Notícia

Luchon-Superbagnères, com a màxim exponent d'estació d'accès fàcil, còmode i ecològic

El telecabina Luchon-Superbagnères té la cota de sortida a només 630 m sobre el nivell del mar

Luchon-Superbagnères, com a màxim exponent d'estació d'accès fàcil, còmode i més ecològic
Luchon-Superbagnères, com a màxim exponent d'estació d'accès fàcil, còmode i més ecològic
Cada vegada més estacions del Pirineu contemplen apropar les seves pistes al fons de la vall. I el cert és que s'inverteix en remuntadors, no pas en pistes d'esquí a les que donar servei, el que pot semblar una paradoxa. Per fer-ho, calen inversions en remuntadors que són molt quantioses i de difícil amortització. Però els avantatges són molts i és el que sovint acaben valorant els clients-esquiadors. A la pràctica, la renovació que comencen a fer algunes estacions del vessant nord del Pirineu, que ja porten 25 anys aplicant aquesta estratègia, fa pensar que les inversions d'aquesta tipologia acaben tenint el seu retorn. Luchon-Superbagnères n'és un dels millors exemples.


Vaig visitar Luchon-Superbagnères els passats dies 3 i 4 de març i el cert és que l'estació em va rebre, com totes les del Pirineu en aquesta temporada, amb no massa neu. En tot cas, suficient per esquiar en la pràctica totalitat del domini.

L'estació està dissenyada en tres grans sectors a la falta i pendents del Pic du Céciré (2.403 m) i us convido a llegir l'article analític que vaig publicar fa uns dies sobre aquesta estació. En resum és una estació acollidora i de mida mitjana.

Aprofito per fer un esment a la bona gastronomia que ofereix l'Alta Garona, a la diversitat i varietat de pistes de Superbagnères i als paisatges i entorn que ofereix Luchon. Si la visiteu, no deixeu de fer una baixada per les pistes Rècord, Campistrous i Marmottes, tres símbols d'identitat d'aquest destí de neu.

Superbagnères, l'exemple d'una tendència que va a més

La visita a Luchon-Superbagnères em va servir però, per constatar com cada vegada més estacions del Pirineu tenen presents, o pendents d'implementar, una part sovint comuna en totes i que està reflectida en els seus plans directors i que, per diferents qüestions, han anat quedant en espera. Però la millora de la situació econòmica i l'agilització d'alguns permisos i tràmits podrien fer que, en relativament poc temps, veiéssim grans inversions en remuntadors. Es tracta d'inversions que han d'apropar els pobles peu de pista a les estacions d'esquí.

Dues de les diferències que hi ha entre les estacions del Pirineu vessant nord i vessant sud són per una banda les cotes més baixes que tenen les estacions del vessant nord, i per l'altra l'estratègia que han seguit al llarg dels darrers 30 anys les estacions del nord per apropar les seves estacions d'esquí al fons de la vall. És a dir, apropar els remuntadors a les poblacions peu de pista per facilitar l'accés als esquiadors.

Els avantatges per als clients-esquiadors són òbvies: s'estalvien temps, s'estalvien quilometratge al seu vehicle per pujar a pistes i guanyen en seguretat en dies de meteorologia adversa.

Al vessant nord hi van apostar abans

Al vessant nord hi ha 6 estacions que han fet d'aquesta estratègia un dels seus trets identificatius. I algunes ho han fet apropant els remuntadors fins a cotes que per als qui vivim al Pirineu sud ens semblen inimaginables, Això, és clar, també ve condicionat pel que explicava més amunt de les cotes de sortida baixa que es poden permetre les estacions del vessant occità.

Per exemple, a Artouste, al Pirineu més occidental, tenen un telecabina que surt des de la cota 1.241 m. La segueix Cauterets, amb un remuntador amb sortida a la cota 930 m., seguida per Saint Lary, amb un telecabina amb base a 830 m, continua baixant la cota Ax-Les-Thermes, amb un telecabina de base a 720 m. A partir de la temporada vinent serà Peyragudes qui s'incorpora al llistat amb un remuntador a la cota de sortida 930 m. I permeteu-me que m'hagi deixat Luchon-Superbagnères per a tancar la llista. Aquesta estació té un remuntador amb sortida, atenció, a la cota de 630 m.

Pel vessant sud també hi ha exemples, però menys, i amb cotes de sortida més altes. Tenim el cas del cremallera de Vall de Núria, amb sortida a la cota 900. El telecabina de Pal-Arinsal, per unir la Massana amb les pistes d'esquí, té la sortida a 1.240 m. El telefèric Funicamp d'Encamp, per accedir a Grandvalira, té una sortida a la cota 1.300. I finalment ens hem de desplaçar fins al Pirineu aragonès per trobar un telecadira amb una cota relativament baixa. Es tracta de Panticosa, amb un telecabina amb sortida a una cota de tan sols 1.184 m.

Podríem parlar també dels telecabines de Baqueira i Arinsal, però en ambdós casos ja gairebé es troben a una cota de sortida de 1.500 m i no semblen exemples tan evidents, tot i que també van ser una  inversió estratègica.

El telecabina Luchon-Superbagnères compleix 25 anys

No cal que us digui, doncs, que el elecabina Luchon-Superbagnères em va semblar un dels grans al·licients per visitar aquesta estació. Gràcies a la seva posada en marxa l'any 1993, els esquiadors s'estalvien accedir a pistes per una carretera sinuosa de 19 km. O cosa que és el mateix, 25 minuts si la meteorologia acompanya.

Tot i que no hi ha gaires dies de la temporada en què sigui possible baixar esquiant des de la mateixa estació d'esquí, situada entre les cotes 1.465 i 2.125, gairebé cada any hi ha algun dia, o diversos dies, en els quals és possible fer el descens integral, si bé es fa per passos estrets i difícils, uns itineraris que permeten esquiar entre frondosos boscos que només els locals saben i coneixen. O sigui, eviteu fer-ho pel vostre compte, si és que teniu la sort de viure una nevada fins a aquesta cota tan baixa en la què es troba la població de Luchon.

Nou telecabina Luchon-Superbagnères, una inversió de 17 milions d'euros

El telecabina de Luchon haurà de ser renovat poc més de 25 anys de la seva instal·lació. Serà el 2020 o el 2021 i ja hi ha un pressupost d'execució de prop de 17 milions d'euros per a la seva renovació.

La inversió en el nou telecabina serà total, només se n'aprofitarà el trajecte i caldrà renovar cables, cabines, pilones i estacions d'arribada o sortida. La renovació coincidirà molt possiblement amb altres projectes que hi ha en espera al Pirineu francès, entre els quals i com a més important, el telefèric de Merens Les Valls, una altra inversió estratègica que permetrà retallar minuts de carretera entre la boca nord del Túnel del Puymorens i les pistes d'Ax-Bonascre. Pensant en els esquiadors del vessant sud del Pirineu, és clar.

Tot plegat fa que s'intueixi un escenari de moviments i estratègies amb un sol objectiu: facilitar i fer més còmode l'accés a la neu. Un bon senyal per al sector de l'esquí que, molt possiblement, obligarà a d'altres estacions a fer plantejaments similars o a avançar inversions que, de fet, ja tenen previstes.

Per saber més de Luchon-Superbagnères

Les 10 coses que has de saber de Luchon-Superbagnères
Galeria de fotografies de Luchon-Superbagnères




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial