Notícia

Esquí d'estiu a Rasos de Peguera

Recuperem un vídeo d'aquesta modalitat que es va practicar al Berguedà a principis dels anys 90


Rasos de Peguera és història pura en el món de l'esquí a Catalunya. El que va ser el primer lloc de Catalunya on es va començar a practicar l’esquí, l'any 1908, va ser, també, un dels pocs llocs on s'hi va practicar esquí d'estiu sobre herba al Pirineu català. Rasos va tenir l'honor, doncs, d'acollir fins a tres modalitat d'esquí: la nòrdica, alpina i la d'estiu sobre gespa.


Rasos de Peguera era l'única estació d'esquí situada al Berguedà i tenia una bona afluència de clients donada la seva proximitat a Barcelona. Curiosament va ser als Rasos de Peguera el primer lloc de Catalunya on es va practicar l'esquí, pels voltants de 1908. L'estació va obrir oficialment l'any 1975 i va tancar el 2004 després de diverses temporades amb resultats negatius. Sense canons de neu, nevades escasses i una cota màxima relativament baixa l'estació oferia pocs dies de temporada. Tenia cinc teleesquís, botiga, cafeteria-restaurant, escola d'esquí... en definitiva, una estació amb cara i ulls. A l'hivern s'hi practicaven les dues disciplines de l'esquí: la nòrdica i l'alpina i a l'estiu s'hi practicava esquí en línia sobre gespa, obrint un teleesquí i una pista en funció de la demanda de grups organitzats.

L'esquí d'estiu sobre herba a Rasos

A finals dels anys 80 i principis dels 90 del segle passat l'estació obria a l'estiu com a centre d'activitats de natura. Acampades per a grups escoltes, centres excursionistes o agrupacions esportives hi organitzaven estades d'estiu. Rasos de Peguera era, en aquest sentit, era un magnífic paratge per cobrir aquest tipus d'activitats; temperatures agradables, un paisatge de color verd intens de boscos i prats propis de l'alta muntanya i un ambient de tranquil·litat.

Marc Pujals, un dels propietaris de Rasos de Peguera, explica a Diaridelaneu que "durant uns quants estius l'Oriol Pérez, que aleshores portava el restaurant dels Rasos, organitzava colònies o campaments a l'estació. Dormien en tendes a prop del restaurant, feien activitats esportives i de natura entorn de les pistes i, alguns dies, practicaven l'esquí sobre herba".

Pujals recorda que s'obria un teleesquí i una pista, on s'hi traçava un eslàlomi que  "primer entrenaven i després feien la competició, però allò va durar pocs anys, no va tenir massa continuïtat". I perquè no va tenir continuïtat? li plantegem. "Crec que l'Oriol ho va voler fer una mica de prova, a veure com funcionava i quina demanda podria tenir, però pel motiu que fos no va acabar de quallar. Em penso que el material que es va comprar encara està guardat".

Un dels clubs que hi va organitzar uns campaments d'estiu va ser el Centre Excursionista Jonquerenc, entitat que en va enregistrar les imatges del vídeo que reproduïm en aquest article. Les imatges són força deficients quant a qualitat però es pot apreciar com els nens i nenes practicaven l'esquí d'estiu sobre herba per la pista La Gleva o Les canals de Rasos de Peguera.

L'esquí sobre herba actualment

L'esquí sobre herba és un esport poc practicat a Europa, però que en zones dels Alps, sobretot a Itàlia, Àustria i Alemanya, hi té certa presència. Als anys 70 es crea la federació internacional d'esquí sobre herba que organiza i regula les normes i competicions. Per practicar-lo es necessita unes botes d'esquí, que són les mateixes que per practicar esquí a la neu, uns bastons, uns esquís tipus roller amb rodes amb un sistema d'eruga llisa i unes proteccions per a genolls, colzes i un casc. Actualment el material ha evolucionat i la pràctica d'esquí sobre herba ha guanyat en comoditat, velocitat i vistositat.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial