Notícia

L'any pluviomètric 2018-19 ha resultat entre moderadament sec o normal a Catalunya

L’any pluviomètric és que s'inclou entre l’1 de setembre d'un any i el 31 d’agost de l'any següent

Boscos de La Tosa l'1 de novembre de 20018. La tardor de 2018, molt plujosa i nivosa a tot el país, ha estat clau en els resultats de l'any pluviomètric
Boscos de La Tosa l'1 de novembre de 20018. La tardor de 2018, molt plujosa i nivosa a tot el país, ha estat clau en els resultats de l'any pluviomètric Autor/a: Diaridelaneu.cat
Any pluviomètric 2018-2019 moderadament sec o normal. A una meitat del territori la precipitació del període setembre 2018 a agost 2019 ha sigut inferior al valor normal anual, i ha presentat valors normals gairebé a tota la resta. L’any només ha estat plujós a petites i esparses àrees, i en algunes fins i tot ha resultat ser dels més plujosos dels darrers vint anys.


Quan es vol fer el balanç de les reserves hídriques d’un territori, generalment s’utilitza l’anomenat any pluviomètric o any hidrològic, que correspon al període comprès entre l’inici de la tardor d’un any i el final de l’època estival de l’any següent.
 
La precipitació anual de l’any pluviomètric 2018-2019, període comprès entre l’1 de setembre de 2018 i el 31 d’agost de 2019, ha presentat en general dèficit lleuger o trets de normalitat. A una gran part del país ha resultat ser entre el 70% i 110% de la precipitació mitjana climàtica anual corresponent al període 1961-1990 (figura 1).
 
La gran precipitació de la tardor del 2018, d’entre les més plujoses de les darreres dècades, ha quedat balancejada aquest any pluviomètric pel caràcter en general sec de l’hivern, la primavera i també de l’estiu.

masella-nevada-01novembre2018-%40ivansanz
Boscos de La Tosa l'1 de novembre de 20018. La tardor de 2018, molt plujosa i nivosa a tot el país, ha estat clau en els resultats de l'any pluviomètric (Foto: Diaridelaneu.cat).
 
Figura 1: Mapes de la precipitació acumulada al llarg de l’any pluviomètric 2018-2019 i del percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
 
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.
Mapa PPT
 
Mapa APPT
 
A poc més de la meitat del territori l’any ha resultat sec, però moderadament
 
L’any s’ha de qualificar de moderadament sec a poc més de la meitat del territori, on la precipitació no supera el 90% de la mitjana climàtica.
 
Les àrees amb dèficit se situen en una franja latitudinal que abraça algunes valls del Pirineu occidental, bona part del Prepirineu i també de la depressió Central, així com zones del prelitoral i litoral de la meitat nord, i gairebé a tot el terç sud del país, exceptuant les proximitats dels Ports.
 
Són petites les zones on sí que s’ha acusat més el dèficit pluviomètric, amb un percentatge de precipitació que ha baixat fins a valors d’entre el 60% i 70% respecte de la mitjana anual, i es corresponen a punts del Baix Ebre, Garrotxa i del litoral Empordanès, on es pot dir que l’any ha resultat ben sec.
 
És destacat el gradient important detectat a comarques com l’Empordà o la Garrotxa, amb zones litorals en el primer cas que s’han quedat a un 60% o 70% vers zones de l’interior que han assolit el 100% o superat el 110%.
 
Independentment de la comparativa amb la mitjana climàtica, en algunes estacions amb sèries disponibles des del 1950 ha estat entre els 10 anys pluviomètrics més secs dels darrers 69 anys; són els casos de Vielha, Vic, i Girona.
 
A la resta es pot considerar normal i en algunes zones fins i tot ben plujós
 
A un altre 50% de territori que afecta gran part del Pirineu, punts del Prepirineu i  bona part del litoral i prelitoral l’any ha presentat normalitat pluviomètrica, i fins i tot l’any ha estat plujós en algunes àrees de forma esparsa. Aquestes zones on ha resultat plujós són poques i reduïdes, se situen a les zones d’altitud del Pirineu, Prepirineu i Ports, així com també al litoral i prelitoral. En algunes d’elles l’any pluviomètric 2018-2019 ha estat dels més plujosos de les darreres dues dècades; el segon més plujós a l’estació de Constantí (Tarragonès) i el quart més plujós a Gisclareny (Berguedà) i també a l’Observatori Fabra (Barcelonès).
 
Comportament irregular a les conques hidrogràfiques
 
En termes de conques hidrogràfiques i en general, l’any pluviomètric 2018-2019 s’ha de considerar un any sec tant a les occidentals com a les orientals, tot i que amb una distribució i comportament molt irregular. A les capçaleres del Ter, Segre, Muga i Fluvià, així com de la Noguera Pallaresa i Ribagorçana, ha estat normal o plujós, mentre que a la del Llobregat ha estat més aviat sec.
 
Els cursos baixos de la Tordera, Besòs, Llobregat, Foix i Francolí han tingut caràcter plujós, mentre que el de la Muga, Fluvià, Daró i també del Gaià i Ebre han tingut caràcter sec.
 
Tardor molt plujosa versus hivern, primavera i estiu eixuts
 
La desmesurada precipitació que va caure en els mesos d’octubre i novembre del 2018 ha estat la responsable d’un balanç pluviomètric prou equilibrat en general, ja que després l’hivern, la primavera i també l’estiu, han estat secs en general (figura 2).
 
Figura 2:Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 de  la tardor, l’hivern, la primavera i l’estiu que configuren l’Any Pluviomètric 2018-2019
 
Mapes APPT estacionals
 
Pluviomètricament, la tardor de 2018 va ser la més plujosa de les darreres dècades, la que més dels darrers 40 anys a les Terres de l’Ebre, i la més copiosa dels darrers 20 anys a sectors del litoral, prelitoral i a l’interior del quadrant nord-est.
 
En canvi l’hivern 2018-2019 va ser sec o molt sec, particularment a la meitat est i al terç sud. La primavera 2019 també va ser seca, o molt seca al delta de l’Ebre, i finalment el recent estiu del 2019 ha resultat sec pràcticament a tot Catalunya, i sobretot a l’Alt Empordà.
 
El caràcter plujós resultant de l’Any Pluviomètric 2018-2019 a les zones litorals del Baix Penedès i del Tarragonès ve donat essencialment per l’octubre de 2018, el mes més plujós en el conjunt de Catalunya dels darrers 24 anys.
 
L’aigua de tardor afegida també durant el novembre, molt plujós tot i que no tant com l’octubre i molt més irregular en distribució, i l’aigua de les tempestes del passat juliol, ha estat la punta per a un balanç plujós de la zona del Barcelonès, dels Ports i a la zona més occidental de la serra del Cadí.
 
Un any molt menys nivós que l’anterior
 
Pel que fa al mantell nival al Pirineu i Prepirineu, globalment l’any 2018-2019 ha estat força inferior al de l’any pluviomètric més nivós de cada sector que en alguns punts va ser just l’any anterior 2017-2018, un dels més nivosos i de característiques excepcionals. El gruix màxim del mantell nival no ha assolit els 2 m a cap estació meteorològica de les gestionades per l’SMC en cap moment.
 
Després d’una tardor d’entre les més nivoses de les darreres dècades, no va ser fins a finals de gener que es van produir les primeres nevades abundants de l’hivern, i es van assolir gruixos comparables als del gener de 2018, però l’acumulació de neu durant l’hivern 2018-2019 va ser en general inferior a l’hivern anterior. La primavera del 2019 també va registrar gruixos de neu mitjans discrets en comparació amb els darrers anys, i contrasta especialment amb els de la primavera del 2018, en què es van arribar a assolir valors excepcionals. La manca de nevades al març, que va continuar el període sec del febrer, ha estat un dels factors determinants. Tot i així, sí que cal esmentar algunes nevades relativament tardanes, al mes d’abril i sobretot durant el mes de maig, menys habituals.

osc-pins-nevats-011118-%40ivansanz
Boscos de La Tosa l'1 de novembre de 20018 (Foto: Diaridelaneu.cat).
 
Així, el mantell nival va ser força superior a la mitjana durant l’inici de l’any pluviomètric 2018-2019, sobretot a les estacions més afectades per situacions meteorològiques que estableixen flux humit i càlid del sud-est (figura 3) on es van assolir gruixos de més de 50 cm, valor molt superior a la mitjana de la tardor en general.
 
Després de la tardor el gruix del mantell ha resultat modest en general, similar al valor de la mitjana interanual en alguns casos o amb valor inferior en general, amb alguna excepció puntual al vessant nord a finals de la primavera.
 
Figura 3: Corbes d’evolució del gruix de neu mitjà diari per a l’any més nivós, el menys nivós i l’any 2018-2019, sobreposades a la mitjana climàtica diària de la sèrie d’anys disponibles
 
Port del compte
 
CAdi Nord
 
Els valors acumulats
 
No s’ha assolit el llindar dels 1.400 mm a cap de les estacions, ni a l’alta muntanya,  i només al sud del Segrià no s’ha assolit el llindar mínim dels 300 mm.
 
A continuació es mostren les estacions meteorològiques d’alta muntanya gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant l’any pluviomètric 2018-2019 ha estat superior als 900 mm.
 
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
Lac Redon (2.247 m)
Val d'Aran
1359,1
Certascan (2.400 m)
Pallars Sobirà
1349,8
Espot (2.519 m)
Pallars Sobirà
1347,3
Ulldeter (1.999 m) (XOM)
Ripollès
1296,6
Santuari de Núria (1.971m) (XOM)
Ripollès
1291.0
Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló
Cerdanya
1240,9
el Port del Comte (2.316 m)
Solsonès
1124,1
Salòria (2.451 m)
Pallars Sobirà
1117,4
Bonaigua (2.266 m)
Pallars Sobirà
1075,8
Boí (2.535 m)
Alta Ribagorça
1028,5
Malniu (2.230 m)
Cerdanya
1019,3
el Port del Comte (1.813 m) (XOM)
Solsonès
1010,9
Sasseuva (2.228 m)
Val d'Aran
973,0
 
Fora de l’alta muntanya, els valors més alts de precipitació, superiors als 900 mm, recollits a les estacions de la XEMA i de la XOM, han estat els següents:
 
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
PN dels Ports
Baix Ebre
1187,3
Molló - Fabert
Ripollès
1127,7
Beget (XOM)
Ripollès
1122,1
Gisclareny
Berguedà
1105,8
Sant Pau de Segúries
Ripollès
998,4
Planoles (XOM)
Ripollès
974,4
Tortellà (XOM)
Garrotxa
953,6
Viladrau
Osona
947,3
Castellar de n'Hug - el Clot del Moro
Berguedà
918,3
 
Pel que fa als valors més baixos, es presenten a la taula següent les estacions gestionades per l’SMC on s’han mesurat valors inferiors als 350 mm, tots situats a Ponent com és esperable:
 
Nom de l’EMA
Comarca
PPT (mm)
Seròs
Segrià
290,0
Pantà de Riba-roja
Ribera d'Ebre
301,5
Torres de Segre
Segrià
310,6
Maials
Segrià
312,6
Aitona
Segrià
313,6
Lleida - la Femosa
Segrià
326,6
Almacelles  (XOM)
Segrià
329,0
Lleida - Torre Ribera (XOM)
Segrià
332,9
el Poal
Pla d'Urgell
337,5
Juneda (XOM)
Garrigues
338,1
Lleida – Butsènit (XOM)
Segrià
343,1
    
 
 
Aquesta informació s’ampliarà a través de la publicació definitiva del Butlletí de l’any pluviomètric 2018-2019a partir del pròxim mes d’octubre, Totes aquestes informacions es publicaran a www,meteo,cat.




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial