Notícia

Puigbalador es prepara per a una reobertura parcial

Un nou logotip, nova web i nova pàgina de Facebook: tres primers senyals de vida "virtuals" per a la nova reobertura

logo,puyvalador,puigbalador
Nou logotip per Puigbalador Autor/a: Puyvalador
L'estació tancada des de fa dues temporades es prepara per a una reobertura parcial. La pàgina de Facebook de l'estació i el portal francès stationsdeski.net informen que de moment només serà possible obrir la zona esquiable accessible amb els teleesquís del peu de pistes. Però és un primer pas prou important per evitar que l'estació d'esquí pugui seguir el mateix camí que el d'Er Puigmal, el de l'abandonament gairebé total de les instal·lacions.


Un nou logotip, una nova web i una nova pàgina de Facebook: aquests tres elements són, de moment, els tres primers senyals de vida "virtuals" que certifiquen que alguna cosa es mou a Puigbalador (Puyvalador). A principis de setembre el portal francès stationsdeski.net informava que de moment només serà possible obrir la zona esquiable accessible amb els teleesquís del peu de pistes. Però és un primer pas prou important per evitar que l'estació d'esquí pugui seguir el mateix camí que el d'Er Puigmal, és a dir, el de l'abandonament de les instal·lacions.

Per aquest proper hivern s'obriran 3 teleesquís i un telecorda i els serveis habituals del peu de pistes, com ara l'escola d'esquí, la botiga de reparació o venda i lloguer, i els serveis propis d'hostaleria. El telecadira del Bosc Negre i els teleesquís de la cota alta no es podran obrir, el primer perquè està a l'espera de passar una revisió, per a la qual no hi ha finançament, i el segon perquè només són accessibles precisament amb l'ús de l'esmentat telecadira.

Els responsables de l'estació han comunicat que anunciaran les novetats en les properes setmanes via la pàgina Facebook de l'estació, per l'extensió a Instagram o bé per la nova web de l'estació, actualment en construcció i sota el domini www.puyvalador-ski.fr.
 
Una mica d'història de la situació
 
Va ser el setembre de 2017 quan la direcció de l'estació, de titularitat municipal, comunicava la decisió de no obrir pistes de cara a la temporada vinent 2017-18. El motiu? Els deutes s’acumulaven en la gestió i la xifra creixia any rere any, i tot plegat sense perspectives de fer-la baixar. Davant una bola de deute que creixia l’administració francesa, implacable amb el món local,no va donar permís a l’Ajuntament per endeutar-se ni acollir-se a noves subvencions.

Un any més tard naixia una entitat cooperativista que va intentar reunir suficient capital per iniciar una nova etapa en la gestió de l'estació. Però més enllà de reunir una quantitat suficient per a constituir-se legalment, l'intent no va anar a més. La realitat per a obrir l'estació passava per aconseguir afrontar la revisió dels 30 anys del telecadira Bosc Negre, un remuntador vital de l'estació que actua com a eix central pel gran volum de pistes a les que dona accés i perquè també permet accedir als remuntadors de la cota alta.

Puigbalador en un context especial

La història de Puigbalador és una història amb un inici excitant, perquè en certa manera era el reflex de l’empenta i l’energia que es captava en el món de la neu als anys 80. Perquè va ser en aquella època de relativa esplendor del sector quan va néixer la que va ser aquesta última de la llista en incorporar-se a les estacions d’esquí de la Catalunya del Nord.

Però sintetitzem la seva història. L’any 1983 es posava en marxa aquesta estació d’esquí, un moment en què el món de la neu  encara creixia en practicants i el negoci, aparentment, funcionava. Les generacions del baby-boom, o sigui, les nascudes als anys 70, anaven complint anys i, en un context de creixement econòmic, s’incorporaven al lleure de la neu. A la dècada dels 80 l’esquí era un dels pocs lleures possibles en uns hiverns en què la neu a les muntanyes no escassejava tant com passaria anys després.

Eren anys en què les cues als remuntadors, els caps de setmana, eren sinònim de molts forfets venuts i per tant molts diners ingressats. El projecte de tirar endavant una estació d’esquí en aquest cantó gairebé occità de la Catalunya del Nord semblava que havia de ser viable. I això és el que va fer un empresari francès, originari de la vall de Guzet, on també hi ha una estació d’esquí i la qual, d’alguna manera, va servir d’inspiració per a projectar Puigbalador. O sigui, no es pot dir que fos un projecte temerari ni amb desconeixement de producte. En tot cas sí que va ser un projecte empresarial arriscat. Però, n’hi ha cap que no sigui així?

L’estació es municipalitza

Malauradament el cert és que l’estació aviat va tenir problemes de viabilitat. El centre hivernal va canviar de propietaris a la dècada dels 90. Un cop més es posava en evidència que el negoci de la neu, era difícil, i que vist des de fora -les cues als remuntadors que tot esquiador patia- no s’assemblava en res al que en realitat era per dins. L'estació va passar a ser municipal per evitar el seu tancament i així ha continuat fins als nostres dies.

Però els problemes de viabilitat han arribat a ser tan evidents que només cal recordar que en els darrers anys, per poder obrir l’estació, s’ha comptat amb l’ajuda voluntariosa d’un grup de veïns de la zona o, fins i tot, d’una direcció que havia de liderar la seva gestió i obertura de forma no remunerada. O sigui, també voluntària.

Què l'ha fet inviable?

Però, com és possible que una estació projectada als anys 80, quan els estudis de mercat ja eren més fiables que els que es feien als anys 60 i 70, resultés ser un fiasco? Més tenint present que els seus impulsors no eren novells en el negoci de la neu? Doncs la resposta, ara que han passat els anys i davant l’evidència de les realitats dels fets, tindria la seva lògica.

Més lluny que les altres

El cas és que Puigbalador, tot i ser un projecte nou de trinca, era també la més allunyada del gruix del mercat d’esquiadors de tot el parc d’estacions d’esquí de la Catalunya del Nord. O sigui, quedava lluny de totes i de tothom, en especial de cara al gruix d'esquiadors de les grans àrees poblades més properes: Perpinyà, Girona o àrea metropolitana de Barcelona. Però això no explica ni de bon tros la seva inviabilitat, ja que altres estacions més properes a les grans vies de comunicació i nuclis de població, també han resultat inviables. Només cal recordar el cas de Puigmal. Però a la pràctica, ben mirat, perquè esquiar a Puigbalador si es podia fer en altres estacions més properes? Era tan especial i diferent de les altres com perquè això fos un al·licient suficient?

Sense oferta d'allotjament

Una altra raó de pes ha estat la seva inexistent oferta d’allotjaments en el peu de pistes. Pràcticament no ofereix apartaments, de propietat o de lloguer, ni hotels o albergs. Difícil, doncs, que Puigbalador pogués oferir propostes d’allotjament còmodes i econòmicament interessants per a grups de setmana o de més d’un dia d’esquí. L’estació quedava restringida en excés a l’esquí de dia, o sigui els clients de puja i baixa. O com a molt al de cap de setmana.

Sense un peu de pistes atractiu

A més, Puigbalador no tenia, ni té tampoc en aquesta nova etapa, infraestructures en el seu peu de pistes: un únic restaurant, un parell de bars i un sol lloguer d’esquí i venda de material. Sense supermercats, sense un peu de pistes que dinamitzés en l’àmbit comercial la vida al peu de pistes, qui s’hi animaria a trobar motius per passar-hi més hores i fer despesa si no hi ha gaire res a fer, més enllà del que sigui esquiar?

Nascuda amb pocs amics

També cal recordar que Puigbalador no va néixer amb massa consens al territori. Propietaris de terrenys forestals de la zona, que es van sentir menystinguts en els processos de compra i expropiació de l'àrea esquiable, i activistes del aleshores incipient ecologisme a la Catalunya del Nord, van esdevenir ben aviat reticents o directament contraris a la seva implantació. Si tenim present que Rieutort és una població molt petita, actualment de només 90 habitants, qui podia defensar amb pes la seva implantació?. Puigbalador va néixer i créixer en un context en certa manera anònim davant les seves estacions veïnes. Naixia en una conjuntura quan no tocava, ni pel moment, ni per l'espai.

Tancament preventiu

Finalment a finals del mes d’agost d’aquest 2017 la Cambra Regional de Comptes de Occitanie (la regió a la qual ara pertany pel Departament dels Pirineus Orientals) va estar revisant el compte d’explotació de Puigbalador (Puyvalador) de diversos exercicis i va calcular que el deute acumulat s’apropava als 300.000 euros, dels quals 70.000 euros corresponien a la temporada passada. Al deute acumulat s'hi afegeix el de la revisió del seu parc de ginys mecànics, en concret el telecadira Bosc Negre, valorat ens uns altres 230.000 € més, inversió imprescindible per a obrir l'eix central de l'estació.

Altres informacions que us poden resulta d'interès:

Entrevista amb Moisès Costa i Llúcia García, professors d'esquí a Puigbalador
https://www.diaridelaneu.cat/entrevista/5958/vam-acabar-tancant-un-acord-en-una-reunio-al-consolat-espanyol-a-perpinya

Entrevista amb Didier TissotDirector de Puigbalador
https://www.diaridelaneu.cat/entrevista/5228/la-nostra-unica-prioritat-es-subsistir

Entrevista amb Eva Martínez, Responsable de comunicació a Puigbalador
https://www.diaridelaneu.cat/entrevista/6524/quan-vaig-arribar-a-puig-balador-em-va-agradar-lentusiasme-de-tothom-per-aquesta-estacio

Galeria d'imatges de la Puigbalador.
https://www.diaridelaneu.cat/galeria/per-puigbalador-puyvalador-un-4-de-marc-de-2016

Article d'opinió sobre Puigbalador.
https://www.diaridelaneu.cat/opinio/5946/puigbalador-trencant-esquemes-i-prejudicis




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial