Notícia

Així es conserva Llessuí, l'estació d'esquí que es resisteix a desaparèixer

L'estació d'esquí de Llessuí encara conserva en un relatiu bon estat alguns dels vells remuntadors


Fa uns dies al diaridelaneu vam visitar l'estació d'esquí de Llessuí. L'estat de conservació dels remuntadors i els edificis sorprèn per motius força contradictoris: mentre els edificis estan en un estat de conservació força pèssim, no es pot dir el mateix dels remuntadors. Serà que es resisteixen per algun estrany motiu a enrunar-se definitivament? O potser Llessuí es reivindica a si mateixa buscant una segona oportunitat?


Ja fa força temps que els remuntadors de Llessuí van deixar de pujar esquiadors a pistes. En concret l'estació d'esquí va deixar de funcionar com a tal el 20 d'abril de 1987. Va ser el Dilluns de Pasqua de la Setmana Santa d'aquell any.

Des d'aleshores els remuntadors i els edificis de serveis han deixat de rebre el manteniment oportú i, com és lògic, el pas dels anys ha acabat passant factura. El cert, però, és que l'estat de conservació és millor del que a priori qualsevol podria pensar.

Deixant de banda els edificis de la cota baixa (1.475 m) i cota mitja (cota 2000), els quals presenten un estat de conservació pèssim, els teleesquís i el telecadira encara mantenen totes les pilones dretes. Només el teleesquí de debutants, situat a la cota 2.000, es troba desmantellat per complet. Això sí, els cables dels 4 teleesquís restants (des dels Estanyesos fins a Els Altars), també han començat a desprendre's o a desaparéixer.

Algunes curiositats de l'estat de conservació

Entre algunes de les curiositats que hi vam observar va ser com el cable principal del telecadira que encara es manté estable en tot el seu traçat, tot i que algunes cadires semblen a punt de desprendre's.

Alguns dels teleesquís encara conserven els rètols identificatius de Montaz-Mautino, nom de l'empresa que els va comercialitzar i instal·lar.

Un dels senyals del mític teleesquí d'Els Altars encara es troba a prop de les pistes.

El perímetre intern de Llessuí, com a estació d'esquí, es conserva en un estat natural que entenem que deu ser molt similar a l'estat que devia presentar la muntanya abans de la instal·lació dels remuntadors. Són pales sense arbres o matolls, o sigui, prats d'alta muntanya sense alteracions més enllà de la traça lleugerament enfonsada dels teleesquís. A les pistes no hi havia paravents ni gaires pistes enfonsades en el terreny, o que comptessin amb algun tipus d'elevació que facilitessin l'acumulació de neu. Només una de les pistes de la cota alta no s'ajusta a aquesta característica.

La retrac que sortia en alguna de les postals de l'estació comercialitzada als anys 70 encara es pot veure a prop de l'edifici principal. Només en queda el xassís.

Si sou esquiadors i els espais abandonats us sedueixen us convidem a gaudir de les imatges que hi vam captar la setmana passada i que estan publicades a la nostra galeria d'imatges (cliqueu aquí per veure-les).

Heu de saber que els edificis van ser degudament tapiats en les seves portes i finestres, de manera que l'accés al seu interior està impossibilitat i prohibit. Les fotografies dels interiors que nosaltres publiquem en l'àlbum va  ser realitzades amb l'ajuda de bastons telescòpics i aprofitant alguna de les obertures que semblen obra de bretolades.

Més informació

Si voleu saber sobre Llessuí no us perdeu aquesta entrevista a Jordi Farreny, el seu darrer director. Va ser publicada durant la passada temporada al Diaridelaneu i al blog d'Skipallars.

No us perdeu aquest vídeo publicat a youtube.




Entrevista



Les més llegides

Edició en paper


Editorial