Notícia

Així és com va entrar l'esquí ara fa 100 anys a la Val d'Aran

Un breu repàs a com s'esquia per primera vegada a la Val d'Aran així com la seva consolidació i projecció

vall,aran,pioners,esqui
Així és com va entrar l'esquí ara fa 100 anys a la Val d'Aran Autor/a: Del Llibre 50 anys història de Baqueira Beret
Demà dimecres al Conselh Generau d'Aran, s'organitza la conferència "100 ans d'esquí ena Val d'Aran". Introduccions e arraïtzament", a càrrec de Andreu Pujol i Juli Sala. Si sou esquiadors i us interessen les històries a l'entorn del món de la neu, no us perdeu l'oportunitat d'assistir a aquest acte. Adjuntem un article dels dos conferenciants que ens permet conèixer millor la història dels pioners de l'esquí a la Val d'Aran així com la consolidació i projecció d'aquest esport a l'Aran.


El dia 9 de març de 1919 tres excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya pugen a peu i amb esquís el port de la Bonaigua, pel camí que ve d'Esterri. Aguanten nevades intermitents, però a l'Ermita de la Mare de Déu de les Ares l'oratge millora. Des de Cap del Port baixen esquiant per neu nova, o caminant, fins a Salardú. Els tres esquiadors són Lluís Estasen, Josep M. Soler Coll i Pau Badia. Amb ells, i per comanda de la Mancomunitat, l'esquí entra a la Vall d'Aran. A Salardú s'allotgen a la Fonda Espanya.

El dia 11 de març, al pla de Beret, els tres esquiadors del CEC reparteixen esquís als aranesos que hi van. Esquís amb què la Mancomunitat de Catalunya obsequia als ajuntaments de la Vall d'Aran.

A primera hora quatre veïns de Bargergue i dos de Salardú es calcen els esquís, i són fotografiats amb Josep Ma. Soler. A mig matí s'hi afegeixen dotze homes de Montgarri. Tots practiquen fins a la tarda, i en plegar tothom torna a casa, on arriben de nit.

Per mal temps, les properes pràctiques són a Salardú, als mateixos carrers del poble i a un prat proper. Hi assisteixen 20 habitants de Salardú i Tredòs. En acabar, els tres esquiadors del CEC lliuren esquís i material de neu a l'Alcalde de Salardú. Un dels parells d'esquís va a mans de Manuel Moga, de Bagergue, un dels assistents més entusiastes a les primeres pràctiques a Beret. Des de llavors, Moga traurà profit a aquells esquís. Els usarà a Unhòla amunt i avall, seguint rastres per la neu de guineus i llebres.

Els tres esquiadors del CEC el 14 d'abril de 1919 arriben a Arties per la pista nevada. S'allotgen gràcies a l'hospitalitat de la família Delseny. Fan practiques a la tarda amb vint veïns d'Arties i tres de Salardú, que baixen amb esquís posats. L'endemà continuen les practiques amb satisfacció de tothom; a la tarda l'Alcalde els assabenta de l'acord municipal de fer-se càrrec de les despeses de la seva estada.

Baixen per la carretera cap a Vielha, on fan practiques molt concorregudes en un Prat, del 17 fins al 19 de març. S'allotgen probablement a la casa de Josep M. España, Conseller aranès de la Mancomunitat i patrocinador del projecte amb Josep Puig i Cadafalc, President. Deixen material a Vielha, abans de sortir pel bosc de la Baricauba.

El 20 de març arriben a Es Bordes, on fan practiques aquella tarda i l'endemà matí. A la tarda del 21 de març, després de lliurar material, pugen per la Vall del riu Jueu cap a l'Artiga de Lin. Dormen a l'ermita, on els acull l'ermità. I el dia 21, per la Canal de Pomero, arriben al Port de la Picada molt nevat. I fan cap a l'hospital de Benasc, on dormen, amb l'objectiu assolit. Uns 150 aranesos han practicat l'esquí, i molts han vist esquiar.

Estasen va escriure i fotografiar la crònica d'aquella expedició a la Vall d'Aran. Al Butlletí del CEC hi va escriure "els aranesos ... no sols s'en aprofitaràn de l'esquí per pasar els ports i estalviar llurs vides, si no que el futur pot convertir la Vall d'aràn en un magnific centre 'esports d'Hiverrn". Entre d'altres primeres, en 1922 Estasen assoleix l'Aneto amb esquís en primera ascensió catalana i espanyola.

Els Aranesos fan arrelar l'esquí a casa seva

Quan la guerra de 1936-39, joves aranesos van fer cap a Regiments d'Esquiadors, com el de la Generalitat Republicana. En bastants famílies es va compatibilitzar l'afició a l'esquí amb les tasques ramaderes i agrícoles tradicionals, amb dificultats diverses. Aureli Barés, Pau de Pesa, Domingo Escala, Rossend Caubet, Broto, Pinós, Pantané, els germans Tous, Manuel Moga, Josep M. España són noms dels qui van fer petits grups o individualitats que practicaven esquí. I que fabricaven esquís nous, si calia, amb fusta de freixe.

En el primer campionat aranès, organitzat per monitors del CEC de la Molina en 1948, van destacar Mombiedro, Ribera, Rodès, España, Caubet i Tous.

En anys posteriors, el Frente de Juventudes va organitzar cursos d'esquí. Van sortir corredors destacats, com Bravo, Ubeira, Felip, Josep, Joan i Conxita Moga, fills de Manuel Moga, Rufaste, Caseny, Sole, Riba, Paba, Sabi, Mola, Vidal...

En 1964 s'engega el primer telecadira a Baqueira, gestionat per Tevasa.

En 1965 es funda el Club Esquí Val d'Aràn. En 1971 el CEC inaugura el Xalet Juli Soler, a Salardú. En 1978 comença la Marxa Beret d'esquí nòrdic, de frequència anual. En 1991 es funda el Club Aranès d'Esports d'Iuern.

En 2004 el CEC organitza els Campionats del Món d'Esquí de Muntanya, on participa Kilian Jornet. I actualment, el Club Excursionista Aràn organitza expedicions i sortides d'esquí de muntanya.

L'equi i els esports de neu, en les seves varietats actuals, han arrelat a la Val d'Aran. Els Campionats hi són ben freqüents, però els practicants no competitius gaudeixen cada cop més de les condicions de la Vall.

Estasen tenia raó. Del projecte de Puig i Cadafalc, Jusep M. España i el CEC fa cent anys.

Andreu Pujol i Juli Sala
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat