Notícia

Futur més incert que mai per a l'estació d'esquí inacabada de Vallfosca-Interllacs

El Govern desclassifica 58 àmbits pendents d'urbanitzar al Pirineu, entre els quals el peu de pista del que havia de ser l'estació d'esquí de Vallfosca Interllacs

Espui,apartaments,vallfosca-interllacs
Apartaments a mig construir a Espui, a la Vall Fosca, on s'havia de construir l'estació d'esquí Vallfosca-Interllacs. Autor/a: ACN
El complex d'Espui, a la Vall Fosca, tornarà a formar part de la xarxa d'espais naturals i ja no s'hi podran desenvolupar els més 800 habitatges que el Pla preveia. Aquest pla estava vinculat directament al desenvolupament de l'estació d'esquí de Vallfosca-Interllacs. Poques possibilitats, doncs, per a la que havia de ser algun dia la única estació d'esquí del Pallars Jussà, ara a mig fer.


La Comissió territorial d'Urbanisme de l'Alt Pirineu ha aprovat inicialment aquest dijous el Pla director urbanístic (PDU) de la revisió de sòls no sostenibles en aquest àmbit. El Govern ha examinat 160 àmbits d'extensió urbana de 26 municipis pirinencs. Aquests sectors, amb 648 hectàrees tenien un potencial de 17.100 habitatges de nova construcció. El Pla proposa que 58 àmbits tornin a formar part de la xarxa d'espais naturals. Sumen un total de 210 hectàrees de superfície i, si s'arribessin a construir, tindrien un potencial de 4.706 habitatges. Us cas emblemàtic, és el d'Espui, a la Vall Fosca, on s'havia de construir l'estació d'esquí Vallfosca-Interllacs.

Amb aquesta aprovació s'ha extingit un àmbit amb un potencial de construcció de 300 habitatges i s'ha modificat un segon sector amb una superfície urbanitzable de 500 habitatges i hotels. El sostre edificable d'aquest àmbit s'ha reduït en més d'un 90% i només s'hi podrà construir un hotel, sense habitatges. A la Vall Fosca, deixant a banda el cas concret del nucli d'Espui, s'han extingit àmbits d'un total de 10 pobles on es podia construir fins a 352 habitatges.

Pel que fa al volum d'habitatges que es podien construir i que ara amb el nou Pla s'han extingit destaca també el cas del municipi de Rialp. A indrets pròxims a la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Port Ainé, concretament als àmbits de Baürsos i Sant Miquel, s'hi podien arribar a construir 1.136 habitatges; 635 (Baürsos) i 501 (Sant Miquel) Ara amb aquesta aprovació s'ha extingit aquest creixement urbanístic. El mateix ha passat a l'àmbit del nucli de Roni, el darrer abans d'arribar a Port Ainé, on es podien construir 216 habitatges.

Del municipi de Rialp destaca també les possibilitats de creixement de pobles amb tot just una vintena d'habitants on es podien construir més d'un centenar d'habitatges com a Beraní (137), Caregue (179), Escàs (104) o Surp (133).

La Vall de Cardòs el volum d'àmbits extingits força significatiu; un total de 581 habitatges de 5 pobles (Ainet de Cardòs, Bonestarre, Lladrós, Ribera de Cardòs i Surri). A la Cerdanya, al nucli de la Molina, s'han extingit els àmbits de Font Moreu i la Solana, on es podien construir 100 i 140 habitatges respectivament.

El Pla contempla àmbits a modificar i aposta per canviar les condicions de desenvolupament de 56 àmbits, que sumen 250 hectàrees i tenen un potencial de 6.120 habitatges. Aquesta modificació pot consistir en un canvi o ampliació dels usos permesos, de la tipologia dels edificis que s'hi poden construir, de la densitat d'habitatges, la reducció de la superfície de l'àmbit, el canvi en els terminis d'urbanització o al fet de condicionar-ho a l'elaboració prèvia d'un estudi paisatgístic.

El cas d'Espui i l'estació d'esquí inacabada de Vallfosca-Interllacs

L'àmbit més significatiu és el d'Espui, al Pallars Jussà, on es podien construir 522 habitatges. Ara el Pla redueix la seva superfície i sostre edificable en més d'un 90% i només s'hi podrà construir un petit hotel, sense habitatges. Aquesta revisió afecta a la promoció immobiliària vinculada a la inacabada estació d'esquí Vallfosca-Interllacs. Sense suport urbanístic el projecte de les pistes d'esquí queda pràcticament en via morta.

L'Ajuntament de la Torre de Capdella ja havia avisat que el projecte era global i que no es podria autoritzar la construcció dels nous habitatges si no es construïa al mateix temps les pistes d'esquí a la Vall de Filià. De fet, el maig de 2018 l'entitat municipal descentralitzada d'Espui ja va tornar a advertir, dies abans de la subhasta dels terrenys urbanitzables amb que l''administració concursal volia resoldre el concurs de creditors per la fallida de Martin-Fadesa, que el miler d'habitatges previst a la urbanització estaven directament vinculats a la construcció conjunta amb l'estació d'esquí i condicionades a la seva finalització. Així doncs, amb la desclassificació l'estació d'esquí queda en una via, pràcticament, morta. Sense suport urbanístic difícilment cap empresa s'arriscaria a fer viable les pistes d'esquí només amb els serveis i productes comercials que generi la mateixa estació.

vallfosca-interllacs-telecadira-retorn
Instal·lacions inacabades de l'estació d'esquí Vallfosca-Interllacs (Foto: Marc Porta).

Reducció també al peu de pista d'Espot

A Espot, al Pallars Sobirà, a peu de pista de l'estació d'esquí es preveia un gran desenvolupament i aquest Pla el redueix molt, deixant-lo només per construir un petit hotel i alguns apartaments que complementin l'estructura del peu de pista sense sobredimensionar. En aquest àmbit es podia construir fins a 700 habitatges. (veure enllaç notícia).

Pel que fa als àmbits que es podran urbanitzar amb les mateixes condicions que determina el planejament municipal n'hi ha un total de 46 amb una superfície global de 188 hectàrees i un potencial de 6.275 habitatges. En aquest apartat sobresurten pel volum d'habitatges Puigcerdà amb 1.673 i la Seu d'Urgell amb 1.026. Al Pallars Jussà són significatius els 297 que es poden construir a Xerallo (Sarroca de Bellera) i els 380 de Sorpe (Alt Àneu). Aquest últim municipi veí de l'estació d'esquí de Baqueira Beret per la part pallaresa.

No obstant això, el PDU estableix a cadascun dels àmbits directrius i recomanacions. Per exemple, tenir compte de l'existència de torrents o cursos hidràulics o bé possibles riscos geològics a l'hora d'urbanitzar els sectors. Tot i que el PDU no modifica les condicions d'aquests àmbits, quan es desenvolupin se sotmetran a una valoració particularitzada, de la qual es poden derivar criteris restrictius.

Moratòria de llicències d'obra i de planejament

Quan la Comissió d'urbanisme va aprovar, l'octubre de 2018, l'avanç d'aquest PDU, es va acompanyar d'una suspensió en l'aprovació de noves llicències d'obra i d'instruments de planejament en 73 sectors. L'objectiu d'aquella moratòria era evitar que es pogués urbanitzar algun sector mentre el Departament de Territori i Sostenibilitat treballava en el Pla que havia d'assignar l'estratègia adient a cadascun.

Amb l'aprovació inicial del PDU es prolonga la moratòria per a tots aquells àmbits que es proposa extingir o modificar, un total de 114. Es mantindrà fins a l'aprovació definitiva del PDU, com a màxim un any.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial