Notícia

Els 6 reptes que haurà de superar el projecte d'un telefèric fins al pic de Carroi

El projecte contempla dues fases i un cop implemntades farien d'Andorra La Vella un segon peu de pistes de Pal

El pic de Carroi (2.317 m) vist des del Pla de la Caubella, a Pal
El pic de Carroi (2.317 m) vist des del Pla de la Caubella, a Pal Autor/a: Diari de la Neu
Recuperem l'actualitat del vell projecte del telefèric del Carroi (2.317 m). Per fer-ho hem consultat a l'hemeroteca. Un cop recuperades les informacions que sobre el projecte es van publicar els anys 2014, 2015 i 2016, el telefèric del Carroi sembla que haurà de superar un mínim de 6 qüestions prou importants per reflectir-lo sobre un plànol i aprovar-lo definitivament. Després vindrà la implementació i el finançament, però això, curiosament, potser ja està més ben resolt. Us ho expliquem.


Torna a l'actualitat, un cop més, el vell projecte de connectar la capital d'Andorra amb les pistes d'esquí de Pal-Arinsal. El projecte, que va sorgir com a idea a finals dels anys 80 del segle passat, presenta moltes dificultats que són les que han demorat tants anys la possibilitat de convertir en realitat el que en un principi només era una idea.

Un projecte amb molts condicionats a resoldre

I és que el projecte del Telefèric al Carroi des d'Andorra La Vella presenta tot un seguit de reptes a resoldre per tal que aquest pugui esdevenir una realitat.

D'entre aquests reptes, en destaquens el següents.

1 • Dues fases sense calendari

El projecte del telefèric s'hauria d'executar en dues possibles fases, ja que s'instal·larien 2 telefèrics. Un primer uniria Andorra La vella amb el Pic del Carroi, i un segon seguiria fins al Pla de la Cot o el Pla de Caubella, ja dins l'estació d'esquí de Pal. Iniciar la primera fase serà complicat, però encara ho podria ser més la segona. De moment, tot sense un calendari definit.

2 • La sortida: Santa Coloma o Andorra la Vella?

Queda clar que el punt d'arribada és el cim del Pic de Carroi, però i la sortida? Quedaria descartada l'opció d'una sortida del telefèric des de Santa Coloma, una opció que també s'havia debatut amb força intensitat els anys 2014 i 2015. Finalment l'opció definitiva apunta a Andorra La Vella. Però no hi ha res tancat.

3 • Dos peu de pista per Pal?

En cas de que les dues fases s'acabessin implementant, els dos telefèrics convertirien Andorra la Vella en un segon peu de pistes de Pal-Arinsal. I això, és clar, podria generar un conflicte d'interessos amb La Massana i els hotelers de la parròquia.

4 • Possible consulta o referèndum

Des del Comú de La Massa s'havia suggerit fa quatre anys enrere la possibilitat que, un cop conegut el projecte definitiu dels dos telefèrics, caldria consultar-lo a la població per mitjà d'un referèndum. Caldrà veure si es recupera aquesta proposta i quin seria el resultat, i si aquest seria vinculant o no, ja que el telefèric es considera una infraestructura d'interès turístic pel govern del país.

5 • Telefèric compatible amb el paratge natural d'Enclar

El nou remuntador, el mirador que s'ha de construir al cim del Pic, i les activitats que se'n poguessin derivar, haurien de ser compatibles amb un hipotètic "parc natural d'Enclar" que s'havia plantejat a la zona. De moment, però, aquest hipotètic Parc Natural és una possibilitat poc definida que va quedar aturada, fins i tot definitivament descartada segons algunes fonts, l'any 2012.

6 • Un trajecte que sobrevola espais urbans d'alta densitat

El trajecte del nou telefèric encara no està definit i haurà de fer possible el vol aeri de les cabines amb el fet que travessaran zones d'alta densitat urbana. Serà un dels majors reptes a superar i el que, possiblement, aixequi més reaccions entre la població.

I a partir d'ara?

Un cop aquestes 6 qüestions s'hagin resolt el projecte es podrà reflectir sobre un plànol i aprovar-lo definitivament. Després vindrà la implementació i el finançament, però això, curiosament, potser ja està més ben resolt. I és que segons han estat informant els mitjans de comunicació del país, a diferència de les anteriors notícies sobre aquest projecte, l'interès en el telefèric té aquest cop un nom molt clar. Es tracta de l'empresari Joan Viladomat.

Viladomat és, doncs, el principal interessat en recuperar el projecte. I la presència del seu nom ja és per sí mateixa garantia que el vell projecte té un interès contrastat, un interès amb noms i cognoms que no estava tan clar quan anys enrere es parlava d'inversors privats però a aquests no s'hi posaven noms.

Tot i els pas dels anys des que va sortir el primer esborrany inicial, el cert és que pas a pas, totes les accions semblen encaminades a permetre, en un futur no llunyà, a que des del centre històric d'Andorra la vella es pugui comptar amb un espai urbà per acollir l'estació de sortida d'un telefèric. Fins i tot ja hi ha una possible ubicació que aixecaria prou consens: davant de l'edifici del Govern andorrà. Aquest espai permetria disposar d’aparcaments i serveis annexos propers i evitaria vincular-lo a interessos hotelers privats.

El cost, el retorn i l'interès de Viladomat

El projecte sembla que, malgrat la quantia econòmica important que necessita, de més de 15 milions d'euros en una primera fase, comptaria amb l'interès inversor del constructor de telefèrics Doppelmayr i de l'empresari Joan Viladomat, per a qui aquest nou remuntador sembla que podria esdevenir una nova aposta estratègica de posicionament en el mercat de la neu i turístic d'Andorra.

La inversió sembla que tindria garantit el seu retorn econòmic perquè, com a recurs turístic, a la terminal d'arribada al pic del Carroi hi ha la idea de construir un mirador, un restaurant panoràmic 360º i altres activitats turístiques encara no especificades però que, en conjunt, tindrien la finalitat de garantir el retorn de la inversió.

El funcionament del telefèric en el seu primer tram (fase 1) es preveu que sigui de 12 mesos l'any, ja que es projectaria com una infraestructura de més fàcil amortització pel fet d'accedir a un important atractiu turístic que, vista l'experiència d'aquest tipus d'infraestructures en altres ciutats, seria econòmicament viable i previsiblement més amortitzable que la segona fase.

Per a una segona fase hi hauria la connexió entre el Pic de Carroi i les pistes d'esquí de Pal. Aquesta fase podria tenir un cost d'entre 15 i 20 milions d'euros però quedaria condicionada als 6 primers reptes que hem desglossat en aquest article.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial