Notícia

L'esquí d'alta competició millora els resultats de les estacions que l'acullen

El nombre d'esquiadors a Grandvalira ha augmentat un 35% des que en la temporada 2012-2013 va fer l'aposta per l'alta competició

Avet,grandvalira,
L'esquí d'alta competició millora els resultats de les estacions que l'acullen Autor/a: Oriol Molas
Que l'esquí d'alta competició sempre ho ha tingut difícil a l'Europa mediterrània per fer-se seguir i estimar és una qüestió que ningú discuteix. Aconseguir no ja minuts, sinó segons en els programes esportius de ràdio i televisió s'acaba aconseguint més per la poca activitat o actualitat informativa d'altres esports que no per mèrits propis. Killian Jornet a banda, aconseguir una portada en un diari esportiu és, a la pràctica, una realitat excepcional. Però també és cert que l'esquí d'alta competició, per allà on passa, acaba esdevenint titular informatiu i acaba generant un retorn econòmic. Ho va aconseguir Sierra Nevada l'any 1996, La Molina el 2008 i ara és Grandvalira qui n'està recollint els fruits. L'estació andorrana ha aconseguit créixer en el mercat internacional gràcies, en bona part, a les Copes del Món 2012-2013.


Va ser l'any 1996 quan el Campionat del Món d'Esquí Alpí de 1996, organitzat a Sierra Nevada, va permetre que l'estació andalusa fes el salt definitiu a l'elit mundial. Es pot dir, sense embuts, que amb aquell esdeveniment, i la imatge que va projectar, es va col·locar dins el club d'estacions amb capacitat per acollir competicions d'alt nivell. Això és el que la va fer esdevenir un destí de neu competitiu en tots els àmbits, per a esquiadors d'elit i per a esquiadors turistes. Es calcula que entre un 20 i un 25% de la seva clientela és estrangera, bàsicament anglesos, portuguesos i russos. La temporada 17-18 l'estació granadina va vendre 880.000 dies d'esquí, gairebé el mateix que Baqueira, tot i ser una estació força més petita, aïllada geogràficament de la resta d'estacions d'esquí del continent europeu però també amb un matís important: sense competència directa en el seu entorn proper.

Des de 1996 per Sierra Nevada l'alta competició hi ha continuat tenint una presència destacable, amb proves i finals destacables com ara la Copa d'Europa esquí alpí femení (03-04), Copa del món snowboard (04-05), Copa del món esquí alpí (06-07), Copa del Mundo de Snowboard y Freestyle (2013 i 2017) o la Universiada 2017.

La Molina és un dels centres pioners del Pirineu pel que fa a la competició i així ha estat des que hi van aparèixer els primers esquiadors l'any 1908. Aviat hi arribarien les primeres proves, carreres i salts d'esquí, esdevenint amb els anys en tot un referent històric, social i econòmic al Pirineu. Però el seu prestigi com a centre d'esports d'hivern per a la competició en l'àmbit internacional li ha arribat, sobretot, a partir de la primera Copa del Món d'esquí alpí femení que s'hi celebraria l'any 2008. Més tard arribarien les Copes del Món d'snowboard (2011) i més recentment copes d'Europa d'esquí alpí  o les finals d'esquí i snowboard IPC.

La temporada 2007-08 amb prou feina va superar els 250.000 forfets, mentre que deu anys més tard, la 2017-18, en va vendre un total de 376.139 forfets. Tot i l'augment la seva estratègia en l'aposta per la competició possiblement és d'un objectiu una mica diferent de la que en el seu moment va tenir Sierra Nevada. En el cas de La Molina els objectius són d'aposta pel territori en tots els àmbits i possiblement per això l'accent es posa més en la fidelització del client. Segons dades del Grup FGC el 73% dels visitants de l'estació realitzen més d'una visita i d'aquests, un 42% ho fan més de 5 vegades durant la temporada. El pes de la història, per una banda, i l'aposta per la competició per l'altra, és el que han aconseguit que en poc més de deu anys ja s'hagi posicionat, convidada explícitament pel COI a fer-ho, per acollir uns jocs d'hivern de cara al 2030.

Grandvalira és l'altra gran estació que en el seu moment va apostar per la competició i que ara en recull els resultats. Va ser a la temporada 2012-13 quan Grandvalira va acollir la seva primera prova de la Copa del Món de la FIS. Gràcies a aquella prova Andorra es projectava en l'àmbit internacional com un destí apte per a tots els nivells. Andorra per fi es treia de sobre la falsa connotació de país de debutants en els mercats internacionals. Aviat es van incrementar els dies d'esquí venuts al mercat internacional, amb un increment que cinc anys més tard s'ha quantificat en el 35%. I no només s'ha pujat en l'afluència de l'esquiador internacional, sinó que també ho ha aconseguit fer en un 50% en la facturació procedent de la despesa que fa aquest grup d'esquiadors que provenen del centre i nord del continent europeu.

Segons dades aportades per l'Agència de Notícies Andorrana, els esquiadors procedents d'Holanda, Bèlgica, Polònia, els països nòrdics, Rússia o fins i tot Israel continuen a l'alça, mentre que es mantenen mercats internacionals ja consolidats com França i Anglaterra. El mercat espanyol continua representant encara una mica més de la meitat dels visitants que esquien a les pistes de Grandvalira, però la diferència cada vegada s'escurça més.

L'organització de diferents proves d'alta competició i les finals de copes del món que s'han acollit aquest passat hivern, són el que han contribuït a aquestes bones xifres, però per als responsables de Grandvalira un dels aspectes més importants a destacar-ne és que, amb l'acollida de les competicions internacionals, Grandvalira ha guanyat en prestigi i s'ha visibilitzat com a domini esquiable. Un domini competitiu i equiparable als 15 millors del món. Això i una bona feina d'estratègia comercial i de comunicació és el que fet possible el retorn econòmic de l'aposta en la competició iniciada, a consciència, l'any 2012.

Grandvalira ja ha manifestat que continuarà amb l'estratègia d'acollir competicions de prestigi. Sierra Nevada ho ha continuat fent i demostrant fins ara, si bé caldrà veure cap a on l'orienta la nova direcció de l'estació (Cetursa), que recordem-ho és de capital públic. En el cas de La Molina l'aposta també sembla clara: acollir les proves de neu en uns hipotètics jocs d'hivern l'any 2030. Queda clar, doncs, que l'esquí d'alta competició sí que ven, a casa i a l'estranger, i que fa millorar els resultats als qui aposten per ell.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial