Notícia

La història cronològica de Soldeu El Tarter

Des de 1958 fins a 2021. De les curses a la Canal Verda, a finals dels 40, a les Finals de la Copa del Món d'esquí alpí.

trepitjaneus,ratrac,llibre_historia_soldeu
Ratrac a Soldeu Autor/a: Extret del llibre Història de Soldeu El Tarter
Va ser l'any 1964 quan es va instal·lar el primer remuntador a Soldeu, i així es va iniciar un projecte amb capital privat de les famílies Baró, Salvans i Torrallardona.  S'havia valorat batejar l'estació amb el nom de Supersoldeu. L'any 1993 el Comú de Canillo es va convertir en l'accionista majoritari d’ENSISA (societat explotadora de Soldeu El Tarter) i l'entitat Crèdit Andorrà en el segon. El 1996 es va posar en funcionament a Soldeu el primer telecabina de 8 places del Pirineu i l'any 2000 el nou sector de Canillo es va posar en marxa. El 2003 naixia Grandvalira. A partir de 2008 l'estació fa una aposta estratègica per la competició d'alt nivell. Com a resultat d'aquesta estratègia, el 2019 arriben les Finals de la Copa del Món d'esquí alpí.


postal-soldeu-el-tarter

Algunes dates clau


El 1932 es funda l'Esquí Club Andorrà.
El 1933 s'inaugura el Xalet Refugi d'Envalira.
El 1936 primers campionats d'esquí d'Andorra.
El 1946 el club andorrà es refunda amb el nom d'Esquí Club Envalira.
A finals dels anys 40 els boscos de Soldeu acullen els Campionst de Pasqua. Es crea la pista "la Canal Verda".

S'estava gestant una estació d'esquí

Miquel Baró Puigdemassa era un fanàtic de l'esquí i des de sempre havia tingut un especial interès en la zona de Soldeu. A finals dels anys 40 va proposar la zona del bosc de Soldeu per celebrar-hi els tradicionals concursos de Pasqua que organitzava l'Esquí Club Envalira. Després de veure l'èxit d'aquestes curses, Baró va començar a elaborar els plànols i a buscar la inversió necessària per fer-hi una estació d'esquí. Va tirar endavant el projecte amb els seus amics escaldencs Martí Salvans Casòliva i Josep TorrallardonaNaudí. Durant l'hivern del 1958 tots tres van estar negociant amb el Comú de Canillo. Fins i tot havien valorat la possibilitat d'anomenar l'estació Supersoldeu, a imitació de l'occitana Superbagneres.

teleeski-telecadira-soldeu

Cronologia

1959: El Comú de Canillo atorga la concessió per crear l'estació.

La concessió autoritzava la construcció d'una instal·lació principal –un telecadira o telecabina– entre el peu del bosc i el Pla dels Espiolets en un termini màxim de cinc anys; diverses instal·lacions secundàries i complementàries; fins a sis pistes al sector de Soldeu i tres pistes a la Vall d'Incles, construcció d'una carretera d'accés al Pla dels Espiolets, un hotel i habitatges d'ús personal per a cada un dels tres concessionaris. Cal dir que mai no es va arribar a equipar la zona de la Vall d'Incles –on Baró tenia la idea de situar-hi les pistes d'esquí de fons–, com tampoc no es van dur a terme els projectes de l'hotel ni dels habitatges d'ús personal.

La durada de la concessió es va fixar en 75 anys més el temps invertit en la construcció de la instal·lació principal, que va ser de cinc anys.

El 20 d'abril de 1963 es va constituir la societat que explotaria l'estació: Esports de Neu Soldeu Incles SA (ENSISA). El nom es va escollir perquè evocava la paraula «encisador». A la primera acta de la Junta General d'ENSISA, el 8 de juliol de 1963, la societat va quedar repartida de la següent manera: 30% de les accions per a Baró, 30% per a Salvans, 30% per a Torrallardona i 10% per a Crèdit Andorrà, esdevenint tots ells socis fundadors.

L'estació es va posar en funcionament el 8 de febrer de 1964 i la inauguració oficial es va fer un mes després, el 8 de març de 1964. Va obrir portes amb un telecadira de dues places amb una parada intermèdia, un teleesquí per a debutants al Pla dels Espiolets, on també hi havia un restaurant, i 10 quilòmetres esquiables, repartits en tres pistes: una de vermella, una de blava i una de verda. La vermella, que és l'actual Martí Salvans, continuava pel traçat de la part baixa de la pista Avet, que pren el nom de l'arbre que el mateix Baró va voler conservar al bell mig de la pista. Fins als anys 90, el primer tram de l'Avet no existia com a tal, i només els esquiadors més experimentats baixaven per la línia de pilones del telecadira.

soldeu-el_tarter-1964-inauguracio-telecadira
Una de les imatges que va deixar la inauguració de l'estació de Soldeu el 8 de març de 1964 (Llibre Història Soldeu El Tarter).

El 1965 se signa una segona concessió per als terrenys de Concòrdia, amb la condició que els teleesquís siguin d'escassa llargada i desmuntables.

El 1966 es va inaugurar la passarel·la de Soldeu, que evitava haver de baixar fins al riu per accedir a les pistes.

També aquell any 1966 es va construir el teleesquí que va permetre per primer cop accedir a la part alta i conduir els esquiadors fins a la Serra de la Tosa dels Espiolets.

A finals dels anys 60, quatre monitors de la parròquia –Ventura Bonell, Josep Areny, Miquel Casal i Josep Casal– van crear l'Escola d'Esquí, tot i que anteriorment ja hi havia hagut alguns monitors que havien impartit classes. Als inicis, l'Escola depenia de l'Esquí Club d'Andorra, però més tard els mateixos monitors van passar a gestionar-la de forma autònoma.

Els anys setanta

Al principi, l'estació acollia alguns francesos entre setmana, que venien de Tolosa a través de l'agència Fram, i el cap de setmana era quan arribava el gruix de la clientela, la majoria catalans. No obstant això, els esquiadors venien principalment per Nadal, Reis, Carnaval i Pasqua.

El 1971 es va comprar la primera màquina trepitjaneu, la primera d'Andorra, que va ser conduïda pel canillenc Josep Babot. Es tractava d'una màquina de la marca Ratrac, tan lleugera que podia pujar en línia recta per l'Avet, sense necessitat d'estar subjectada per un cable, com actualment.

trepitjaneus-ratrac-llibre_historia_soldeu
Trepitajaneus "ratrac" a soldeu, del llibre 50 anys d'història e Soldeu El Tarter

Es posava en marxa el teleesquí Bosc, també conegut com el teleesquí de la Cova. Es creava una nova pista vermella actualment coneguda amb el nom de Torrallardona.

Per a la temporada 1971/72 s'inaugurava el nou teleesquí Slàlom. En aquella temporada s'estrenava una segona trepitjaneus, ja de gasoil. Des del principi, les trepitjaneu eren conegudes com a màquines Ratrac, adoptant el nom de la marca que les fabricava, fins al punt que als conductors se'ls anomenava ratraquistes.

El 5 de febrer de 1972 una allau afecta de ple d'una de les tragèdies que més van marcar la història de Soldeu i afecta de ple el teleesqúi de la Tosa dels Espiolets.

El 1976 es desplaça el tellesquí "de l'Allau" cap al peu de la Solana i s'allarga fins a la Tosa dels Espiolets. Es creen les pistes Duc i Ós.

A principis o mitjans d'aquells anys 70, van començar a arribar els primers anglesos. Els responsables de l'estació i de l'Escola d'Esquí van desplaçar-se fins a Formigal per conèixer l'agència Freedom, que ja operava a les pistes aragoneses. Van convidar els responsables de l'agència a conèixer l'estació andorrana i a partir d'aquí van començar a signar els primers contractes per portar anglesos a Soldeu. El 1977 l'Escola ja comptava amb 38 monitors de parla anglesa.

La temporada 1981-82 s'inaugura l'ampliació del domini cap a El Tarter amb dos telecadires, un des del peu d'El Tarter fins a Riba Escorxada i un altre per connectar els dos plans (Riba Escorxada i Espiolets). Entra altres, es crea la pista de l'Àliga.

A Riba Escorxada, que era terreny de Concòrdia, es van haver d'instal·lar "teleesquís desmuntables i d'escassa llargada", tal com fixava la concessió. Es va optar per teleesquís de perxa fixa –coneguts popularment com a bicicletes–, que no estaven fixats amb formigó. Se'n van muntar tres –Corral de Pedra, Planell i Encampadana–, disposats de manera que es pogués arribar inicialment al Cap de Clots. En dades l'estació oferia 20 quilòmetres de pistes i tenia 35 treballadors en plantilla.

El 1983 a Riba Escorxada es va instal·lar un quart teleesquí, de perxes desembragables, que permetia arribar fins al Tossal de la Llosada per baixar per la banda de la Solana i connectar amb Espiolets.

planol-pistes-soldeu-el_tarter-1983-84
Plànol de pistes de Soldeu El Tarter que cal suposar correspon a la temporada 1983-84, escanejat del fòrum de Nevasport i publicat per l'usuari Javi Tron.

Any rere any s'incrementa el percentatge de client anglès i l'escolar espanyol i català.

El 1985 es comencen a instal·lar els primers paravents en pistes altes.

El 1987 es van instal·lar els primers dispositius per innivar la zona d'Espiolets i fins al peu de l'estació.

L'any 1988 es va enllestir la primera gran instal·lació de canons, amb el suport de dues minicentrals a cada base de l'estació. S'inaugura el primer restaurant de Riba Escorxada i l'edifici de l'Escola d'Esquí d'aquest sector.

teleeski-la_solana-soldeu-canons
Teleesquí de La Solana i canons de neu. Foto del llibre 50 anys d'història e Soldeu El Tarter

La temporada 88-89 serà recordada com una de les pitjors pel que fa a neu. També arriben els primers pisters i conductors de remuntadors argentins. El mercat de l'esquiador anglès continua creixent temporada rere temporada.

Estiu de 1989. S'obre per primera vegada l'estació per a activitats d'alta muntanya.

L'any 1993 l'estació havia arribat a un grau d'endeutament molt elevat i patia dificultats per afrontar les inversions necessàries per renovar el parc de remuntadors. Davant d'aquesta situació, el Comú, que llavors tenia el 33% de les accions, i Crèdit Andorrà, amb un 10%, van arribar a un acord amb les famílies fundadores per tal que l'entitat bancària capitalitzés el deute en accions i el Comú aportés una quantitat equivalent en forma d'inversions per modernitzar el domini. Fruit d'aquesta operació, el Comú i Crèdit Andorrà van passar a ser els accionistes majoritaris, amb un 50,11% i un 49,56% respectivament, mentre que les famílies Baró i Salvans van passar a tenir el 0,33%.
En aquell mateix any s'equipen 10 quilòmetres de pistes amb 118 nous canons de la marca York.

Instal·lació de tres nous telecadires, un d'ells desembragable al peu d'El Tarter i els altres dos al Pla de Riba Escorxada. Es tractava del Planell Gran i el Tosa d'Espiolets, que van substituir els antics teleesquís.

Per la tardor de 1994 la gestió de l'estació es professionalitza, amb l'arribada d'un nou director general: Conrad Blanch.

El 1995 s'activa la web de Soldeu El Tarter, una de les primeres d'Andorra. També es posa en marxa la modalitat Esquí-Ratrac.

El 1996 s'inaugura el primer telecabina de vuit places dels Pirineus a Soldeu i inauguració del primer snow-park, aleshores anomenat surf-park.

El 8 de febrer de 1996 arriba per primera vegada Pirena.

El 1997, primera concentració de surf de neu del Pirineu.

El 1998, substitució de la històrica passarel·la de Soldeu per un pont esquiable. Se signa un acord estratègic entre el Comú de Canillo i el d'Encamp per facilitar l'expansió cap al Pla de les Pedres.

A la temporada 1999-00 s'inaugura el telecadira desembragable del Pla de les Pedres i el telecadira de Solanelles, cosa que permet una ampliació considerable del domini esquiable. Per la seva banda, SAETDE (Societat Anònima d'Equipament Turístic d'Encamp) també instal·la un telecadira desembragable al Pla de les Pedres, i d'aquesta manera les dues estacions queden físicament enllaçades, tot i que el forfet conjunt no va ser una realitat fins a la creació de Grandvalira el 2003.

També s'inauguren dos desembragables més: el Solana del Forn i el Tosa d'Espiolets i el restaurant Gall de Bosc. En aquella temporada la inversió va sumar 14,7 milions d'euros.

sector-solanelles-grandvalira
Sector de Solanelles.

A la temporada 2000-01 s'obre el nou sector del Forn, finançat pel Comú de Canillo, amb la idea de crear un producte de caràcter més exclusiu. El projecte va concretar-se amb la instal·lació d'un telecabina, dos telecadires, les pistes Gaig i Rossinyol, una zona de debutants i una zona de serveis amb un restaurant i un edifici per a l'Escola d'Esquí. Inicialment va funcionar com un sector a part, amb un contracte d'explotació amb ENSISA, però finalment, el 2003, l'empresa va adquirir les instal·lacions del Comú i la concessió del terreny per un import de 15 milions d'euros.

L'any 2001 es decideix donar un impuls a la competició d'alt nivell, amb la mirada posada en la possible organització d'uns Jocs d'hivern en el futur. Fins i tot es valora presentar una candidatura per al 2010.

La temporada 2003-04 va néixer Grandvalira, la unió comercial entre les estacions de Pas de la Casa-Grau Roig i de Soldeu-El Tarter. Es crea una nova societat Neus del Valira SA (NEVASA), que té per objectiu comercialitzar un forfet conjunt i fer la promoció de tot el domini.

El 2004 entra en servei un nou telecabina a peu d'El Tarter. Es millora l'accés al Forn des de Riba Escorxada amb la substitució del teleesquí per un telecadira.

El 2005 es dona una nova embranzida a les activitats d'estiu amb la construcció de les pistes de descens amb bicicleta tot terreny. La temporada següent es va inaugurar un segon restaurant a Riba Escorxada, el Pi de Migdia.

El 2006 es va presentar la primera candidatura per acollir la celebració d'una Copa del Món, que no va tenir lloc fins al 2012.

La temporada 2006-07 es va enllestir l'última fase de renovació dels remuntadors del domini amb la substitució de l'històric telecadira de Soldeu de dues places, que va donar servei durant 22 anys per un nou telecadira desembragable de sis places. El TSD6 és un telecadira de nova generació amb sortida a la base de Grandvalira-Soldeu (1.800 m) i arribada al Pla d'Espiolets (2.250 m).

2008: Soldeu comença a organitzar diferents proves tècniques de la Copa d'Europa d'esquí alpí.

2009: Inauguració del Camp de Golf de Soldeu.

2012: Copa del Món Soldeu 2012. Se celebra per primera vegada una prova de la Copa del Món d'esquí alpí femení, el que suposa un important repte organitzatiu i esportiu.

El novembre de 2013 es dona per acabada la nova pista Àliga d'El Tarter, amb homologació per a proves de velocitat.

2014 s'organitzen finals de la Copa d'Europa masculina i femenina en totes les disciplines.

laliga-de-grandvalira-agrada-i-molt-4
Una de les imatges que va deixar la final de la Copa d'Europa d'esquí alpí a Soldeu El Tarter (Foto: Grandvalira).

El novembre de 2015 entra en servei el nou edifici de serveis a l'aparcament del Tarter, de 2.300 metres quadrats i amb un disseny "espectacular i integrat a la natura". Entra en servei la nova tirolina del Forn, també oberta a l'hivern.

El desembre de 2016 entra en servei un nou telecadira, de pinça fixa i de quatre places: el Planell de la Font. Té inici al Planell de la Font i arriba fins al Pla d'Espiolets, al sector Soldeu.

El juliol de 2017 s'anuncia David Hidalgo com a nou director generalde ENSISA. A l'agost comencen les obres de la plataforma de Soldeu, situada al peu de pista de la pista Avet.

El febrer de 2018 es posa en marxa en marxa MagicGliss al sector esquiable de Canillo. Es tracta d'un tobogan alpí de 555 metres.

El març de 2018 arriben les finals de la Copa d'Europa d'esquí alpí de 2018, a Soldeu. La temporada 17/18 es tanca a Soldeu-El Tarter amb un gruix de neu acumulat històric, arribant als 8 metres i 36 cm. També es reflecteix en l'explotació i tanca uns comptes de rècord, amb 6,3 milions de benefici.

Març de 2019: se celebren amb gran èxit d'organització, de participació i amb excel·lents repercusions mediàtiques les Finals de la Copa del Món Andorra 2019.

El traçat de l'Àliga del sector El Tarter de Grandvalira serà escenari de les disciplines de velocitat, descens i supergegant La plataforma de Soldeu permet ampliar la pista de l'Avet, en la qual s'hi celebren les proves d'eslàlom i eslàlom gegant. En el seu tram final i s'hi instal·la una grada per a 1.500 persones.

L'abril de 2019 s'anuncia la construcció d'un nou L'Abarset, que fins al moment s'havia convertit en el gran referent de l'après-ski al mateix peu de pistes d'El Tarter.

El 5 de novembre de 2019s'inaugura oficialment la plataforma i aparcament de Soldeu. Un mes més tard, Conrad Blanch, anunciava la seva retirada professional. Després de l'entrada de David Hidalgo, havia passat a combinar els càrrecs de director de projectes estratègics d’ENSISA i de CEO del comitè organitzador de les Finals de la Copa del Món d’esquí alpí.

inauguracio-plataforma-soldeu

El 13 de març de 2020 Soldeu tanca precipitadament la temporada a causa de la pandèmia. Es clou la temporada amb 31 menys del previst i el que anava camí de ser una temporada de rècord queda truncat.

La temporada 2020/21 comença tard, condicionada per la pandèmia. S'inicia el 2 de gener i finalitza el 5 d'abril. Pèrdues acumulades que superen el 90% de la facturació global del que seria un any normal.

Propera data a figurar en aquesta cronologia: Soldeu i El Tarter tornaran a ser l'epicentre de l'elit mundial de l'esquí del 13 al 19 de març de 2023.

Bibliografia per a la cronologia

Bona part de la informació d'aquesta cronologia s'ha obtingut del llibre commemoratiu dels 50 anys d'història e Soldeu El Tarter i dels articles publicats a Diaridelaneu a partir de febrer de 2013.

El nostre agraïment a ENSISA Grandvalira i a l'autorització de reproducció parcial del llibre editat amb motiu del 50 aniversari. L'autora d'aquest llibre és Marta Tort.

Fotografies cedides per la família Baró, família Torrallardona, Casa Calbó, Jaume Bonell, Josep Casal, Albert Fillet, Josep Babot, Llorenç Giol, Arxiu Nacional d'Andorra, Fèlix Peig i Diari d'Andorra.

Comentaris


No hi ha cap comentari
 

Opinions

Més opinions

Entrevista





giny

Les més llegides

Edició en paper


Editorial

Enquesta

La nostra enquesta: com en dieu al dibuix que deixa el trepitjat de pistes?


70%


11%


11%


7%

27 vots