Notícia

El gall fer es troba amenaçat per activitats d'hivern com les raquetes i l'esquí fora de pista

La capçalera del riu Ter és una de les zones on s'ha començat a actuat per afavorir l'hàbitat amenaçat del gall fer

raquetes,luchon
El gall fer es troba amenaçat per activitats d'hivern com les raquetes i l'esquí fora de pista Autor/a: Diaridelaneu.cat
Fan aclarides selectives a uns terrenys de Setcases per millorar l'hàbitat del gall fer, una espècie amenaçada. Entre les possibles causes del seu declivi a l'Alta Vall del ter s'hi apunten l'increment d'activitats a l'hivern com les raquetes, el senderisme i l'esquí fora de pista. Els treballs es fan a la muntanya de Sant Miquel per oferir espais d'amagatall a l'animal i afavorir el sotabosc. A Catalunya ha patit una regressió important en els últims deus anys de prop del 30% a tot el Pirineu català. Actualment els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya i el Ripollès és una zona estratègica perquè és el punt més oriental on viu aquesta espècie vulnerable.


El Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació està fent uns treballs silvícoles a la muntanya de Sant Miquel de Setcases (Ripollès) per millorar l'hàbitat del gall fer ('Teatro urogallus'), una espècie amenaçada al sud d'Europa. Concretament, el que s'està fent aquests dies és reduir la densitat de l'arbrat en una zona d'unes 16 hectàrees de bosc fent aclarides selectives. L'objectiu és deixar espais més oberts perquè aquesta espècie protegida tingui millors condicions per moure's, amagar-se i alimentar-se de fruits del sotabosc. De retruc, també s'afavoreix la biodiversitat a la zona. Les actuacions, que s'allargaran tot l'estiu, s'estan fent amb la col·laboració del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser i s'emmarquen en un programa europeu transfronterer.

El gall fer o gall de bosc ('Teatro urogallus') és una espècie amenaçada al sud d'Europa. A Catalunya ha patit una regressió important en els últims deus anys de prop del 30% a tot el Pirineu català. Actualment els mascles censats no arriben als 400 exemplars a Catalunya i el Ripollès és una zona estratègica perquè és el punt més oriental on viu aquesta espècie vulnerable.

Precisament per afavorir el seu hàbitat, aquests dies s'estan fent uns treballs silvícoles a la muntanya de Sant Miquel de Setcases (Ripollès) que consisteixen en aclarir de forma selectiva l'arbrat, ja sigui tallant alguns peus i també buidant la brancada de la part de baix per afavorir el sotabosc. Segons explica Jordi Camprodon, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, els boscos d'aquesta zona són joves (antigament eren pastures) i acostumen a tenir una densitat massa elevada per al gall fer. És per això que el que s'està fent aquests dies és obrir alguns espais per oferir a l'animal zones d'amagatall per als pollets, evitant que quedin massa a la vista de depredadors, perquè puguin volar i també perquè entri llum suficient al sotabosc per afavorir el creixement de plantes com els nabius, un aliment molt important en la seva dieta.

De retruc, també s'afavoreixen altres espècies com ara fongs, insectes, líquens i altres ocells d'interès com el mussol pirinenc, també en situació d'amenaça. A més a més, es fan anellaments a alguns dels arbres més grans perquè poc a poc es vagi assecant i es converteixi en un hàbitat per a espècies com el picot.

Un animal que vol tranquil·litat

El gall fer o gall de bosc és una espècie que costa molt de veure i que necessita molta tranquil·litat. Viu en els boscos freds de pi negre i pi roig del vessant sud pirinenc i en els de faig i avet del vessant nord. Els mascles tenen una tonalitat fosca, amb plomes negres al cos, marrons a les ales i unes irisacions blau-verdes en el coll i el pit. Fan uns 95 cm des del bec fins a la cua i un pes de fins a 4 quilos. Per contra, les femelles són de color marró amb una zona al pit d’un color carbassa pàl·lid. Fan uns 60-65 cm i pesen al voltant d’1,5 kg.

Les alteracions del seu hàbitat són la principal causa de la regressió de les poblacions d'aquesta espècie des dels anys vuitanta. En el cas del Ripollès, es deu sobretot a la freqüentació dels seus espais per l'increment d'activitats a l'hivern com les raquetes, el senderisme i l'esquí fora de pista. La falta de grans depredadors, com el llop o el linx, han fet proliferar els animals que ataquen el gall fer i també hi ha problemes amb cables i filats de ramats mal senyalitzats que causen col·lisions mortals.

Aquests treballs, que s'allargaran tot l'estiu, tenen un cost de més de 43.400 euros que assumeix el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Les tasques es fan en col·laboració del Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès i del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser.

Marta Domènech, enginyera forestal del DARP al Ripollès, ha destacat que aquesta actuació que es farà en diferents punts d'una extensió de 16 hectàrees s'emmarca en un projecte transfronterer HABIOS liderat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC). El seu objectiu final és preservar i gestionar els hàbitats de l'avifauna del Pirineu. Concretament, protegir els hàbitats d'ocells emblemàtics i de gran valor patrimonial i fer-los compatibles amb activitats com l’aprofitament forestal, la pastura o el turisme. Aquest treball en xarxa i acompanyament tècnic, segons Domènech, és clau per seguir avançant en el coneixement i preservació de la biodiversitat.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial