El Gra de Fajol Gran (2.714 m) és un dels cims emblemàtics del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser. Té la peculiaritat que com els pics de Font Lletera (2.581 m), Bastiments (2.881 m) o Balandrau (2.585 m), algun dels seus vessants sempre forma part de la divisòria de les aigües Ter i Freser.

El punt d'inici de l'excursió és a l'aparcament que trobem a la carretera entre Setcases i Vallter, a la corba coneguda (i batejada) com la del Refugi d'Ull de Ter (cota aprox. 2100 m). És fàcil d'identificar perquè, després de deixar enrere el refugi Pastuira i l'aparcament del primer telecadira, l'Enric Planella, disposa d'un aparcament a banda i banda (aprox al km 11 des de Setcases). Hi ha espai per a una vintena de vehicles i és la darrera corba de les famoses paelles que identifiquen els darrers quilòmetres abans d'arribar a l'estació d'esquí. 

En ruta pel sender que ens porta fins al refugi-xalet d'Ull de Ter (Foto: IST).

L'excursió comença a la mateixa corba de la carretera, en la qual s'inicia un sender ben marcat (i enlairat) per la riba dreta del riu Ter. Tan bon punt iniciem la ruta, ja podem identificar el Gra de Fajol petit (2.567 m) a la nostra esquerra i, vista al front, anem seguint el sender que s'orienta cap al Gra de Fajol Gran (2.714 m). 

Després de caminar uns 10 o 15 minuts, primer per un espai obert de bosc i després entre bosc de pi negre, travessem el riu Ter per una passarel·la de fusta. El bosc es va obrint i ja podrem veure el xalet refugi d'Ull de Ter (2.236 m). Intentarem no sortir-nos del sender senyalitzat amb marques GR. En el moment de fer aquesta excursió el sender estava delimitat per cintes i cordes. És un tram molt concorregut ja que, al ser proper a la carretera, també el fan servir molts turistes per fer passejades curtes, el que ha propiciat que hi apareguessin diverses ramificacions que, si bé totes porten allà mateix, ara es vol concentrar en un únic sender el pas de tots els usuaris i facilitar així la regeneració de la vegetació d'aquesta zona.

Arribant al coll de la Marrana, pas obligat entre la divisòria alta de les aigües del Ter i el Freser. Al fons el pic de Bastiments i pic del Freser (Foto: IST).

Un cop arribats al refugi d'Ull de Ter, uns 20 0 25 minuts des de l'aparcament, el bosc deixa espai a uns prats verds de pendents suaus. El pic de Bastiments (2.881 m) i el Gra de Fajol gran (2.714 m) dominen a partir d'aquest moment el paisatge, ja sense bosc, que veuran els nostres ulls. El sender segueix una part de la pista d'esquí alpí del Xalet fins a arribar a un tram més costerut, a la vegada s'apropa al vessant est del Gra de Fajol Gran.

El Coll de la Marrana, un pas mític

El sender guanya metres en ascens suau vorejant la falda nord del Gra de Fajol Gran i ens permet arribar còmodament, i sense massa esforç,  fins a sota del mateix coll de la Marrana. Aquesta collada que divideix les aigües del Ter i el Freser i és el punt més baix entre els pics de Bastiments i Gra de Fajol Gran. Un cop situats sota el coll de la Marrana el caminet guanya pendent ràpidament. No té pèrdua possible, si no hi ha boira és clar.

Val a dir que el coll de la Marrana és un pas mític dins el món excursionista català. És una collada molt concorreguda a l'estiu per excursionistes que, o bé fan cims de la zona o bé estan de travessa, així que amb tants usuaris també s'hi han acabat traçant dos o tres corriols, però tots ells porten al coll. Arribats al coll, el pic del Gra de Fajol gran ens apareix amb una silueta completament diferent de la que hem vist fins al moment.



El mític coll de la Marrana (2.530 m) és també una cruïlla d'excursions clàssiques. Des d'aquest punt podem iniciar l'ascens clàssic al Pic de Bastiments, la ruta fins al Santuari de Núria passant pels pics del Freser o per la collada de Tirapits, la ruta cap al pic del Pastuira i Font Lletera, passant pel coll de l'Orri, o també per iniciar el descens cap al refugi de Coma de Vaca, en aquest cas  seguint la vall natural que s'origina a la Capçalera del Freser. O bé, com serà el nostre cas, per iniciar l'ascens cap al pic del Gra de Fajol Gran.

Del coll de la Marrana al Gra de Fajol Gran

Des d'aquest coll ascendirem directament fins al cim del Gra de Fajol per un sender molt costerut que puja directament pel vessant nord del cim, gairebé resseguint la carena divisòria entre el vessant sud i el vessant nord.

És un camí "trencacames", sobretot de baixada. Un cop superat el tram de més pendent, gairebé de cop i volta arribem a l'aresta. A partir d'aquest punt el camí queda traçat sobre la divisòria de la muntanya entre el vessant nord, ombrívol i vertical, i el vessant sud, solejat i de pendent menys extrema.

Refugi-xalet d'Ull de Ter (Foto: IST).

Un cop arribats al cim, coronat per una creu-piolet, podrem contemplar a la vegada les dues capçaleres dels rius Ter i Freser, així com el pic de Bastiments, el pic del Freser (2.834 m) i el pic de la Dona (2.702 m). Més lluny el Puigmal (2.913 m), el Costabona (2.465 m) o el massís del Canigó (2.784 m). L'estació de Vallter 2000 queda als nostres peus, pel costat nord de la muntanya. Al sud hi veurem la vall de Setcases. Si el dia és clar, veurem la badia de Roses.

Tornada, dues opcions

El camí de tornada pot ser el mateix o, si ho preferim, podem fer-ho accedint en descens fins a la collada que separa els pics del Gra de Fajol Gran i Petit. A partir d'aquest punt la baixada es fa per la cara nord de la collada, la que mira cap al refugi d'Ull de Ter. Cal dir, però, que aquesta opció requereix el descens per una tartera gens còmoda de caminar.

Per a aquesta excursió vam fer servir el tracker de l'app Skitude.
Veure track en aquest enllaç.


Track generat per l'app Skitude

El temps invertit va ser de gairebé 5 hores (pujar i baixar) comptant amb parades al refugi d'Ull de Ter, al Coll de la Marrana i al mateix cim. El nombre de quilòmetres total és de 5,8 i el desnivell va ser de 697 m. No és una sortida apta per a qui s'acaba d'iniciar en l'excursionisme, però en cap cas es pot considerar de dificultat, sempre que les condicions no siguin hivernals.
El millor moment: de juny a principis d'octubre.

Les fonts del Freser i al fons el coll de Tirapits, pic del Freser, pic de l'Infern i Bastiments des del cim del Gra de Fajol (Foto: IST).

Els nostres consells, recordatoris i recomanacions per a aquesta excursió:

Recordar-vos que l'accés a qualsevol cim s'ha de fer en silenci, sense sortir del sender i sense deixar cap mena de residu, i evitar així alterar l'hàbitat d'espècies animals com l'isard, la perdiu blanca o el gall fer, tots tres presents a la capçalera del Ter i el Freser. Les dues últimes es troben en perill d'extinció.
• Valoreu la possibilitat de visitar el refugi d'Ull de Ter. Serveixen esmorzars i dinars. 
• A prop de la ruta s'hi troben les restes del refugi noucentista d'Ull de Ter, bressol de l'excursionisme a Catalunya.
• Si us ho podeu permetre, eviteu l'excursió en caps de setmana d'alta afluència.
• És prohibit arrencar o tallar flors ni cap altra espècie vegetal.
• Els gossos s'han de portar controlats en tot moment, pel que es recomana portar-los subjectats (veure normatives dels Parcs Naturals de Catalunya), ja que poden provocar molèsties a la fauna salvatge i als ramats de vaques.
• En el perímetre més proper al refugi d'Ull de Ter hi trobareu un filat i una tanca. Recordeu deixar-lo de nou tancat.
• I com sempre, porteu el mòbil carregat, aigua, roba d'abrigar, ulleres de sol, crema protectora, una assegurança per a activitats a la muntanya i el material propi que es correspon per a qualsevol sortida a l'alta muntanya d'acord amb les condicions i previsions meteorològiques. Plànol i bruíxola.

El nostre track:
Enllaç del nostre track al Gra de Fajol Gran aquest enllaç.

Enllaços recomanats:
Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.
Bones pràctiques en les visites als Parcs Naturals.
Consells per visitar un Parc Natural
Refugi d'Ull de Ter
Vallter 2000

Lectura recomanada: Crònica de l'excursió pel Circ glacial d'Ull de Ter i Vallter 2000
Descobriu la llegenda màgica que dóna nom al coll de la Marrana, per saber més coses sobre l'històric refugi noucentista d'Ull de Ter, el llop que viu al Parc Natural i el perquè la neu a Ull de Ter és diferent a la d’altres racons del Pirineu.

Gra de Fajol Gran. Captura orientació cap al nord, des del cim (Foto: IST).