Notícia

Així es viu l'accés a Espot cota 2000 amb trepitjaneus o 4x4

La solució provisional per obrir la resta d'instal·lacions i serveis ha acabat sent un al·licient més per visitar l'estació

trepitjaneus,espot,cabina
Així es viu l'accés a Espot cota 2000 amb trepitjaneus o 4x4 Autor/a: Diaridelaneu.cat
L'avaria a principis de febrer del telecadira La Roca d'Espot, remuntador imprescindible per accedir a tot el domini esquiable d'Espot Esquí, va deixar l'estació lleidatana en una situació delicada. Els responsables del centre hivernal van buscar solucions i, el que en el seu moment va ser una solució urgent i provisional per obrir la resta d'instal·lacions i serveis, ha acabat sent un al·licient més per visitar l'estació. Així ho estan vivint els visitants.


El divendres 1 de febrer, amb l'estació ja tancada al públic i durant les tasques de manteniment de les diferents instal·lacions, es va produir un accident al telecadira La Roca. El despreniment d'una cadira del cable principal a l'esmentat remuntador obligava a tancar-lo.

Calia identificar el motiu i diagnosticar la reparació per finalment reobrir-lo. Però passaven els dies i tot i que es va identificar el problema el cert és que no es podia garantir la re obertura segura del remuntador. Així que calia buscar alternatives a l'ús del telecadira per remuntar els esquiadors des de la cota 1.500, base i cota baixa de l'estació, fins a la cota 2.000, zona principal de serveis i a partir de la qual comença el 80% del domini esquiable.

I la solució va arribar una setmana després de l'avaria en forma de trepitjaneu i vehicles 4x4. S'iniciava una mena d'"Operació Espot", un sistema de transport alternatiu al telecadira que tenia per objectiu remuntar gran quantitat d'esquiadors i visitants entre les cotes 1500 i 2.000 del domini. D'una banda es van llogar 2 màquines trepitjaneus equipades amb cabina posterior per al transport de passatgers, es va adaptar una tercera de l'estació amb el mateix sistema i es va traslladar una quarta trepitjaneus des de La Molina a Espot. I d'altra banda es va preparar un sistema de transport amb vehicles taxi 4x4 que habitualment donen servei als visitants del veí Parc Nacional d'Aigüestortes i Llac de Sant Maurici. Ara part d'aquests taxis 4x4 s'usen per traslladar els esquiadors a través d'una pista forestal. Una operació conjunta de vehicles amb sortida i recollida d'esquiadors des de la mateixa cota de sortida fins a traslladar-los fins al tram baix de la pista 20, coneguda també com L'Obaga, i a escassos metres de la zona de debutants d'Espot. Si el transport en trepitjaneu té una durada d'uns 15 minuts, en vehicle 4x4 el trasllat es fa en uns 20 minuts.

La solució buscada pels responsables del complex ha acabat per satisfer els clients fins al punt que, en alguns casos, ha agradat tant que fins i tot recomanen l'experiència a altres usuaris, amics o familiars.

Així ens ho van explicar i van confirmar alguns dels usuaris d'aquest sistema de transport aquest passat diumenge 10 de març, per als qui l'únic inconvenient que han vist a la situació van ser les cues de més de 30 minuts que es van produir durant els caps de setmana de febrer.

Raquel Castañón

La primera usuària a qui preguntem per l'experiència dels nous accessos va ser Raquel Castañón, veïna de Blanes. La trobem esquiant amb la seva filla menor a la zona de debutants. Esquia durant 3 o 4 caps de setmana cada temporada. Sempre ho fa a Espot.

Raquel ens va explicar que "l'experiència ens ha agradat i ens ha anat molt bé. Aquest cap de setmana hi ha hagut menys gent que quan vam venir fa tres setmanes, que va ser un procés bastant més lent. A més, s'esquia perfectament a la part alta". Sobre la seva filla va afegir que "a ella l'experiència li agrada, ja que era la primera vegada que es pujava a una màquina eruga. Els telecadires els té familiaritzats, però aquestes màquines no".

Xavi Alonso i Heura Vidal

Els segons entrevistats són una família de Benissanet, de la Ribera d'Ebre. Xavi, Heura i Berta, la seva filla, tenen forfet de temporada de SkiPallars i pugen cada cap de setmana a Espot, on tenen llogat un apartament.

Encara que podrien esquiar a Port Ainé la realitat és que sempre esquien a Espot. "L'any passat només vam anar dos dies a Port Ainé i aquest any cap" ens aclareix l'Heura, que assegura que el que més li agrada d'Espot és el seu desnivell i "perquè és petita i ens resulta molt familiar tot el seu ambient".

Els preguntem que els sembla la solució aportada pels responsables d'Espot. Ella mateixa ens contesta que "bé perquè l'altra solució era tancar l'estació. Entenem que és una solució d'urgència, no hi havia una altra possible. I ens ha semblat una solució divertida, mai havíem pujat a una trepitjaneus. Nosaltres no hem fet cua cap dia, encara que sempre hem vingut molt d'hora i sabem de coneguts que han estat esperant una hora per pujar a les pistes".

Són dels pocs que també han pujat en taxi 4x4. L'experiència també els va agradar perquè "pugem per una pista forestal que mai abans havíem passat per allà" afegeix Heura, però admet que tota la família prefereix fer-ho amb la trepitjaneus.

Pere Ferrer i Meritxell Guillamat

La tercera entrevista la fem a Pere Ferrer i Meritxell Guillamat, als qui vam interceptar a la sortida del telecadira del Bosc, a la cota alta d'Espot. Vénen de Reus i Tarragona respectivament. No són esquiadors habituals d'Espot, prefereixen anar variant en funció del cap de setmana o potser segons l'estat de la neu. Aquesta temporada és la seva primera visita a l'estació lleidatana. Han pujat amb la trepitjaneus.

Els dos sabien de l'avaria del telecadira i del sistema de pujada perquè els van avisar, però també tenien clar que aquest cap de setmana, 9 i 10 de març, l'afluència de visitants seria més aviat baixa, així que van optar per Espot sense cap problema perquè, tal com ens detalla Meritxell "en realitat ja teníem clar que anàvem a venir a Espot i el fet de pujar amb telecadira o amb trepitjaneu ens era igual, però al final lo de la màquina trepitjaneu encara ens va despertar més la curiositat per venir aquí".

L'experiència, per a Pere, els ha resultat "molt divertida, perquè mai havia pujat a un trasto d'aquests". Amb aquest adjectiu afectuós Pere es refereix, és clar, a la trepitjaneus.

Albert i Sheila

A l'entrada del telecadira del Bosc preguntem a l'Albert i Sheila si volen explicar-nos la seva experiència a l'hora de pujar fins a la cota 2000.

Vénen de la Sénia, al Montsià, i és la seva primera visita a l'estació. Van contractar el seu esquiada a una agència diversos mesos enrere. Quan van apostar per Espot ho van fer pensant que seria una estació amb poca gent. És exactament el que buscaven i estan satisfets.

Segons ens expliquen, l'agència on van contractar l'escapada els va advertir que hi havia un problema amb el telecadira, però no es van plantejar anul·lar la reserva. Dissabte, ens detalla Sheila, "vam pujar amb taxi i avui (diumenge) amb trepitjaneus. De les dues formes ens ha agradat i hem arribat a dos quarts de nou del matí i ha estat tot molt ràpid".

Albert afegeix "que els dos sistemes són diferents però ens va semblar més emocionant fer-ho amb la trepitjaneus". Els vam preguntar si l'experiència és fins i tot recomanable i Sheila ens explica que "ja ho crec, és una experiència recomanable". Albert fa que sí amb el cap i afegeix que "ens està agradant Espot fins al punt que de les 4 estacions que hem visitat aquest hivern és la que ens està agradant més".

Vicenç Olària i Fina Capella

A Fina i Vicenç, veïns de Benicàssim i Castelló de la Plana, també els vam interceptar en l'accés al desembragable El Bosc. Pugen pràcticament cada cap de setmana amb la família a esquiar a Espot, on tenen una segona residència.

Fina, en ser preguntada per l'experiència de pujar en trepitjaneu, de seguida deixa anar que "ha estat un deu".

Vicenç afegeix que "vistes les circumstàncies del problema no es podia fer millor". En la seva opinió Vicenç creu que la gent, en general, ho està "valorant molt bé".

¿I pel que fa a diferències entre pujar amb trepitjaneu o amb 4x4? Vicenç el diferencia en el fet que "es puja més de pressa amb la ratrack, però veient que hi havia cues el dels jeeps ha estat una bona solució".

Sobre l'opció d'esquiar a Baqueira ens expliquen que "només la fem servir un dia perquè aquí a Espot encara no estava molt clar com funcionaria el tema de les ratrack. En quant vam saber d'aquesta solució i que funcionava bé ja ens vam quedar aquí".

Santi Tomàs i Sílvia Closa

Santi i Sílvia són una altra parella als qui proposem l'entrevista just abans de pujar a la cadira. Accepten la petició. Els dos són de Caldes de Montbuí, al Vallès oriental.

Són esquiadors habituals i per a en Santi aquesta és la seva primera visita a l'estació. La Sílvia ja hi havia estat anteriorment. Estan allotjats en un hotel d'Espot i estan esquiant tot el cap de setmana. La Sílvia ens explica que "vam contractar la reserva de tot el cap de setmana fa uns dies, sabent del problema del telecadira. Estàvem al cas que caldria pujar amb la trepitjaneus o amb els 4x4 ".

En Santi matisa que la reserva de l'hotel estava feta encara que no la compra dels forfets. Aclareix que "si haguéssim volgut, podríem haver cancel·lat la reserva i anar-nos-en a Andorra". Sobre la pujada amb el 4x4 concreta que "només ha durat 15 minuts o 20 o poc més. Fa bon temps, hi ha poca gent, fet que s'agraeix i per això m'està agradant Espot. Es nota que els operaris treballen perquè no es facin cues i estan sent molt amables".

A en Santi se li nota que està més que satisfet de l'experiència, en conjunt, però també vol matisar que "per a nosaltres tot això no ha estat un problema encara que és veritat que l'estació se m'ha quedat una mica curta. M'hauria agradat fer el descens integral. Només ho podré fer al final del dia quan fem l'última baixada".

Miquel, Adrià i Aleix

Miquel Garcia, de Barcelona, ​​Adrià Fernández, de Lleida, i Aleix Barris, també de Lleida, són tres amics que al llarg de la temporada visiten Espot entre 4 i 5 caps de setmana. Un d'ells té una segona residència a la vall. Ahir dissabte van esquiar a Baqueira i avui ja ho han fet a Espot. Tenien coneixement de l'avaria del telecadira i dels mitjans proposats per pujar a pistes.

Miquel explica que avui està sent el millor dia de l'any per esquiar i que "aquest any ja he esquiat als Alps, i prefereixo això perquè gairebé no hi ha gent. Mira, no hi ha ningú! " I ho reforça assenyalant amb un gest cap a una pista. Sobre l'opció de pujar a trepitjaneu li sembla, literalment, una solució "genial". Però també proposa una millora i és que "cal un cinturó a la part posterior de la trepitjaneus, més que res perquè fa pendent i segons com et desplaces en algun moment cap a un costat".

Adrià afegeix que "mai havia pujat a una trepitjaneu" i pensa que "ho han fet realment bé. I per 15 euros que ens ha costat el forfet a mi em sembla una bona solució". També reconeix que "la part superior de l'estació està realment bé, hi ha neu i crec que està tot obert".

Per Aleix la "solució està sent bona però també és veritat que hi ha poca gent. Si això s'omplís massa ja no sé si pensaria el mateix". Una altra cosa que li ha agradat és que "hem conegut a una altra gent durant la pujada i després ens hem vist en pistes i ens hem anat saludant. És divertit, la veritat".

A per un nou telecadira?

L'entrevista la vam realitzar el diumenge 10 de març de forma aleatòria, preguntant als clients si volien participar-hi. Tots van accedir gratament i llevat en dos casos, es van realitzar aprofitant el trajecte de pujada del telecadira del Bosc. Va ser un dia de sol, temperatures més que agradables, neu primavera i amb tota l'estació oberta en la seva part alta.

El sistema usat per remuntar als clients entre la cota 1500 i 2000 serà ja definitiu fins al final de temporada. Està previst que, molt possiblement, el telecadira La Roca, sigui desmuntat i substituït per un altre d'iguals o similars característiques de cara a la temporada que ve. Serà el moment de tornar a preguntar als clients?
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat