Notícia

Les 10 millors pistes de Grandvalira per esquiar per Setmana Santa

Repassem una a una les pistes de Grandvalira que millor qualitat de neu conserven durant el mes d'abril

grandvalira,teleesqui,pic negre
​​​​​​​Pujant pel teleesquí Pic Negre (Foto: I. Sanz). Autor/a: Diaridelaneu.cat
Esquiar a l'abril o per Setmana Santa a Grandvalira amb neu primavera pot ser igual de plaent, o fins i tot més, que esquiar en ple mes de gener amb neu pols. Ho poseu en dubte? Us expliquem on esquiar en bones condicions, tot i trobar-nos en ple calendari d'esquí de primavera, i el perquè determinades pistes conserven millor la neu que d'altres.


Grandvalira és una estació amb pistes que majoritàriament estan encarades a nord. Això vol dir que la qualitat de la neu es conserva bé, ja que els raigs de sol incideixen amb menys perpendicularitat que no si es tractés de pistes orientades a sud. Conclusió òbvia i fàcil, no?

No obstant això, amb l'arribada de la primavera hi ha més hores de llum, el sol incideix d'una forma més vertical i la qualitat de la neu es comença a transformar amb més celeritat des pràcticament les primeres hores del dia. I això passa en totes les pistes. A més, les pistes situades en cotes baixes es transformen abans que les ubicades a cotes altes.

Teleesquí Pic Negre i pista Isards del Pas de la Casa (Foto: I. Sanz).

Però tranquils, durant el mes d'abril es pot esquiar o fer surf en condicions molt bones si seguim algunes pautes (veure aquest enllaç per complementar aquest article). Si a més sabem escollir en quines pistes la neu es conserva millor, per determinades raons, la nostra esquiada resultarà un èxit.

Així doncs, en aquest article, us desglossem 10 pistes de Grandvalira que per ser cara nord, per situar-se en cotes altes i per estar relativament poc freqüentades, hi podrem gaudir de la seva neu en millors condicions que en altres pistes. Voleu viure d'una Setmana Santa gaudint al màxim de la neu? Preparats per saber quines són? Som-hi!

1 • Gaig (aquest any millor la Rossinyol).

Pista negra situada en el sector Canillo. Orientada a ponent, el que significa que el sol no incideix de forma perpendicular fins a pràcticament la tarda. Està situada en una cota molt alta, entre els 2.000 i 2.400 m, el que és garantia de conservació.

Malauradament la Gaig ha estat tancada part de la present temporada per un problema d'innivació. Així doncs l'alternativa és la seva pista "germana" del mateix sector, la blava Rossinyol. La neu conserva les mateixes característiques que la Gaig però amb la particularitat que el sol, per tractar-se d'un traçat amb menys pendent, incidirà una mica abans del migdia. Això sí, el disseny d'aquesta pista us encantarà, ja que és sinuós, amb girs alternats a dreta i esquerra i amb bona part de la pista discorrent entre bosc.

Pista Rossinyol (Foto: I. Sanz).

2 • Pista Isard

La Isard, al sector del Tarter, és una pista amb orientació clarament nord i amb cotes altes, sortida a la cota 2.490 m i arribada a 2.100. 

Accedir a aquesta pista, de qualificació vermella, té l'inconvenient que s'ha de fer amb la combinació de diversos remuntadors, ja que queda una mica allunyada dels eixos centrals del domini. L'últim remuntador amb el qual s'accedeix és un teleesquí. Tot plegat acaben sent filtres que dissipen a molts de lliscar per aquesta pista, el que comporta que té poc trànsit d'esquiadors al llarg de tot el dia.

Entrada a la pista Isard (Foto: I. Sanz).

3 • Pista Miquel Baró

També situada en el sector del Tarter, és una pista vermella de clara orientació nord, de cotes altes (sortida 2.560 i arribada a 2.100 m). I per què la Miquel i no la Llop, si discorren paral·leles? Efectivament la Miquel discorre gairebé paral·lela a la seva "germana" la Llop, però té l'avantatge que la primera és una mica més ampla, el que permet més trànsit d'esquiadors i absorbeix millor el "trànsit" per tot l'ampla de pista i per tant suposa zona menys transformació. A més, el telecadira Llosada, que dóna accés a aquestes dues pistes, té un traçat cenyit a la pista Llop, el que li dóna una visibilitat més comercial i per això un major reclam visual, així que els esquiadors acaben optant més per la Llop que no per la Miquel.

Entrada a la Miquel Baró (Foto: R. C.).

4 • L'esparver

Pista vermella situada en el sector del Tarter, amb clara orientació nord i cotes altes. Sortida als 2.467 m i arribada als 2.100. El seu traçat alt passa, en part, paral·lel a la famosa Àliga. És una pista "poc comercial" i per això amb poca densitat d'esquiadors, el que és garantia de conservació de la seva neu.

Entrada a la pista Esparver (Foto: R. C.).

5 • Obagot I, II i III

Les tres "bessones" vermelles. Aquestes pistes, ubicades al sector de l'Obaga de les Solanelles, tenen la característica que pràcticament van en paral·lel entre si. Orientades a nord i amb una cota de sortida en els 2.458 m i arribada a la cota 2.300. Les tres conflueixen al costat de l'entrada del telecadira Solanelles.

Les Obagot 1, 2 i 3 són tres pistes poc freqüentades i precisament l'esmentat telecadira permet el gaudi continuat i ràpid de les tres, a les quals encara podríem afegir una alternativa: el combinat de la pista Serra dels Solanelles (tram alt) amb Tritó. En definitiva, un racó dins de Grandvalira en el qual gaudir de la neu cara nord amb diverses alternatives i garantia de neu poc transformada.

Entrada a la pista Obagot I (Foto: R.C.).

6 • Enradort

Admetem que es tracta d'una aposta arriscada el fet d'incloure aquesta pista vermella. Es tracta d'un traçat amb el repte d'estar orientat a est, però amb una cota de sortida en els 2.500 m i arribada en els 2.250. Potser és la més freqüentada de totes les que citem en aquest article però una mica menys que la seva "germana" Colibrí. Té l'avantatge de trobar-se a l'ombra del Pic del Cubil (2.700 m) el que permet que les seves neus passin bona part del matí a l'ombra dels raigs solars. El seu tram baix és, molt possiblement, el que menys conserva bé la neu.

Balisa a la pista Enradort (Foto: R. C.).

7 • Grió

La Grió és un cas curiós dins el domini de Grandvalira, i és que tot i situar-se en un eix de connexió vital entre sectors, la veritat és que és una molt poc freqüentada. En realitat és el remuntador paral·lel a l'esmentada pista, el telecadira Llac del Cubil, conegut pels habituals per suportar un alt trànsit d'esquiadors que es desplacen del sector oest a l'est del domini, el que dóna accés a aquesta pista i el que paradoxalment contribueix a la seva poca freqüentació.

I perquè es conserva tan bé la neu tractant-se d'una pista en un eix de connexió? La resposta està en les cues que sovint se succeeixen en aquest remuntador, el que impedeix que molts esquiadors vulguin gaudir de l'esmentada pista que és enganxada al traçat del telecadira. Fan ús del telecadira simplement per sortir d'un sector i endinsar-se en un altre. I no obstant això, per a nosaltres és una de les millors pistes de Grandvalira en qüestió de conservació de la neu, conseqüència de la seva conjuntura especial ja comentada, a més de trobar-se a l'ombra dels contraforts del Pic del Cubil.

Entrada a la pista Grió (Foto: I. Sanz).

8 • Montmalús

Curiosament es tracta pràcticament de l'única pista de clara orientació nord de Grau Roig. S'accedeix a ella pel mític teleesquí del mateix nom, Montmalús, el què ja és de per si un filtre per la poca freqüentació de l'esmentada pista. La seva pista "germana", la Granota, és també un cas idèntic a l'hora de conservar la neu, que a més de la seva alçada (cotes 2150-2435 m),  de la poca densitat d'esquiadors que llisquin per ella i de la seva orientació, encara cal afegir el bosc de pi negre que les protegeix amb la seva ombra dels raigs solars.

Pujant pel teleesquí Montmalús (Foto: I. Sanz).

9 • La Gavatxa

Pista vermella orientada a nord, al Pas de la Casa, amb cota de sortida a 2.550 m i arribada a 2.220.

En realitat tot el sector del Pas de la Casa té fama de conservar la neu en bones condicions fins ben entrat el mes d'abril, però l'alta densitat d'esquiadors que, precisament, a la recerca de la millor neu de finals de temporada freqüenten el sector, hi ha algunes diferències a l'hora de conservar la neu entre les diferents pistes.

Al nostre criteri la pista La Gavatxa, de dificultat vermella, és la que millor conserva la neu en bones condicions. La seva peculiaritat és que és una pista menys freqüentada que la resta, ja que es troba allunyada de l'eix central. Això significa menys transformació per la baixa densitat d'esquiadors.

Imatge tram alt de la pista Gavatxa (Foto: I. Sanz).

10 • Isards

Es tracta d'un cas similar al de la Gavatxa i per a alguns és el "secret millor guardat" del Pas de la Casa. Es tracta d'una pista blava situada a l'extrem oriental de Grandvalira, igualment orientada a nord, amb cota de sortida en els 2.450 m i arribada als 2.250. Així doncs, el seu allunyament de l'eix central de l'àrea, la seva orientació, la seva alçada i el fet de trobar-se en una àrea ombrívola, permeten una qualitat de neu gairebé excel·lent al llarg de tota la temporada.


Pujant pel teleesquí que dóna accés a la pista Isards (Foto: I. Sanz).

I ara que ja sabeu les pistes amb la millor neu d'abril a Grandvalira, Ens veiem als traçats cara nord de Grandvalira en aquesta Setmana Santa? Us hi animeu?
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat