Notícia

Perquès i paradoxes d'una temporada que suspèn en nevades i aprova en resultats

Perquè en la temporada amb menys nevades dels darrers anys els resultats en moltes estacions d'esquí han estat positius

cues,forfets,masella
Cues en la compra de forfets a l'estació de Masella el passat mes de febrer Autor/a: Diaridelaneu.cat
Si aquesta temporada fos un alumne a qui avaluar a final de curs ben segur que diríem que suspèn en nevades i aprova en resultats. I és que tot i l'escassetat de nevades de la temporada 2018-19, el cert és que la campanya, en l'àmbit econòmic, ha estat moderadament positiva. Amb matisos i segons zones, això sí. La neu que els esquiadors han trobat a pistes ha estat suficient i de qualitat, fet que s'ha traduït en una alta afluència de visitants que han gaudit de l'esquí i els esports de neu en condicions anticiclòniques. Us expliquem les claus d'aquest resultats amb l'ajuda i valoració de 4 responsables d'estacions d'esquí del Pirineu.


La temporada d'esquí 2018-19 ha acabat i ho fa amb dues dades importants a tenir en compte en l'aspecte meteorològic. D'una banda, rècord de dies de sol a les estacions d'esquí i, per l'altra, escassetat de nevades, pràcticament reduïdes a tres d'importants: la llevantada del 30 d'octubre, la gregalada del 22 de novembre i l'episodi de nevades d'origen nord i atlàntic dels dies 25 al 28 de gener. Sense precipitacions destacables o fins i tot nul·les els mesos de febrer i març. Abril a banda.

Segons dades facilitades per les estacions d'esquí de Boí Taüll i Baqueira, la primera ha vist com el sol ha lluït a pistes en un total de 104 dies de sol dels 143 d'obertura. I la segona, tot i no donar xifres concretes, ha admès obertament que el nombre de dies de sol al mes de febrer ha estat de rècord.

Així doncs, malgrat tractar-se d'una de les temporades amb menys precipitacions dels darrers anys el cert és que les estacions aquests dies estan donant dades prou positives en els seus balanços de valoració de final de campanya. I això, és clar, es deu a 5 claus que tot seguit detallem però que també hem volgut contrastar amb diversos directors d'estacions d'esquí.

1 • Neu al límit però suficient i de qualitat.

Les pistes d'esquí, els traçats per on hem esquiat, han presentat des d'inici de temporada gruixos de neu acceptables i de qualitat. Així ha estat des del primer dia d'obertura i fins a pràcticament el darrer dia de la temporada. Paisatge a banda, força més faltat de neu que en altres temporades, els esquiadors han valorat i reconegut l'estat de pistes i ho han fet amb una afluència molt similar a altres temporades en les quals hi havia més neu i, possiblement per aquest motiu, més ressò mediàtic en els mitjans de comunicació generalistes.

2 • Baixa humitat ambiental.

La neu de qualitat que hem trobat a pistes s'ha vist afavorida per les bones condicions ambientals de baixa humitat que han permès produir molt i en qualitat amb temperatures mínimes i en molt pocs dies. I això ha tingut un doble efecte: d'una banda la baixa humitat de nit ha permès fabricar més neu i de millors condicions que en altres hiverns. I de l'altra la baixa humitat diürna també ha ajudat en l'alentiment de la fosa de neu. Menys neu però que ha tardat més a desaparèixer.

3 • Bon treball de les trepitjaneus.

El treball de les trepitjaneus ha estat, com en cap altra temporada, essencial en els resultats de la qualitat de fressat de pistes. La densificació continuada, nit a nit, i el moviment de neu continuat han fet "miracles" en els resultats que cada dia ens hem trobat els esquiadors a pistes.

4 • Neu albina.

Enguany les nevades han resultat d'una albedo superior al 80%. Això ha fet que la radiació solar s'hagi reflectit millor que en altres temporades i per tant la fosa de neu hagi estat mínima al llarg de l'hivern. Per exemple, el fet que no s'hagin rebut nevades carregades de pols sahariana ha estat clau en la conservació i qualitat de la neu al llarg de la temporada. Abril a banda, és clar.

5 • El gruix dels esquiadors valoren el sol i la neu a parts iguals.

El bon temps que ha fet durant tota la temporada, marcat per dies i dies i setmanes seguides de temps anticiclònic, combinat amb la neu de qualitat a pistes esmentat en el punt 1, és el que ha contribuït a una bona afluència d'esquiadors a les estacions. I una afluència i despesa excel·lent en els restaurants peu de pista. L'esquiador, en general, gairebé ja valora més el bon temps pel davant de disposar de les pistes al 100% d'obertura.

I els directors de les estacions, què hi diuen?

Hem demanat a 4 directors d'estacions la seva opinió sobre aquestes raons. I aquestes han estat les seves apreciacions o matisos al respecte.

Xavier Ajona, director d'Arcalís, ha manifestat a Diaridelaneu estar d'acord en aquests 5 punts però hi ha fet algunes matisacions al respecte. El director de l'estació d'Ordino ha explicat que "hi estic bastant d'acord, però no s'ha d'oblidar que les estacions hem hagut de fer front a importants esforços econòmics en l'àmbit de producció i manteniment de neu". 

Per posar un exemple d'aquest esforç Ajona ha recordat que "sempre deixem de produir neu entre el 15 de gener i el 15 de febrer. Però aquest any ens hem vist obligats a produir fins a arribar al mes de març".

Enric Serra, director de l'estació de Vallter 2000, també hi ha fet alguns matisos. Pel que fa a ressò mediàtic esmentat en el punt 1, Serra no hi està d'acord i ho argumenta amb el fet que "semblaria que els altres hiverns no ho féssim prou bé o que fins i tot ho publicitèssim malament". Pel que fa a la densificació de la neu per part de les màquines fa un incís, i és que "per les circumstàncies han requerit un treball específic molt acurat a causa del poc gruix de neu a pistes, a diferència de temporades amb molta neu, on el treball és diferent".

I sobre la neu precipitada ja al mes d'octubre hi fa una observació important. Per al director de l'estació de la Vall de Camprodon, el fet que la neu precipités en qualitat i quantitat el 30 d'octubre i el 22 de novembre, va permetre que la base esdevingués aviat molt compacta, ja que ho va fer "just quan hi ha menys hores de sol i això ens va permetre disposar d'una base molt sòlida. Al nostre Pirineu, és clar, perquè al vessant nord i atlàntic aquella nevada no hi va arribar".

Pep Casasayas, de màrqueting de Baqueira, també es mostra d'acord amb les raons exposades però creu necessari posar en valor més qüestions. Per Casasayas, en el cas de Baqueira, els bons resultats d'aquesta temporada de nevades escasses i de rècord en dies de sol durant el mes de febrer a l'estació aranesa es deuen "al treball dels equips de tècnics de l'estació, tant de pistes com de màquines. Això ha ajudat molt a mantenir la neu, que no ha estat abundant com altres temporades, en un estat òptim i treure'n un gran rendiment".

Igualment creu necessari destacar el que es podria considerar una paradoxa. Pel director de màrqueting de Baqueira "que faci bon temps també és un factor a tenir en compte. Per exemple, l'any passat vam tenir molta neu però els caps de setmana no eren bons meterològicament parlant, i això en condiciona l'afluència a pistes i restaurants". I finalment, en els resultats de Baqueira, recorda que "febrer és un mes molt bo per a nosaltres, amb setmanes de festa a França que, gràcies a les nevades de finals de gener i el bon temps de febrer, va fer que fos un mes òptim en resultats".

I per acabar hem demanat a Martí Rafel, del departament comercial de Boí Taüll, que ens valori el que aquí hem desglossat. Rafel està d'acord amb tot el que aquí s'ha argumentat però també hi fa algunes consideracions. D'entrada ens recorda que la present temporada no ha estat igual al Pirineu oriental que al vessant nord.

"A l'Aragó, i a les estacions atlàntiques del vessant Nord del Pirineu, la temporada va començar molt tard, realment ho van fer al gener i, per tant, van perdre bon part de la campanya de Nadal" raona el responsable comercial de l'estació de l'Alta Ribagorça.

"Ara bé, les estacions d'esquí no fan, no fem, el veritable negoci amb els clients incondicionals, sinó que es fan amb els clients, diguem-ne "normals", o sigui, els que esperen al fet que hi hagi neu i faci bon temps per pujar a esquiar" raona el responsable comercial de Boí. "Aquest client "normal" es mou i sabem que el que no hagi esquiat al desembre, o al gener, ja sabem que ho acabarà fent al febrer o al març. Si tenia previst anar a una determinada estació que al desembre no té neu, no li preocupa massa, és un client que acabarà esquiant en una altra que sí que la té" explica Rafel.

Segons Martí Rafel això explica en bona part els resultats d'aquesta temporada presentats per estacions com Boí Taüll o Arcalís, aquesta darrera una estació que coneix molt bé en els seus punts forts i febles. "Si mirem els dies d'esquí que s'han facturat per separat, estació per estació, i després en global en el conjunt de totes les estacions del Pirineu, i això ho mirem en el global dels darrers 5 o 6 anys, al final veurem que les xifres no són tan diferents. Els esquiadors es mouen, i els dies d'esquí s'acaben igualant i compensant any rere any entre estacions i períodes" conclou Rafel.

 
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat