Notícia

Esquí d'estiu a Horstman, una glacera a contrarellotge

La glacera d'Horstman, al capdamunt de la muntanya de Blackcomb, permet l'esquí d'estiu des de 1980

Esquí d'estiu a Horstman, una glacera a contrarellotge
Esquí d'estiu a Horstman, una glacera a contrarellotge
Heu esquiat mai en una glacera a l'estiu? Com és l'experiència? Us expliquem la nostra experiència d'esquí d'estiu en una de ben llunyana, la d'Horstman, a l'estació canadenca de Whistler-Blackcomb.

 

Whistler-Blackcomb és una estació olímpica que va acollir les proves de neu dels Jocs d'Hivern de Vancouver 2010. Se situa a només 125 km al nord d'aquesta ciutat i s'hi accedeix per una de les carreteres més espectaculars del món: l'autopista anomenada Sea to Sky Highway (Del Mar al Cel). Això, i les activitats d'estiu, fa que sigui l'estació de muntanya més visitada del Canadà i fins i tot del continent nord-americà.


Plànol de pistes de Whistler-Blackcomb. En groc, la zona destinada a l'esquí d'estiu (Adaptació Diaridelaneu).

Breu història

L'estació d'esquí de Whistler va començar a funcionar l'any 1966 pensant en acollir, ja de bon principi, uns jocs d'hivern. Dit i fet: van presentar candidatura l'any 1968, però els jocs se'n van anar cap a Grenoble. Mentrestant la veïna Blackcomb també feia el seu camí. Va començar a funcionar com a estació d'esquí l'any 1980. Caldria esperar fins a 1997 perquè les dues estacions es fusionessin en un sol domini. 

Whistler-Blackcom, una destinació de muntanya de referència mundial

Whistler, situada en una cota de 675 m, ofereix dues temporades no altes, sinó molt altes: la d'hivern i la d'estiu, i les dues són un èxit, amb ocupacions hoteleres que massa sovint obliguen a penjar el cartell de complet. Això, com us podeu imaginar, es tradueix en el fet que es tracta d'una destinació gens econòmica.

Si a l'hivern l'estació és coneguda i reconeguda per ser una de les més grans de nord-Amèrica per extensió, per desnivell i per garantia de neu (10 metres de mitjana de precipitació per any), a l'estiu també és una destinació de vacances de referència mundial perquè han sabut aprofitar molt bé tots els recursos que ofereix l'entorn: senders, llac, caiac, vies ferrades, alpinisme, esquí d'estiu i, sobretot, per haver-se projectat com el millor lloc del món per a practicar bicicleta de muntanya, sigui en modalitat cross country o DH.

Vam esquiar a la glacera d'Horstman el dilluns 1 de juliol, diada nacional del Canadà, i aquesta va ser la nostra experiència sobre els esquís.

whistler-blackcomb-BTT-DH-MBT-bikepark
Molt d'ambient a les instal·lacions, a l'accés als remuntadors i al bikepark de Whistler-Blackcomb (Foto: IST).

Així és la glacera de Horstman

La glacera d'Horstman se situa al capdamunt de la muntanya de Blackcomb i s'hi va començar a esquiar amb el suport d'un remuntador a principis dels anys 80 (mireu vídeo de l'esquí d'estiu als 80 en aquest enllaç). Ocupa una extensió de gairebé 45 hectàrees i s'ubica entre les cotes 2.050 i 2.285.

Actualment la glacera està equipada amb dos teleesquís tipus T-bar batejats amb el nom d'Horstman i Showcase. Sobre plànols es pot dir que hi ha 4 pistes de dificultat blava, que a la pràctica són dues, perquè la tercera està adaptada com a pista de bumps i la 4a s'ha convertit en snowpark o circuit equipat amb mòduls.

La glacera és oberta a tothom però s'insisteix amb diversos rètols abans d'entrar-hi (també quan es lloguen els equips o es compra el forfet), que només és recomanable per a esquiadors avançats. Potser caldria afegir-hi que, a més d'avançats, han de ser esquiadors convençuts.

horstman-warning-Tbar-blackcomb

Per arribar-hi, des de la cota 765 on hi ha el peu de pistes, cal prendre el telecabina "New Blackcomb Gondola", que ens permetrà arribar a la cota 1.860 de l'estació. En aquest punt també hi trobem una de les terminals del famós Gondola Peak 2 Peak, que ens permet enllaçar amb un traçat gairebé aeri amb la muntanya de Whistler.

En aquest punt cal prendre un dels busos 4x4 llançadores que ens deixarà al peu del telecadira "7th Heaven Express", en un trajecte de no més de 5 minuts per una pista forestal. I un cop prenem l'esmentat telecadira, aquets ens deixarà al Hortsman Put, un petit nus de pistes i remuntadors a la cota 2.000, on també hi trobem el retorn d'un dels dos teleesquís T-bar que remunten per la glacera. També hi ha un bar-restaurant i el refugi de control dels pisters.

Però compte, encara no podrem començar a esquiar. L'accés a la glacera en aquest punt té una estreta franja de neu molt inclinada per la qual passa, i encara molt just d'espai, el T-bar de nom Hortsman que remunta des del fons de la glacera.

whistler-blackcomb-gondola-peak2peak
Telefèric Gondola Peak2Peak per unir les muntanyes de Whistler i Blackcomb, amb una de les terminals situades al acota 1.860 m. Imatge capturada l'1 de juliol de 2019 (Foto: IST).

Així doncs, per entrar a la glacera i esquiar haurem de caminar un centenar de metres per un camí de terra que voreja el bar-restaurant i que ens permet entrar al camp de glaç d'Horstman per un punt d'inclinació més suau.

I un cop dins la glacera comença la festa. Vam començar a esquiar gairebé a les 12 del migdia. Per registrar l'esquiada vam fer ús de la app skitude. Vam sumar 3,5 hores d'esquí i prop de 15 km (Veure enllaç del track).

Potser una de les coses que més sorprèn de la glacera és el seu horari, d'11 del matí i fins a les 3 de la tarda. El calendari d'obertura s'ha reduït en els darrers anys, obrint de mitjans de juny fins al darrer dia de juliol. Anys enrere es tancava a l'agost.

whistler-blackcomb-horstman-green-line
Panoràmica de la muntanya de Whistler des de el Horstman Put. També és el punt d'inici del retorn amb esquís per la pista Green Line. Ens permet esquiar entre el capdamunt del T-Bar Horstman i la cota 1.860 (Foto: R. C.).

Una glacera en greu retrocés

Com passa a les glaceres alpines o d'arreu del món on practicar l'esquí d'estiu, el principal problema és que la glacera d'Horstman es troba en un procés de retrocés accelerat.

Segons diverses fonts, que en quantifiquen diferents dades sovint contradictòries, coincideixen en un fet objectiu: cada any perd gruix i extensió. Hi ha diversos estudis que no es posen d'acord sobre la quantitat i volum, però malauradament tots coincideixen en la regressió. Fins i tot en hiverns en què la mitjana de neu precipitada supera la mitjana, fixada en 10 metres, la glacera continua retrocedint.

Canons de neu a la glacera

Tres dels pitjors anys van ser el 2003, el 2015 i el 2017. El 2015 la glacera va tancar portes als esquiadors 15 dies abans del previst a causa de les males condicions de la neu. D'alguna manera es va tocar fons i es va decidir iniciar un pla pilot per intentar frenar el retrocés i, fins i tot, intentar recuperar gruix i extensió a la glacera. Es van instal·lar 4 canons de neu d'alta pressió al capdamunt de la glacera per així sumar més neu a la precipitada de forma natural.

Però el pla pilot no va acabar de resultar profitós i el juny de 2017 la temporada d'estiu a la glacera es pot dir que pràcticament no va ni començar. Després d'alguns canvis en l'orientació dels canons s'ha continuat apostant per aquesta via per intentar salvar la glacera i l'esquí d'estiu. Veurem fins quan...

horstman-glacier-foto-IST
Imatge actual de la glacera d'Horstman- Fotografia de l'1 de juliol de 2019 (Foto: IST).

Esquiar a la glacera un 1 de juliol

L'1 de juliol és el dia de la Festa Nacional del país. Si a més de ser la festa hi sumem que enguany aquest dia coincidia en un dilluns, podeu donar per fet que en tractar-se d'un llarg cap de setmana a Whistler hi havia moltíssims turistes.

Per sort nostra els turistes tendeixen a fer excursions a peu per la zona. Pocs pugen fins a la glacera, on sí que hi havia els incondicionals o "malalts de neu", però no pas el gruix de visitants que aquell cap de setmana es passejava pel peu de pistes. 

La glacera d'Horstman està orientada a nord i té com dues parts força diferenciades: més o menys un 40% de la glacera és la zona esquiable entorn del T-bar (teleesquí) Horstman, i l'altre (60%) l'ocupen les pistes del sector T-bar Showcase. Actualment el traçat final, i de més pendent, del primer teleesquí es troba en una situació delicada per la reducció del gruix i extensió de neu, coincidint amb el perímetre superior de la glacera.

Tbar-horstman-glacier-IST
T-bar Hortsman l'1 de juliol de 2019 (Foto: IST).

Per la seva relativa proximitat a l'oceà Pacífic (uns 50 km en línia recta) la muntanya de Blackcomb rep molta humitat en forma de precipitació al llarg de l'any i les nuvolades hi fan acte de presència diàriament.

En el nostre cas vam esquiar amb sol poca estona, ja que aviat van aparèixer grans núvols que amenaçaven amb alguna precipitació.

La neu va ser de qualitat primavera de bon principi. La vam poder gaudir plenament al llarg i ample però amb la prudència que requereix sempre la neu amb temperatures altes.

Tbar-showcase-glacier-IST
T-bar Showcase (Foto: IST).

El que cal saber de preus i material

A Whistler, a l'estiu, la majoria de les botigues canvien esquís per bicicletes. És una reconversió gairebé total. I realment un èxit en la seva ambivalència temporal d'esquí i bicicleta. Ara bé, algunes de les botigues es guarden material d'esquí per a l'estiu però cal demanar-ho, no el tenen a la vista. En el nostre cas ho vam sol·licitar a l'edifici de serveis "Daylodge" que hi ha just davant la terminal de sortida del telecabina "New Blackcomb Gondola".

Daylodge-blackcomb

A la botiga disposen tot el material dur: botes, esquís o taula de surf, casc i bastons. La nostra recomanació és que els guants, les ulleres, els pantalons i la jaqueta us la porteu vosaltres. Com que és estiu, malgrat ser una glacera, el cert és que podeu esquiar amb uns mitjons normals i una samarreta per sota la jaqueta. No cal anar amb tèrmica.

Els preus són cars: el lloguer del material no baixa dels 72 dòlars canadencs (C$) i el forfet/dia adult també puja a 72 C$ per persona. A aquests preus possiblement hi haureu d'afegir el trajecte en bus d'anada i tornada des de Vancouver, que pot pujar fins als 42 C$ per persona. Entenem que difícilment fareu un puja-i-baixa des de Vancouver, tot i que per horaris de les línies de bus i l'horari de la glacera és factible, però el més recomanable és arribar-hi el dia abans i gaudir de l'ambient 100% recomanable de Whistler. Així doncs haureu de comptar amb una nit d'hotel. En un 4 estrelles, contractat gairebé un mes i mig abans, l'import no va baixar de 42 C$ per persona, esmorzar a banda. Tot sumat, al canvi i segons conversió juliol de 2019, la broma va pujar fins als 200 euros/persona.

horstman-snowboard-canadaday-flag-foto-IST
Així celebraven el Canada Day , 1 de juliol, a la glacera d'Horstman (Foto: IST).

El que més ens va agradar i sobtar

Ja per acabar, i com a conclusió, us expliquem 4 apunts de la nostra experiència a la glacera que ens van cridar l'atenció.

Fàcil, o relativament fàcil, veure óssos a prop de les pistes. En el nostre cas i des del telecabina vam observar un ós negre al límit entre el bosc de pi i una de les pistes blaves de l'estació. Ben a prop d'un dels senders que hi ha traçats per als excursionistes.

La tipologia d'esquiadors en aquesta glacera és d'edat jove, amb una franja d'edat molt majoritària d'entre els 12 o 13 anys i fins a un màxim de 30. S'explica pels molts campus d'esquí d'estiu orientats als més joves en dos sectors de la glacera: a la pista de bumps, per una banda, i a l'snowpark amb salts i mòduls, per l'altra. Entrenant fort des de ben jovenets. Potser vam ser testimonis dels futurs candidats a medalla en els jocs de Barcelona-Pirineus2030?

Ens va encantar l'ambient del peu de pistes de Whistler, protagonitzat per parelles, colles d'amics de totes les edats i condicions, famílies senceres i, com explicàvem unes ratlles més amunt, molts turistes puja-i-baixa des de Vancouver que a diari gaudeixen de l'ambient saludable i esportista que ofereixen les muntanyes i poble. O també per gaudir de l'animació après-summer-ski i après-BTT que respiren els carrers de la població (...si no existien aquests noms, els donem per inventats!). Restaurants, terrasses, botigues i carrers a vessar en un ambient molt animat, tranquil i agradable, tot a l'hora.

horstman-panoramica-lake-llac-whistler-blackcomb-rosa-carcasona-foto-ivan-sanz
Des de la cota alta de la glacera d'Horstman amb Whistler i el llac al fons de la vall (Foto: IST).

I en conclusió

En definitiva, dedicar un dia de les nostres vacances a conèixer com és l'esquí d'estiu en una glacera a nord-Amèrica era un dels reptes que, personalment, tenia marcat amb retolador groc fluorescent a l'agenda particular. El canvi climàtic potser no ens permetrà gaires més anys per continuar gaudint d'aquesta modalitat d'esquí d'estiu, ni a Europa ni a Amèrica.

Al Canadà, per a un europeu, és segur que a l'estiu no s'hi va expressament per esquiar, però sí que, si hi aneu de viatge i ho feu per la costa oest, no desaprofiteu l'oportunitat de visitar la glacera d'Horstman. Tot el que té de llunyana, complicada d'accés, poc econòmica, reduïda en horari i calendari d'obertura, al final queda compensat per ser una d'aquelles experiències que tot esquiador que s'hi consideri ha de provar com a mínim un cop a la vida.
Us hi animeu?

Enllaços relacionats:

El nostre àlbum d'imatges de la glacera d'Horstman en aquest enllaç.

horstman-stoneman-put

 
Publicitat
Publicitat

Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista
Publicitat

Les més llegides

Publicitat

Edició en paper


Publicitat
Publicitat
Publicitat

Editorial

Publicitat