Notícia

Esquí d'estiu a Horstman, una glacera a contrarellotge

La glacera d'Horstman, al capdamunt de la muntanya de Blackcomb, permet l'esquí d'estiu des de 1980

Esquí d'estiu a Horstman, una glacera a contrarellotge
Esquí d'estiu a Horstman, una glacera a contrarellotge
Us expliquem la nostra experiència amb esquís a la glacera d'Horstman, una de les poques obertes per a l'esquí d'estiu a Amèrica del Nord.

 

Whistler-Blackcomb  és a l'hivern una de les "meques" dels aficionats als esports d'hivern de Nord-amèrica. I no només d'hivern i per a l'hivern: també a l'estiu, ja que és possible esquiar a la glacera d'Horstman, a la part alta de la muntanya de Blackcomb.

A Amèrica del Nord l'esquí d'estiu també és una modalitat que compta amb els seus incondicionals. Destaquen tres destins: Mont Hood i Beartooth Basin, als Estats Units, i Whistler-Blackcom, al Canadà. Hi ha altres estacions que poden allargar la temporada fins a mitjans de juliol, però depèn de l'acumulació de neu de l'hivern i no la tenen com una activitat periòdica de cada estiu. Nosaltres vam estar a la glacera canadenca i aquesta va ser la nostra experiència, on s'obre la glacera per l'esquí d'estiu des de 1980.


Plànol de pistes de Whistler-Blackcomb. En groc, la zona destinada a l'esquí d'estiu (Adaptació Diaridelaneu).

Vancouver i WhistlerBlackcomb, una destinació TOP

A poc més de 120 quilòmetres de la cosmopolita Vancouver, que es transiten en prop d'una hora i 45 minuts per una magnífica autopista, s'arriba a Whistler i a la muntanya de Blackcomb, coronada per la glacera d'Horstman. Aquesta glacera s'ha adaptat a l'esquí d'estiu. Ofereix un desnivell entre les cotes 2.050 i 2.285. La vam visitar el dia 1 de juliol.

El municipi de Whistler es troba a una cota de només 675 m. Les muntanyes que donen nom a l'estació s'aixequen ràpidament fins als 2.500 m i això vol dir que a l'hivern es tradueix en un desnivell esquiable de més de 1.600 m. Els remuntadors tenen sortida just en el perímetre urbà de la població, que en el seu centre, diguem-ne històric però de nova construcció, és 100% zona de vianants.

vancouver-hidroavio-foto-ivan-sanz
Vancouver a vista d'hidroavió (Foto: IST).

Whistler  és una població de només 10.000 habitants, ben urbanitzada i organitzada i especialment detallista en la seva arquitectura de muntanya. L'ambient és tranquil i animat alhora (difícil d'explicar, però és així, tal qual). Segons dades de l'oficina de turisme, cada any rep 3 milions de visitants, un 45% dels quals a l'hivern i un 55% a l'estiu.

whistler-blackcomb-BTT-DH-MBT-bikepark
Molt d'ambient a les instal·lacions, a l'accés als remuntadors i al bikepark de Whistler-Blackcomb (Foto: IST).

Whistler ofereix dues temporades no altes, sinó molt altes: la d'hivern i la d'estiu, i les dues són un èxit, amb ocupacions hoteleres que massa sovint obliguen a penjar el cartell de complet. Això, com us podeu imaginar, es tradueix en una destinació gens econòmica.

telecabina-black-gondola-blackcomb-foto-ivan-sanz
Vista de Whistler i llacs al fons de la vall pujant pel telecabina Blackcomb Góndola (Foto: IST).

Si a l'hivern l'estació és coneguda i reconeguda per ser una de les més grans de Nord-amèrica per extensió, per desnivell i per garantia de neu (10 metres de mitjana de precipitació per any), a l'estiu també és una destinació de vacances de referència mundial, i ho és perquè han sabut aprofitar molt bé tots els recursos que ofereix l'entorn: senders, llacs, rius, caiac, vies ferrades, alpinisme, esquí d'estiu i, sobretot, per haver-se projectat com el millor lloc del món per practicar bicicleta de muntanya, sigui en modalitat cross country o DH.

Breu història

L'estació d'esquí de Whistler va començar a funcionar el 1966 pensant a acollir, ja des de bon principi, uns Jocs d'Hivern. Dit i fet: van presentar candidatura el 1968, però els jocs se'n van anar cap a Grenoble. Va caldre esperar fins al 2010 per acollir uns Jocs d'Hivern.

Mentrestant, la veïna Blackcomb, impulsada per capital nord-americà, iniciava el seu camí 14 anys més tard. Va començar a funcionar com a estació d'esquí a 1980 i caldria esperar fins a 1997 perquè les dues estacions es fusionessin en un sol domini.

Al final, el gegant nord-americà de les estacions d'esquí, VailResorts va comprar per 1.400 milions de dòlars canadencs tota l'estació a l'estiu de 2016.

Així és la glacera d'Horstman

La glacera d'Horstman se situa a la part alta de la muntanya de Blackcomb i s'hi va començar a esquiar amb el suport d'un remuntador a principis dels anys 80 (veure vídeo de l'esquí d'estiu als 80 en aquest enllaç). Ocupa una extensió de gairebé 45 hectàrees i se situa entre les cotes 2.050 i 2.285.

Actualment la glacera està equipada amb dos teleesquís tipus T-bar batejats amb el nom d'Horstman i Showcase. Sobre plànol es pot dir que hi ha 4 pistes de dificultat blava, que en la pràctica són dos, perquè la tercera està adaptada com a pista de bumps i la 4a s'ha convertit en snowpark o circuit equipat amb mòduls.

La glacera és oberta al públic però s'insisteix amb diversos rètols abans d'entrar (també quan es lloguen els equips o es compra el forfet), que només és recomanable per a esquiadors avançats. Potser caldria afegir que, a més d'avançats, han de ser esquiadors convençuts.

horstman-warning-Tbar-blackcomb

Per arribar a la glacera primer cal prendre el telecabina NewBlackcombGondola, que ens permetrà arribar a la cota 1.860 de l'estació. En aquest punt també trobem una de les terminals del famós GondolaPeak 2 Peak, que ens permet enllaçar amb un traçat gairebé aeri amb la muntanya de Whistler.

En aquest punt cal prendre un dels busos 4x4 llançadora que ens deixarà al peu del telecadira 7thHeavenExpress, en un trajecte de no més de 5 minuts per una pista forestal. I un cop prenem l'esmentat telecadira, aquest ens deixarà al Hortsman Put, un petit nus de pistes i remuntadors a la cota 2.000, on també s'hi troba el retorn d'un dels dos teleesquís T-bar que remunten per la glacera. En aquest nus es localitza un bar-restaurant i la caseta-refugi de control dels pisters.

whistler-blackcomb-bus-shuttle-IST
Bus llançadora per unir la terminal arribada del BlackGondola amb el telecadira 7thHeavenExpress (Foto: IST).

Però compte, encara no podrem començar a esquiar. L'accés a la glacera en aquest punt té una estreta franja de neu molt inclinada per la qual remunta, i molt just d'espai, la T-bar de nom Hortsman que puja des del fons de la glacera.

Així doncs, per entrar a la glacera i començar a esquiar haurem de caminar un centenar de metres per un camí de terra i pedres que voreja el bar-restaurant i que ens permet entrar al camp de gel d'Horstman per un punt de pendent més suau.

I un cop dins la glacera comença la festa. En el nostre cas vam començar a esquiar gairebé a les 12 del migdia. Per registrar l'esquiada vam fer ús de l'app skitude. Vam sumar 3,5 hores d'activitat i prop de 15 km (Vegeu enllaç del track).

whistler-blackcomb-gondola-peak2peak
Telefèric Gondola Peak2Peak per unir les muntanyes de Whistler i Blackcomb, amb una de les terminals situades al acota 1.860 m. Imatge capturada l'1 de juliol de 2019 (Foto: IST).

whistler-blackcomb-entrada-horstman-glacier-IST
Pel camí d'accés des del retorn del telecadira a l'entrada de la glacera (Foto: IST).

Potser una de les coses que més sorprèn de la glacera és el seu horari, d'11 del matí i fins a les 3 de la tarda. El calendari d'obertura s'ha reduït en els darrers anys, obrint de mitjans de juny fins al darrer dia de juliol. Anys enrere es tancava a l'agost.

whistler-blackcomb-horstman-green-line
Panoràmica de la muntanya de Whistler des del Horstman Put. També és el punt d'inici del retorn amb esquís per la pista Green Line. (Foto: R. C.).

Una glacera en greu retrocés

Com passa en les glaceres alpines i pràcticament de tot el món on practicar l'esquí d'estiu, el principal problema és que la glacera d'Horstman es troba en un procés de regressió accelerada.

Segons diverses fonts, que quantifiquen diferents dades sovint contradictòries, coincideixen en un fet objectiu: cada any perd gruix i extensió. Hi ha diversos estudis que no es posen d'acord sobre la quantitat i volum, però desgraciadament tots coincideixen en el retrocés. Fins i tot en hiverns en què la neu precipitada supera la xifra mitjana dels 10 metres, la glacera continua retrocedint.

whistler-blackcomb-Tbar-horstman-glacier-IST
Snowboards pujant per T-bar Horstman (Foto: IST).

Canons de neu a la glacera

Tres dels pitjors anys van ser el 2003, 2015 i 2017. El 2015 la glacera va tancar portes als esquiadors 15 dies abans del previst a causa de les males condicions de la neu. D'alguna manera es va tocar fons i es va decidir iniciar un pla pilot per intentar frenar el retrocés o fins i tot intentar recuperar gruix i extensió a la glacera.

Es van instal·lar 4 canons de neu d'alta pressió a la part superior de la glacera per així sumar més neu a la precipitada de forma natural. Però el pla pilot no està resultant profitós.

whistler-blackcomb-Tbar-horstman-glacier-IST
Foto de la part més baixa de la glacera, on hi trobem la base del T-bar Horstman (Foto: IST)

horstman-glacier-foto-IST
Imatge actual de la part alta de la glacera d'Horstman. Fotografia de l'1 de juliol de 2019 (Foto: IST).

Esquiar a la glacera un 1 de juliol

L'1 de juliol és el dia de la Festa del país. Si a més de ser la festa li sumem que aquest any aquest dia coincidia en un dilluns, podeu donar per fet que es tractava d'un llarg cap de setmana i que en conseqüència a Whistler hi havia moltíssims turistes.

No obstant això els turistes tendeixen a fer excursions a peu per la zona. Són pocs els que pugen fins a la glacera, on sí que hi eren els incondicionals o "malalts de neu", però no pas el gruix de visitants que aquest cap de setmana es passejava pel peu de pistes. Per cert, a la glacera una mica més del 50% són esquiadors, i una mica menys del 50% són snowboards.

La glacera d'Horstman està orientada a nord i té dues zones ben diferenciades: més o menys un 40% de la glacera és la zona esquiable entorn del T-bar (teleesquí) Horstman, i l'altre (60%) l'ocupen les pistes del sector T-bar Showcase. Actualment el traçat final del primer teleesquí, i de més pendent, es troba en una situació delicada per la reducció del gruix i extensió de neu, coincidint amb el perímetre superior de la glacera, una zona molt castigada per la regressió constant del gel.

Per la seva relativa proximitat a l'oceà Pacífic (uns 50 km en línia recta) la muntanya de Blackcomb rep molta humitat en forma de precipitació al llarg de l'any i els núvols hi fan acte de presència diàriament.

En el nostre cas vam esquiar amb sol poca estona, ja que aviat van aparèixer unes grans nuvolades que amenaçaven amb alguna precipitació.

La neu va ser de qualitat primavera des de bon principi. La vam poder gaudir plenament al llarg i ample de la glacera, però amb la prudència que requereix sempre la neu transformada per les temperatures altes.

El canvi climàtic potser ens privarà en relativament pocs anys de seguir gaudint d'aquesta modalitat d'esquí d'estiu, igual a Europa que a Amèrica, així que els que vulguin provar aquesta experiència val més que vagin fixant data en el calendari particular per abans dels propers 10 o 15 anys. Així és la realitat a la qual ens sotmet l'escalfament global.

horstman-snowboard-canadaday-flag-foto-IST
Celebrant el CanadaDay calçats amb taula de surf als peus i bandera a les mans (Foto: IST).

Tbar-showcase-glacier-IST
T-bar Showcase (Foto: IST).

El que cal saber de preus i material

A Whistler, a l'estiu, la majoria de les botigues i tallers canvien esquís per bicicletes. És una reconversió gairebé total. I realment un èxit en la seva ambivalència temporal d'esquí i bicicleta. Això sí, algunes de les botigues lloguen el material d'esquí per a l'estiu, però cal demanar-lo, no el tenen a la vista. En el nostre cas el vam sol·licitar a l'edifici de serveis "Daylodge" que hi ha just davant de la terminal de sortida del telecabina New  Blackcomb  Gondola, a la cota 675, o peu de pistes de la muntanya de Blackcomb.

A la botiga disposen tot el material dur: botes, esquís o taula de surf, casc i bastons. La nostra recomanació és que els guants, les ulleres, els pantalons i la jaqueta les porti el client. Tot i pujar a una glacera, la veritat és que pot esquiar amb uns mitjons normals i una samarreta per sota de la jaqueta. No és necessària la primera capa tèrmica.

Els preus no són gens econòmics: el lloguer del material no baixa dels 72 dòlars canadencs (C $) i el forfet / dia adult també puja a 72 C $ per persona. A aquests preus possiblement cal afegir el trajecte amb autobús d'anada i tornada des de Vancouver, que pot pujar fins als 42 C $ per persona. Entenem que difícilment es fa un puja-i-baixa des de Vancouver, encara que per horaris de les línies de bus i l'horari de la glacera és factible, però el més recomanable és arribar el dia abans i gaudir de l'ambient 100% muntanyenc de Whistler. Així doncs caldrà comptar amb una nit d'hotel. En un 4 estrelles, contractat gairebé un mes i mig abans, l'import no va baixar de 42 C $ per persona, esmorzar a part. Tot sumat, al canvi i segons conversió juliol de 2019, la "broma" va pujar fins als 200 euros / persona.

whistler-blackcomb-noies-banyador-IST
A les botigues de Whistler trobarem el material que considerem necessari per pujar a la glacera (Foto. IST).

Daylodge-blackcomb
Daylodge, on vam llogar el material (Foto: IST).

El que més ens va agradar i sobtar

Ja per acabar, i com a conclusió, us expliquem 4 apunts de la nostra experiència a la glacera que ens van cridar l'atenció.

Fàcil, o relativament fàcil, veure óssos a prop de les pistes. En el nostre cas i des del telecabina vam observar un ós negre en el límit entre la línia de bosc i la zona descoberta de vegetació. Molt a prop d'un dels senders que hi ha traçats per als excursionistes. Es recomana portar esprai a tots els que practiquin senderisme, tot i que els óssos negres tendeixen, molt abans d'una possible trobada amb l'home, a evitar la presència humana.

La tipologia d'esquiadors a aquesta glacera és d'edat jove, amb una franja d'edat molt majoritària d'entre els 14 anys i fins a un màxim de 30. S'explica pels molts campus d'esquí d'estiu orientats als més joves en els dos sectors de la glacera: a la pista de bumps, d'una banda, i l'snowpark amb salts i mòduls, per l'altra. Entrenen molt fort des de molt jovenets. Potser vam ser testimonis dels futurs candidats a medalla en els jocs de Barcelona-Pirineus 2030?

Ens va encantar l'ambient del peu de pistes de Whistler, protagonitzat per parelles, grups d'amics de totes les edats i condicions, famílies senceres i, com explicàvem unes línies més amunt, molts turistes puja-i-baixa des de Vancouver que diàriament gaudeixen de l'ambient saludable i esportista que ofereixen les muntanyes i el poble. O també per gaudir de l'animació après-summer-ski i après-BTT que respiren els carrers de la població. Restaurants, terrasses, botigues i carrers a vessar en un ambient molt animat, tranquil i agradable.

horstman-panoramica-lake-llac-whistler-blackcomb-rosa-carcasona-foto-ivan-sanz
Des de la cota alta de la glacera d'Horstman amb Whistler i el llac al fons de la vall (Foto: IST).

I en conclusió

Per a un europeu és gairebé segur que a Canadà, a l'estiu, no s'hi va expressament a esquiar -ni al juny ni al juliol ni a l'agost-. No obstant això pensem que és recomanable no desaprofitar l'oportunitat de visitar la glacera d'Horstman en cas de ser esquiador i estar de viatge de negocis o turisme per la zona de Vancouver. Tot el que la glacera d'Horstman té de llunyana, complicada d'accés, poc econòmica, reduïda en horari i calendari d'obertura, al final queda compensat per ser una d'aquestes experiències que tot esquiador que s'hi consideri ha de provar, com a mínim, una vegada a la vida.

Us hi animeu?

Enllaços relacionats:

El nostre àlbum d'imatges de la glacera d'Horstman en aquest enllaç.

horstman-stoneman-put




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial