Notícia

Pirineus-Barcelona 2030, la primera candidatura low-cost a petició expressa del COI

El COI proposa uns jocs d'hivern a Barcelona i al Pirineus a un cost de només 1.300 milions d'euros

pista negra,estadi,la molina
Pirineus-Barcelona 2030, la primera candidatura low-cost a petició expressa del COI Autor/a: Diaridelaneu.cat
Pot ser que uns jocs d'hivern a Barcelona i els Pirineus només costin 1.300 milions d'euros? Serà aquesta propera tardor quan Pirineus-Barcelona tindrà enllestit el dossier que haurà de presentar al COI. Serà un dossier "obert", és a dir, que encara podrà rebre millores, ja que el COI tutela i avala que la candidatura que pugui presentar Barcelona i el Pirineu sigui flexible a l'hora d'incorporar millores. I sobretot, vol que la candidatura de Barcelona sigui la primera en què realment s'opti per uns jocs low-cost que puguin servir de referent per altres candidatures en el futur. I tot amb un objectiu molt clar: els jocs d'hivern han de tornar als orígens.
 


La candidatura Pirineus-Barcelona 2030 fa feina i la fa discretament però té uns terminis i requisits a complir i els està seguint al peu de la lletra. Aquesta tardor s'haurà de presentar al COI el dossier d'aquesta candidatura, que possiblement i gràcies als nous criteris de l'organisme olímpic, serà molt més transversal en l'àmbit geogràfic, polític i econòmic de què ho hauria estat la candidatura de 2022 o 2026.

I com s'aconsegueix una candidatura low-cost?

Doncs la resposta és clara: optimitzant els recursos ja existents. D'entrada hi haurà una aposta clara per fer ús o en tot cas posar al dia instal·lacions que ja estan en funcionament. El COI no vol que es construeixin noves instal·lacions, que sovint són costoses i amb massa exemples en què acaben abandonades després de la celebració dels jocs. A més, generen una mala imatge de l'esdeveniment i desincentiven la presentació de noves candidatures. En síntesi: els jocs d'hivern s'han de poder organitzar amb les instal·lacions que ja són operatives o bé que estiguin programades des de fa anys amb o sense la intenció d'organitzar unes olimpíades d'hivern.

Pel que fa a les instal·lacions que no estiguin construïdes per acollir determinades proves es proposa que s'organitzin allà on ja existeixen. Això sí, sempre que estiguem parlant d'un mínim d'instal·lacions, però no del gruix important. És a dir, centra aquest criteri en instal·lacions costoses de construir i mantenir, que només serien usades durants els 15 dies que duren els jocs,  com serien uns trampolins de salts d'esquí o un circuit de bobsleigh. Les inversions han de tenir sentit i més recorregut molt més enllà dels 15 dies de la celebració.

El nou criteri recollit en l'Agenda Olímpica

Aquest nou criteri del COI el recull l'Agenda Olímpica20+20 (llistat de recomanacions per a possibles candidatures) i ja permet, obertament, que una candidatura la integrin diversos països, regions i ciutats. En resum, el COI avala i tutela que en endavant els jocs d'hivern es puguin organitzar amb una fòrmula low-cost. A la pràctica, en el cas de la candidatura que impulsa el Govern de la Generalitat de Catalunya a través de la Secretaria General de l'Esport, es reduiran les despeses al mínim indispensable, però permetent accelerar les inversions previstes i justificades en obres a infraestructures com la carretera C-16, en la línia de tren entre Puigcerdà i Barcelona o als pavellons de la fira de Barcelona.

Així ho va explicar dimarts passat, Gerard Figueras, Secretari General de l'Esport la Generalitat de Catalunya i màxim responsable de la candidatura en una reunió amb els mitjans de comunicació al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Gugat (Barcelona). En aquesta línia d'austeritat i amb el criteri de fer inversions necessàries al marge o no del fet que s'organitzin uns jocs d'hivern, Figueras va explicar que el  CAR incorporarà a la seva activitat la preparació dels esportistes d'elit en els Jocs d'Hivern. Es destinaran de 2,5 a 3 milions d'euros, es presenti o no, guanyi o no, la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs de 2030.

Qui acollirà les proves de salts d'esquí?

La pregunta sembla òbvia: si al Pirineu no hi ha trampolins de salts d'esquí operatius, qui organitzarà les proves? Si fa uns mesos explicàvem que la recuperació dels trampolins de salts de La Molina tenien la seva darrera oportunitat en l'organització d'uns jocs d'hivern al Pirineu, ara aquesta possibilitat sembla que s'escapa. O caldrà recuperar el projecte més endavant, aprofitant l'escletxa que permeten els criteris de "dossier" obert i flexible que impulsa el COI.

En qualsevol cas aquests trampolins de la Cerdanya, que van estar operatius fins a l'any 1991, quedarien substituïts per altres instal·lacions en funcionament com són els trampolins de Courchevel (Alps), a poc més de 750 km de Barcelona. O fins i tot es podrien arribar a recuperar els trampolins de Sarajevo, tot i que en aquest darrer cas seria una subseu massa llunyana i menys funcional. Així ho va deixar entreveure el mateix govern de la Generalitat fa uns mesos, però aquesta és una opció que no convenç al secretari general de l'esport que optaria per l'opció alpina.

I les proves de luge?

El mateix problema passa amb les instal·lacions que han d'acollir les proves de bobsleigh, skeleton i luge. Si bé en el projecte redactat per a una possible candidatura per als jocs de 2026 es preveia la possible construcció d'un circuit en una zona obaga propera a l'estació de tren de La Molina, ara els criteris del COI permeten que els aculli unes instal·lacions ja consolidades.

Podria ser una opció el circuit olímpic de La Plagne, als Alps francesos, relativament a prop de Courchevel (a 70 km, una hora de cotxe), fet que permetria optimitzar en una sola subseu i una sola vila olímpica de petit format les proves de trampolí i les de luge.

Incorporar Andorra, l'Aragó i la Catalunya del Nord

Figueres també va explicar que s'està treballant per incorporar el Pirineu andorrà, el de la Catalunya del Nord i l'aragonès dins de la candidatura. L'anterior Govern d'Andorra hi va mostrar la predisposició però falta veure què hi diu el nou. També falta veure com es concretaria la participació de les estacions de la Catalunya del Nord en el projecte (vegeu enllaç).

Retallada en la vila olímpica

La confecció d'una candidatura low-cost també s'aconsegueix p
el fet que la construcció d'una Vila Olímpica ja no serà obligatòria. Si en la candidatura de 2022 es contemplava una possible vila olímpica a La Molina i una de format més reduït a Masella, ara es considera que amb l'actual oferta hotelera de Barcelona, per una banda,  i la construcció d'habitatges de protecció oficial que l'Ajuntament té previst aixecar a la Marina del Prat Vermell, per l'altra, seran suficients per acollir la família olímpica, que es calcula en unes 3.000 persones, 50% pel gel, 50% per la neu.

L'esquí de fons, la gran incògnita

Pel que fa a la ubicació de les proves d'esquí de fons, el secretari general de l'esport no va voler concretar on està previst realitzar-les. Si bé va esmentar la possibilitat que Beret o Molina-Masella, i així es va mostrar sobre plànol, es contemplin com a possibles seus per a aquestes proves. Però no va donar més detalls al respecte.

Així doncs sembla que queda descartada l'opció de la candidatura de 2026 d'ubicar aquestes proves en una nova estació d'esquí de fons "temporal" que s'hauria de construir al Pla de les Forques, al municipi de Fontanals de Cerdanya. Això sí, va deixar clar que el COI sí que exigeix la garantia de neu produïda per a aquestes proves i una estadística fiable i raonable que en garanteixi la presència de neu a la zona prevista, com a mínim, per al període en què s'hagin de celebrar les proves.

Optimització del Palau Sant Jordi

Barcelona serà la seu de les proves de gel, com ja es preveia a la pre-candidatura de 2022 i 2026, però per acollir-les al mínim cost possible es preveu l'optimització i adequació del Palau Sant Jordi, el Pavelló Municipal d'Esports de Barcelona i un nou pavelló de gel (amb capacitat per a 1.200 espectadors) que el FC Barcelona té previst incorporar en el seu catàleg d'instal·lacions modernitzades.

Però... així quan costen uns jocs low-cost?

Si el pressupost de la candidatura Barcelona-Pirineus pel 2022 estava previst que pujaria fins als 3.300 milions d'euros, en aquesta nova candidatura el pressupost es reduiria a menys del 50% d'aquella xifra.

Joan Antoni Samaranch, vicepresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), va considerar a principis d'any que el pressupost per organitzar uns jocs d'hivern a Barcelona i els Pirineus no hauria de superar els 1.300 milions d'euros. I desglossats amb una mica més de detall, d'aquests 1300 n'hi hauria 900 milions que els aportaria directament el COI, mentre que els altres 400 s'hauran de finançar via entrades, màrqueting i patrocinadors.

El dossier a presentar a la tardor

En definitiva, vistes les directrius del COI sobre el primer dossier que haurà de presentar la candidatura Pirineus-Barcelona a la tardor, aquesta acabarà tenint un cost gairebé 0 per al Govern català. Amb un matís: cost 0 si es valora des del punt de vista que les infraestructures, ens referim a les bàsiques a construir al territori català (C-16, tren i pavellons firals de Barcelona), s'han de fer igualment amb càrrec a les administracions catalana (carreter), estatal (tren) i local (ajuntament de Barcelona i consorci Fira de Barcelona). És a dir, el que farà la candidatura és, en tot cas, accelerar la posada al dia de les infraestructures.

I molt important: el dossier que presentarà el Govern català al COI ho farà amb la tutela i aval del mateix organisme. I serà un dossier obert i flexible a rebre millores. Fins i tot un cop presentat. La candidatura de Barcelona ha d'esdevenir un referent, i ho ha de demostrar amb una candidatura creïble i a la vegada capaç de guanyar la celebració d'uns jocs que puguin servir d'exemple per a altres candidatures en el futur. Però compte, perquè Barcelona no estarà sola en la llista de candidates als jocs de 2030. Faltarà veure per quin model opten a presentar les ciutats de Sapporo (Japó) i Salt Lake City (USA). I una tercera possible candidatura, encara sense nom, a confeccionar entre estacions d'esquí i ciutats d'Àustria i Alemanya.

El COI ha entès que els jocs d'hivern, vist el rebuig que les candidatures als jocs d'hivern han despertat en els darrers anys en països amb tradició de neu i gel, han de tornar si o si als orígens.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial