàudia. Segons han explicat estaran dos dies pel Ripollès, allotjats en una casa a Sant Pau de Segúries. Diumenge ja no pujaran a esquiar.

L'Steven i l'Enric

Els segons entrevistats són dos homes a qui he interceptat a l'entrada del telecadira. Els hi he fet la proposta i s'hi han avingut a participar-hi.

Es tracta de l'Steven, veí de Barcelona i de 51 anys, i de l'Enric Gomez, de 47 anys. L'Steven i l'Enric són esquiadors habituals de Vall de Núria. Pugen cada dissabte matí, al llarg de tota la temporada. Tenen els fills fent els cursets amb l'escola d'esquí i això és el que els “obliga” a pujar cada dissabte. Un cop es troben al cremallera o a pistes és quan inicien la jornada d'esquí conjuntament mentre els fills fan l'esquiada amb el club.

El que més valoren és la tranquil·litat de l'entorn, l'amabilitat dels clients i treballadors de l'estació i la poca afluència de gent a pistes, malgrat ser una estació molt propera a Barcelona.

I de què parlen al telecadira? L'Steven diu que "el primer que fem és parlar del temps i de com estan les pistes". L'Enric hi afegeix que "també parlem de viatges i de coses de feina i molt ocasionalment alguns temes potser una mica més personals".

Tres universitaris: En Joan, en Biel i l'Oriol

La tercera entrevista la faig a tres joves que esquien junts, a qui he també he interceptat a la cua del telecadira. Són en Joan Isern, de 22 anys i veí de Barcelona, però la seva família ens diu que ve de Queralbs. En Biel, 22 anys, veí de La Garrotxa. I l'Oriol Busquets, que té 21 anys, és de Setcases.

En Joan ens explica que "som 3 apassionats de l'esquí que acostumem a esquiar cada dissabte. Som companys a la Universitat i teníem previst fer una esquiada amb 9 companys més. Al final, de 12, només n'hem quedat nosaltres 3".

En Biel explica que és la primera vegada que visita Vall de Núria. "Trobo que és una estació petita però que està molt bé, té una mica de tot. Aquí a la zona del telecadira són pistes de nivell força elevat i tant de bo haguéssim trobat més neu per esquiar per alguns racons forapistes que hem vist" comenta.

Per l'Oriol aquesta també és la primera visita a Vall de Núria. També valora positivament el conjunt de l'estació però admet que ha vingut perquè l'han convidat a venir a l'esquiada.

I de què parlen tots tres durant el trajecte? "Doncs mentre pugem anem mirant per on podem baixar. Cada racó que ens sembla interessant per esquiar, o per saltar o potser ens mirem les Canals que hi ha a les muntanyes de l'entorn i comentem per on es podria baixar", argumenta en Biel.

En Joan matisa que com que no és un telecadira que vagi massa ràpid, això els dóna temps de parlar de moltes altres qüestions. "Parlem de temes bàsics de la vida, dels estudis, de festes, d'anècdotes o de com està la neu i també aprofitem per menjar alguna cosa o per beure", hi afegeix.

L'Oriol també comenta que "mentre pugem, com que ens agrada molt la neu, també aprofitem per comentar i recordar alguns vídeos que hem vist d'esquiadors forapistes del Freeride World Tour o dels X-Games".

M'expliquen que segueixen aquestes dues competicions, i tot i que admiren la velocitat del esquiadors de la Copa del Món d'esquí alpí el cert és que tots tres conclouen que els interessen més les altres dues competicions.
 
Tres amics "cantants" de cançons Tiroleses

Interceptats a pistes, baixant per la pista del Funicular i entrevistats al retorn del telecadira arriba la 4ª entrevista. Els 4 no podíem pujar en una sola cadira.
 
En Pitu Costa, de 47 anys i veí de Badalona. Acostuma a fer skimo ben bé entre 10 i 15 dies al llarg de la temporada. I un parell de dies fa esquí de pista, com és el cas d'avui.

La Pat Soler té 28 anys, és de Barcelona i té segona residencia a la Vall de Ribes. Valora molt que Vall de Núria sigui accessible fàcilment des de casa seva i que, en mitja horeta, està esquiant sense haver d'agafar el cotxe i que pot baixar a dinar a casa quan ja en té prou. Acostuma a venir sola a esquiar o, com en el cas d'avui, ve amb els amics, en aquest cas en Pitu i l'Anna, i la seva filla Thane.

L'Anna Vilalta, de 40 anys, és veïna de Ribes de Freser. De Vall de Núria també en valora la proximitat a casa seva i que no hagi d'agafar el cotxe per pujar a esquiar. I sobretot el fet que pot pujar sola perquè sap que sempre trobarà coneguts amb qui esquiar.

I de què parlen al telecadira? "Doncs més que parlar el que fem és cantar" matisa en Pitu. I què canteu, els demano? "Doncs cançons tiroleses" respon. No m’ho acabo de creure però insisteix que és així. "El que és segur és que no parlem ni de política ni de futbol, el que sí que potser comentem són qüestions com ara com millorar la tècnica de l'esquí, de les cares nord i sud de les muntanyes o del temps que fa", em confirma davant la meva actitud de sorpresa pel tema de les cançons tiroleses.

La Pat comenta que "si pujo amb un desconegut a la cadira, acostumo a parlar de l'estat de la neu o el recurs fàcil, del temps que fa o deixa de fer".
 
 "Si pujo amb els amics doncs la cosa canvia i parlem de temes més generals, de com ens va la vida i sobretot de molta cosa de muntanya. El que hem fet o el que tenim previst de fer" m’assegura.

L'Anna Vilalta em referma la resposta d’en Pitu i ho fa dient "que al telecadira podem cantar o parlar del temps, però si vaig amb amics acostumem a posar-nos mútuament al dia del què són les nostres coses".

La família del Lluçanès

En Joan Boixader, té 48 anys i és el pare d'aquesta família de Santa Eulàlia de Puig-Oriol (Lluçanès). La Júlia, la mare, és de la mateixa edat. Les seves filles són la Núria i la Jana. Els he interceptat a la cua del telecadira. Com que són 4 pugem per separat i ens trobem al retorn de la cadira per fer l’entrevista.

És el primer dia de la temporada que esquien, tot i que força anys enrere ho havien fet més sovint i en moltes estacions diferents. Les seves filles han anat a esquiar amb l'escola i aquest cap de setmana han decidit fer-ho tots quatre a Vall de Núria pel concepte d'estació "familiar i tranquil·la, on no et sents atabalat", argumenta en Joan. Van arribar divendres al vespre, esquiaran dissabte i diumenge pel matí. A la tarda tornaran cap al Lluçanès.

Quan pugen pel telecadira acostumen a parlar de "la neu, de com hem baixat esquiant, de com evolucionem al llarg del dia o del temps que fa" diu la Júlia. "També comentem si el material, que és llogat, ens va bé o si ens hi sentim còmodes, que si les botes, o que si els esquís, o els bastons" hi afegeix en Joan.

Els demano si parlen de temes laborals, o de família o d'altre mena. La Júlia, contundent, respon que "No. De cap manera, això ja ho fem a casa, aquí hem vingut a desconnectar". I les filles? Doncs també, més reservades, afirmen que se sumen a les converses del pare i la mare.
 
En Joan i la Laia, pare i filla

En Pere Capdevila, té 53 anys i viu a Sant Joan de les Abadesses. La Laia Capdevila, és la seva filla, de 27 anys.

El pare puja a esquiar entre 3 i 4 dies a l'any i la filla una mica més. Quan esquien acostumen a fer-ho a les estacions del Ripollès o la Cerdanya.

Tot i que avui han pujat a esquiar tota la família en el moment proposar-los la entrevista al telecadira només estan esquiant ells dos. Els agrada el concepte d'"aventura familiar" que suposa venir a Vall de Núria. "Agafar el cotxe, pujar amb cremallera i fer-ho tota la família", deixa anar en Joan. La Laia acompanya amb un gest el que diu el seu pare i fa que sí amb el cap.

"Quan pugem pel telecadira acostumem a discutir quina pista farem ara o com ens ha anat la pista que acabem de fer. Sovint coses una mica banals" argumenta en Joan. "Sí, i també podem parlar de què farem la resta del dia" aclareix la Laia.

Els demano si parlen de temes laborals, familiars, temes d’actualitat o de les notícies del dia. En Joan de seguida contesta que "laborals segur que no, perquè pujar a esquiar és un tema lúdic".

I de seguida la Laia que intervé per afegir-hi que "aquí venim a passar-ho bé. Res de política, això, si de cas, a casa, perquè aprofitem l'esquiada per desconnectar de coses del dia a dia. Potser ara comentarem d'on anirem a dinar i coses per l'estil".
 
La Núria

Núria Pérez, té 39 anys i és de Sabadell. Ha vingut a Vall de Núria a esquiar amb la seva germana i les seves nebodes, a qui els hi va regalar un cap de setmana a la neu durant les passades festes de Nadal. Quan li proposo l’entrevista a la base de La Pala està sola, ja que les nebodes estan fent el curset i la resta de la família s'ha quedat a la zona de debutants.

De Vall de Núria en valora el paisatge, la natura, el bosc i la tranquil·litat que s’hi respira. Feia 5 o 6 anys que no venia a esquiar i la darrera vegada que ho va fer va ser aquí, a Vall de Núria. Quan esquia i puja pel telecadira, si va acompanyada, explica que potser aprofita per comentar "el dia que fa, per on podem baixar i coses per l'estil".

L'esquí, una activitat de lleure per desconnectar

Un cop entrevistades, de manera informal i espontània, els 15 esquiadors que s'han avingut a participar en aquest article que només pretenia "xafardejar" sobre "de què parlen els esquiadors al telecadira", m’atreviria a concloure que les converses de telecadira reflecteixen majoritàriament que l'esquí és una activitat de lleure molt adient per desconnectar del dia a dia.

Tot i que no pretenia fer-ne un estudi seriós i encara menys rigorós, ja que 15 persones no és en absolut una xifra o mostra representativa de la població esquiadora a casa nostra, també puc entendre que esquiar o fer surf és una activitat esportiva i social de primer ordre a la qual hi podem trobar grups d'amics, parelles, famílies o esquiadors conjunturals que, per una motivació o l'altra, comparteixen un espai per a l'esport i per al lleure. Res que no sabéssim.
 
En definitiva, és al trajecte del telecadira on, sobretot, acostumem a parlar de l'activitat i condicions que es generen aquell mateix dia, o sigui, del temps, de les muntanyes o del fet i conseqüències intrínseques que comporta el fet d'esquiar. Possiblement m’esperava rebre respostes diferents però ben mirat, o ben reflexionat, me n’alegro molt de les respostes rebudes i que em confirmen que els esports de neu i la Vall de Núria en concret, són una molt bona opció per a la desconnexió.

Hi esteu d'acord? Perquè, vosaltres, lectors, de què parleu al telecadira?
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat