Notícia

Trepitjar pistes a Le Mourtis, après-skí per als esquiadors més inquiets

L'estació de Le Mourtis ofereix aquesta activitat als qui volen descobrir en primera persona els secrets de com es prepara una pista


Le Mourtís és una estació d'esquí del Departament de l'Alta Garona, a Occitània, sud de França, a tocar de la Val d'Aran. Són 23 quilòmetres de pistes protegides per boscos frondosos d'avets esvelts, 10 remuntadors i unes cotes que van dels 1400 als 1900 m. I com s'ho fa per atraure clients una estació situada entre una gegant com Baqueira, per una banda, i una estació d'accès "hiper-fàcil" i atractiva com Superbagneres, per l'altra? Doncs reinventant-se com a estació polivalent, és a dir, una estació en la qual podem fer moltes altres activitats a banda d'esquiar. I una d'aquestes és oferir als seus clients la possibilitat de sortir a trepitjar pistes des d'una còmoda trepitjaneus. En voleu saber més?


Sovint haureu llegit o escoltat que, en algunes estacions del Pirineu o dels Alps, hi ha la possibilitat d'acompanyar els conductors de les trepitjaneus mentre aquests treballen. O sigui, mentre arreglen i pentinen les pistes en alguna estació d'esquí. Però, en concret, en sabeu alguna on hi ha aquesta possibilitat que va molt més enllà d'enfilar-se en una trepitjaneus amb cabina-bus a la part posterior?

A Le Mourtís això és possible i ben fàcil de fer. Aquesta estació d'esquí del Departament de l'Alta Garona, a Occitània, sud de França, ofereix aquesta possibilitat, prèvia reserva amb la direcció de l'estació. Es tracta d'una activitat après-skí pensada i adreçada per als esquiadors més inquiets que volen saber més sobre el trepitjat de pistes.

El trepitjat de l'estació de LeMortis, de 23 quilòmetres de pistes, es fa amb dues trepitjaneus: una Prinoth i una PistenBully, ambdues preparades per trepitjar pistes amb cable, fet que fa molt interessant poder veure quan i com es fa servir aquest dispositiu.

Doncs això és el que vam fer el passat divendres 1 de març. Després de sopar al restaurant peu de pistes Le Tuc de l'Etang, per cert, d'ambient familiar, acollidor i de gastronomia del territori i bona relació qualitat-preu, vam anar a trobar-nos amb els conductors de les trepitjaneus. El seu centre de treball està situat davant mateix del restaurant esmentat.

El torn de treball comença una mica més tard de les 5 de la tarda i finalitza a les 2 de la matinada. En el nostre cas vam enfilar-nos en una PistenBully de l'any 2009, cap a les 10 de la nit.

Vam estar repassant durant un parell d'hores les pistes altes de l'estació, la negra Le Tuc de Pan i la vermella Narbout. De la part baixa de l'estació vam fer la pista verda La Verte i la blava la Promenade, durant prop d'una hora. Temps suficient per veure quan i com es fa servir el cable o per veure el treball acurat i delicat que es fa amb la pala per convertir un escaló de neu i gel de 90 graus en un suau quart de tub. Per evitar que els més petits s'hi facin mal.

L'Emili Caseny, un conductor de trepitjaneus quadrilingüe

L'Emili Caseny, de 57 anys, és un dels tres conductors de trepitjaneus a LeMourtis. Si sou esquiadors amb poca facilitat per als idiomes, l'Emili Caseny és el vostre conductor. Amb ell us podreu entendre en francès, català, aranès o castellà. Més fàcil ja no us ho poden posar.

Va començar treballant a Baqueira quan tenia 21 anys, primer com a pister, després com a professor a l'escola d'esquí i a partir dels seus 27 va començar a portar les trepitjaneus. Ho va fer durant 14 anys.

Després, a partir del 2002, va venir a viure a les valls de SaintBéat per diferents qüestions: una, la seva afició al vol, i la proximitat de l'aeròdrom de la vall en va ser un bon motiu. I l'altra, els sous i les facilitats d'habitatge que no va trobar a la Val d'Aran.

Sobre ell he de dir que, casualment o perquè el món cada dia es fa més petit, és un conegut des de fa anys de l'Agustí, el pare de la Rosa, la meva parella. L'Emili i l'Agustí compartien l'ofici de trepitjar pistes i van coincidir en els cursos de formació que anyalment es feien a Baqueira. Estem parlant dels anys 90. També compartien, i encara comparteixen, l'afició pels vols aeris, sigui amb avioneta, ultralleuger o el vol a vela.

Amb l'Emili vam parlar de la situació actual de la temporada, l'escassetat de nevades d'aquest hivern, de com i quan acostumen a començar i finalitzar les temporades a LeMourtis, del torn de treball per trepitjar pistes a LeMourtis, dels seus viatges als Andes, de la seva afició a l'alta muntanya, dels vivacs que fa a més de 2.000 m tot i saber que hi ha una vintena d'ossos que volten a l'estiu per les muntanyes de l'entorn, del percentatge increscendo d'esquiadors de la banda sud del Pirineu que visiten LeMourtis o, com no, del canvi climàtic i el futur dels esports de neu. Amb ell vam poder compartir 3 hores trepitjant les pistes de LeMourtis que, sincerament, se'ns van fer molt més curtes del que hauríem volgut.

En tot cas, Emili, bona feina.

Per cert, l'activitat és gratuïta, només cal fer reserva a l'oficina de turisme de Le Mourtis i portar un petit obsequi per al conductor de la trepitjaneus.

Més informació de l'activitat o la zona de l'Alta Garona a:

www.mourtis.fr
www.hautegaronnetourisme.com/es
es.luchon-superbagneres.com/





Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial