La història de l'estació veïna de Font Romeu es remunta a mitjan 1968, quan l'empresari Constancio Durban, gran coneixedor de la regió i un gran amant dels boscos i els senders que envolten la petita població del Bolquera, va tenir la genial idea de crear una petita estació d'esquí, tal com tenien els seus veïns a Font Romeu.

Encara que l'estació del petit "tren jeune" no quedava molt cèntrica (és la més alta de França sense cremallera, situada a 1.593m), el fet de poder accedir fins Bolquera amb tren o amb autobús des de Perpinyà i Puigcerdà (la Tor de Querol), facilitava l'accés fins a Bolquera, i la família Durban tenia molt clar fins a quin punt la zona podia oferir potencial suficient per a convèncer a l'alcalde, Pierre Patau. El municipi es va mostrar totalment a favor de crear una estació d'esquí, amb la intenció d'obrir primer els remuntadors projectats cap al sud, deixant per al futur l'equitació de la cara nord enfocada cap a Les Angles, amb uns boscos de conte que podrien protegir la neu en cas de comptar amb hiverns amb poques nevades. El senador Gaston Pams va col·laborar amb el projecte i tota la població es va bolcar en potenciar l'esquí com una activitat lúdic-esportiva que aportaria molts francs a Bolquère.

El fill de Constancio Durban (Bernard Durban) segueix recordant amb afecte la creació de l'estació al Pla de la Creu (1.757m) i ara, mig segle després, observa amb satisfacció com s'ha convertit en una de les més visitades del Pirineu, sent la més rendible de Les Neus Catalanes. Les gestions burocràtiques van avançar ràpidament i durant l'estiu de 1969, es van instal·lar els primers remuntadors mecànics. En arribar fins a la cota 2000m al Col del Pam, es va pensar a crear un nom conjunt que ajudés als esquiadors a localitzar l'estació ràpidament, creant-se la marca Bolquère-Pyrénées 2000. Així doncs, el 1969 es va posar en marxa el primer remuntador de Bolquera, el telecadira biplaça del Belvedere (ara un modern desembragable de 6 places), al costat dels dos teleskís Serrat de l'Ours, obrint les portes a la construcció de Superbolquère, el nou "poble" nascut al costat de l'antiga població de Bolquera.

La Grossinger 's Catskill Resort del Pirineu

En aquell temps, l'únic problema que va sorgir va ser la manca de neu a cotes baixes. Inicialment, l'estació estava totalment orientada cap al sud, comptant durant molts dies a l'any amb un sol de justícia que algunes temporades fonia la neu a mitjans de febrer-març. Van ser dos dels màxims responsables de l'estació, "Paquito" i Bernard Durban (al capdavant de Bolquère-Pyrénées 2000 de 1969 a 1977), els qui van decidir equipar l'estació amb un nou invent revolucionari per a l'època i que estava triomfant als Estats Units : els canons de neu. El 1976 es van posar en marxa els primers canons de tot el Pirineu, seguint l'exemple de la bucòlica Grossinger 's Catskill Resort (EUA), pionera en aquests menesters allà per 1952. L'estació de Bolquère va poder gaudir dels seus nous i revolucionaris canons just tres anys després que la Flaine, (Alps, Alta Savoia), la primera estació d'esquí europea equipada amb neu artificial.

A poc a poc l'estació va anar creixent, connectant amb Font Romeu des del Col del Pam fins a la davant-cim Gallinera (2.127m), per sota del Roc de la Calma (2.213m). Alhora, s'obrien més pistes i remuntadors cap al N, baixant cap al Pla dels Avellans (1.712m), des d'on partia un projecte d'unió amb Angles, que recentment ha tornat a cobrar força.

En l'actualitat, el nom de Pirineus 2000 o Pirineus 2000 s'associa sempre al de Font-Romeu des de la unió de les dues estacions d'esquí. L'empresa Altiservice es va fer càrrec de l'operació i gestió de l'1 de gener de 2003. Amb 41km de pistes, 23 remuntadors mecànics, diversos itineraris d'esquí nòrdic i de senderisme amb raquetes, la unió de Pirineus 2000 amb Font Romeu segueix demostrant que amb una bona gestió, bones pistes i remuntadors, un segell de qualitat familiar únic, bones idees i una bona oferta après-ski, l'èxit està garantit.