Notícia

I tu, amb quina d'aquestes neus has esquiat?

Desglossem una a una les tipologies de neu que els esquiadors del Pirineu trobem a pistes

masella,neu pols,pista negra,drecera
Esquiant amb neu pols a Masella Autor/a: Diaridelaneu.cat
Neu pols i tot obert; aquest és el missatge que tots els esquiadors desitgem de cara al cap de setmana, però ja sabem que això no sempre és possible. Sovint ens trobem que les estacions d'esquí ho tenen tot obert, cert, però no pas amb neu pols, sinó amb altres tipus de neu. Avui us expliquem quines són les tipologies de neu que podem trobar al Pirineu al llarg de la temporada. Som-hi?


Catalunya és un país de neu. Possiblement aquesta afirmació a molts els sonarà una mica atrevida, sobretot si l'escoltem en una conjuntura com l'actual, quan l'escalfament global és en boca de tothom i el canvi climàtic amenaça de reduir la durabilitat de les temporades de neu. Però sí, malgrat tot, vivim en un país de neu i on la meteorologia acostuma a ser un recurs de relacions socials híper freqüents, des de l'ascensor del nostre edifici on vivim o treballem, fins a ser el programa de televisió que deixa a tots els comensals de la taula callats i atents. Per descomptat, quan els esquiadors pugem pel telecadira i comentem l'estat de pistes amb els companys de cadira.

La mèteo, i en concret els períodes de pluja i neu, interessen, i molt. Prova d'això és que la neu i les nevades a casa nostra reben noms diferents segons els territoris: des del comú nevades, nevàs, nevassada o nevaters que fem servir majoritàriament tots els catalans, fins als nevers, un mot que només s'empra en alguns pobles del nord de l'Alt Empordà, i que es fa servir en comptades ocasions quan, excepcionalment, una gran nevada pot cobrir camps i boscos de la serra de l'Albera.

cano-neu-alta-presio
Canons produint neu (Foto: Diaridelaneu.cat).

En aquest article donem a conèixer els diferents noms que donem a la neu que trobem a pistes quan anem a esquiar i que ben segur tots vosaltres haureu experimentat sota la vostra taula de surf o esquís.

De fet, hem de tenir present que la neu, un cop precipitada, inicia un compte enrere de fusió i una transformació que en farà variar les seves caractoerístiques en funció de la temperatura, humitat, vent o el pes que pugui rebre amb el pas de les hores, dies, o setmanes. I des que cau fins que despareix la neu es transforma i rep diferents noms. Us els detallem.

Neu pols

Normalment serà la neu acabada de precipitar. Serà una neu seca i amb poca humitat en la textura del floc de neu. Per descomptat és la que més agrada als esquiadors, sobretot sinó hi ha passat gaire ningú lliscant abans que nosaltres. Les sensacions que ens transmet als esquís són les de plaer, fàcil conducció i una sensació de domini i fins i tot flotabilitat. Al Pirineu aquest tipus de neu presenta més dificultats de conservació que en altres serralades més altes i de més al nord del continent, ja que per temperatures, proximitat al Mar Mediterrani i per latitud pot passar que en pocs dies aquesta neu es compacti i carregui d'humitat amb un termini de temps relativament curt.

neu%20pols-la%20molina-alabaus%281%29
Esquiadors gaudint de neu pols als Alabaus de La Molina (Foto: Diaridelaneu.cat).

Neu pols-dura o trepitjada

No és altra que la neu pols després de ser tractada per les trepitjaneus. Nit rere nit les màquines compacten la neu fins a deixar-la en un estat de duresa que en facilita la conservació sense que això vagi en detriment de l'esquiabilitat. Això sí, com més endurida, millor manteniment de soles i cantells necessitarem als nostres esquís o taules de surf. Quantes més hores de trepitjat de pistes acumuli la neu d'una pista, més endurida anirà resultant, sobretot si no rep noves aportacions de neu natural o produïda sobre seu.

neu-trepitjada-vallter%281%29
Neu pols trepitjada a Vallter 2000 (Foto: Diaridelaneu.cat).

Neu rodona

Neu rodona que d'altra en dóna. Una frase que tots haurem escoltat en alguna de les nostres visites a pistes. A la pràctica és la neu pols que es precipita en grans quantitats i que per vent, temperatura i humitat esdevé una neu petita i de textura arrodonida. Com els còdols de riu, els flocs de neu es precipiten tocant-se entre ells i s'acaben fusionant entre si. Molt divertida d'esquiar, genera unes sensacions diferents de les d'altres tipologies de neu.

Neu gelada (o endurida tipus glacera)

Una de les més antipàtiques per als esquiadors debutants o de nivell tècnic mig. Normalment és conseqüència de la primera transformació integral que rep la neu pols o pols trepitjada. Les altes temperatures o una alta insolació ha començat el procés de fusió de neu però abans de la seva fosa definitiva aquest procés s'ha aturat. El fred, sigui nocturn o per alguna altra conjuntura meteorològica, torna a glaçar aquella neu i li dona un aspecte blavós. El resultat és una neu molt dura i més exigent a l'hora d'esquiar.

També potser conseqüència d'una compactació intensa i continuada per part de les trepitjaneus i que fins i tot hagi rebut sal o s'hagi injectat aigua per densificar-la de cara a la competició. Seria la més similar a la neu d'una glacera. Curiosament és la que més convé als qui es dediquen a la competició. La conducció, velocitat i tècnica sobre aquesta neu és la que determina els esquiadors més tècnics.

Neu humida

No és altra que la neu pols que s'ha vist transformada per la humitat de les boires o bé perquè s'ha precipitat al límit de la temperatura de fusió. Per entendre'ns, l'estat previ a l'aigua-neu. El seu resultat és de sobres conegut: una neu pesada d'esquiar i que sovint ens condiciona a l'hora de lliscar còmodament i agradablement. Amb sort, aquesta neu, quan arriba la nit i les temperatures baixen, acabarà perdent la humitat i esdevenint una neu dura o gelada, però si la humitat és baixa durant unsquants dies, l'aire és sec, i es fa un bon trepitjat de pistes amb fresadora, aquesta neu pot acabar recuperant les condicions d'una neu perfecta perfecta per esquiar.

Neu "velcro" o enganxosa

Possiblement l'heu esquiat alguna vegada. És una neu que s'enganxa a les soles dels esquís i ja no diguem a les botes quan ens descalcem. Acostuma a ser neu pols precipitada relativament fa poques hores i que es troba en una estat de densificació amb unes determinades condicions de neu i humitat.

Neu primavera

Més que un tipus de neu s'hauria de dir que és una neu en transformació continuada al llarg de les 24 hores del dia. Com el seu nom indica és la pròpia de finals de temporada. A primera hora del matí es presenta molt dura, pel regel nocturn, i a mesura que sumem hores al dia inicia la transformació cap a la fusió. Finalment, al vespre o a la nit, es tornarà a endurir. Hi ha qui la detesta però també hi ha que en sap treure el màxim rendiment, sobretot quan durant 3 o 4 hores la neu dura inicia la transformació cap a la fusió per les altes temperatures. En el sector sovint la neu d'aquestes hores es coneix com a neu crema o "cremeta".

neu%20primavera-vallter
Neu primavera (Foto: Diaridelaneu.cat).

Neu produïda

També anomenada com a artificial (veure article). De fet es tracta de neu natural produïda pels canons de neu, siguin d'alta o baixa pressió, que trobem a les pistes d'esquí. També coneguda com a neu de cultiu, ja que en funció del percentatge d'aire i aigua amb què es pot regular i dosificar la seva producció, el resultat pot variar en característiques: humitat, tipus de floc o gra, etc. Normalment és un floc o cristall de neu d'un grandària més petita, dur i compacte que el floc natural. El resultat és una neu molt valorada per a la competició en pistes que requereixen tècnica, ja que els seus efectes són similars als de la neu gelada.

Neu granissada

Neu molt transformada pel pas de la temporada. Gairebé sempre és d''origen de canó i la trobem a les parts baixes d'una estació. Popularment se la coneix com a neu de peixateria, ja que a la pràctica vindria a ser un glaçó de gel esmicolat en milers de trossets.

neu%20peixateria-neu%20granissada
Neu granissada (Foto: Diaridelaneu.cat).

Neu transformada

Neu que ha seguit un procés similar al de la neu primavera però amb algunes diferències. És el tipus de neu que trobem en una pista d'esquí que ha rebut milers d'esquiadors al llarg de moltes hores i durant molts dies. Acostumen a ser pistes que actuen com a eix central i que a la vegada es troben en cotes relativament baixes, i per tant que reben molta variabilitat en temperatures. Si aquesta pista, a més, també es destina a l'esquí nocturn i és trepitjada assíduament per les màquines, el resultat és una neu transformada a causa del seu ús intens i continuat.

Neu verge

No confondre amb la neu pols, tot i que originalment segur que ho haurà estat. Simplement és la neu que cap esquiador ha trepitjat abans i es manté en l'estat original amb què es va precipitar sobre el terreny. Tota neu fresca és neu verge però no tota neu verge ha de ser fresca. Amb els pas dels dies la neu verge també rebrà la pertinent transformació, que pot esdevenir en neu crosta, ventada o compactada-endurida pel seu propi pes i transformació per temperatures i humitats a les quals haurà estat exposada. Per lògica és la neu que trobem fora dels traçats o pistes oficials de qualsevol estació.

Neu "rovellada"

També hi ha qui l'ha batejada amb el nom de "podrida", tot i que no és exactament el mateix. No és altra que qualsevol de les neus anteriors però amb l'afegit de la pols sahariana que pot haver acompanyat a la darrera nevada. Normalment són pertorbacions d'origen atlàntic o mediterrani que en algun moment s'han carregat de pols del desert. Neu desagradable d'esquiar, tant pel paisatge que genera com perquè habitualment és una neu pesada d'esquiar per diferents raons (veure article).

Neu ventada

De fet no és una neu en concret o d'una característica especial. Normalment és neu pols, neu dura-trepitjada o neu de canó que, per efectes del vent, s'acumula en determinats trams de pista o per davant dels paravents al llarg del dia. Òbviament es genera en dies de vent intens. Ens obligarà a esquiar amb certa prudència i capacitat d'improvisació, ja que podem passar de lloms de pista escombrats amb neu molt dura a trams que ens poden semblar de neu verge o de neu pols.

neu%20ventada-la%20parva-paravents
Neu ventada (Foto: Diaridelaneu.cat).

Neu crosta

Sovint és la conseqüència directa del vent, però no sempre. O també una capa de neu produïda i dura que s'ha dipositat sobre neu pols. També podria ser la neu que trobaríem en una pista que no es trepitja, però amb matisos. O sigui, la que es trobaven els esquiadors abans de la popularització de les trepitjaneus i les fresadores. Tan de difícil de definir com d'esquiar, ja que normalment és, com apunta el seu nom, una crosta de neu dura de poc gruix sota la qual trobarem una neu d'unes característiques totalment diferents. En general és conseqüència una capa de neu arrossegada pel vent que finalment s'ha dipositat sobre un altre tipus de neu més pols o tova, però també pot ser neu crosta o gebrada sobre una base de neu humida.

neu%20crosta-neu%20ventada-tavascan
Neu ventada i crosta (Foto: Diaridelaneu.cat).

Altres neus

Doncs bé, aquestes són les neus que amb més possibilitats tots nosaltres haurem esquiat al nostre Pirineu, però en altres valls del Pirineu aragonès o occità aquestes mateixes neus poden ser conegudes amb altres noms.

Hi ha altres tipus de neu arreu del món, però això ja requereix un altre tipus de reportatge, en el qual hi podríem incloure des de les neus tenyides per cendres volcàniques perquè són a les faldes d'un volcà (Nevados de Chillan, Caviahue), per exemple, fins a les que tenen un component salí, perquè es troben molt a prop del mar i a baixa alçada (Cerro Castor).

També, més irònicament, podem trobar la neu stracciatella, sota els boscos de pi negre i als vorals dels aparcaments, o la neu tutti-frutti, a tocar dels bars enmig de pistes, però aquestes, és clar, ja no són neus per esquiar. En qualsevol cas, si n'heu trobat a faltar alguna, no dubteu a fer-nos-ho saber!

Esperem les vostres aportacions amb molt d'interès.
 

 




Entrevista

"La festa post competició és un gran al·licient. Sense ella, el record per als nens no seria el mateix"
Oriol Guinart Director tècnic de Club Aranès d'Esports d'Iuèrn (CAEI)

entrevista


Les més llegides

Edició en paper


Editorial