Panoràmica de la Muntanya de Tor (Google Maps).

Va ser l'any 1973 quan s'instal·lava el primer remuntador a Arinsal. Els anys 70 del segle passat van ser un període de creixement econòmic. Bona part del Pirineu, a l'hivern, s'havia convertit en un pol d'atracció turística i esportiva que a cada temporada sumava més i més practicants. I això, sobre el terreny, també tenia una altra derivada: la demanda d'allotjaments, ja fossin hotels o segones residències a prop dels peus de pista. I més estacions d'esquí.

Arinsal era una estació d'esquí privada, promoguda per l'andorrà Josep Serra. En molt poc temps les instal·lacions i pistes es van anar estenent des de la població d'Arinsal (1.450 m) fins a les faldes del Pic de la Capa (2.561 m), cim que divideix els vessants de Setúria, al sud, amb els d'Arinsal, al nord i llevant d'aquest cim amb els seus contraforts. Actualment en aquest cim hi ha el teleesquí de La Capa, conegut per donar accés a una de les pistes negres mítiques del Pirineu andorrà.

A la vegada els remuntadors d'Arinsal també s'apropaven al Port Vell (2.451 m), una collada situada entre el Pic de Port Vell i Pic de Port Negre, que separa els vessants de la vall d'Arinsal de la muntanya de Tor. I era a partir d'aquesta collada, la del Port Vell, és on s'havia d'iniciar la connexió amb l'estació d'esquí de la muntanya i vall de Tor. Malgrat ser a prop, no hi ha cap remuntador d'Arinsal que accedeixi a l'esmentada collada, ben a prop de la qual hi passa la pista que porta el nom de Port Vell.


Pujant pel telecadira Port Negre es pot veure al fons, a la dreta, la collada del Port Vell (2.451 m) (Foto: Diaridelaneu).

En pocs anys, doncs, Arinsal havia arribat al seu punt màxim d'expansió. I es començava a plantejar una possible ampliació. Per la banda nord (vall de Comapedrosa) era difícil créixer, ja que l'orografia del terreny ho feia difícil. Per la banda sud (riu del Covil) ho podia fer, però el resultat haurien estat unes pistes de gran pendent i per tant poc atractives per al gran volum dels clients. Així doncs una opció més atractiva era estendre el domini d'Arinsal cap a ponent, ja fos cap a Tor a través del Port Vell, o bé cap a Setúria, pel port Negre. Aquesta darrera opció és la que anys més tard seria la factible, unint Arinsal amb Pal a través del telefèric que uneix el coll del Port Negre amb el coll de la botella. De fet, a dia d'avui, hi ha un projecte per fer la unió no només amb telefèric sinó també per pista d'esquí.

Els inversors

L'any 1976 entra en joc un nou actor que ho condicionaria tot. Rubèn Castanyer, agent immobiliari aragonès establert a Andorra, era la persona que proposava convertir la muntanya de Tor en unes pistes d'esquí. Sobre ell es diu que hauria d'haver estat, a principis dels anys setanta, el concessionari i promotor d'Arinsal, però que finalment aquesta concessió no li va ser atorgada pel Comú de La Massana.

Castanyer, en qualsevol cas, com a administrador de Protutorsa (Promocions Turístiques de Tor, S.A.), va ser el promotor i responsable de tirar endavant amb un avantprojecte immobiliari que incloïa la construcció d'una estació d'esquí entre Tor i el Port Vell.

L'estació i el residencial a la vall de Tor comptaven amb el pertinent estudi econòmic d'aprofitament de la muntanya. Darrere l'esmentat avantprojecte i Protutor,S.A., però, ja no hi havia els propietaris de l'estació d'esquí d'Arinsal com a principals impulsors, suposadament els més interessats en l'ampliació cap a Tor, sinó que hi havia un grup d'accionistes espanyols, andorrans i anglesos. Aquest grup d'inversors veien a Tor la possibilitat d'aixecar-hi un gran negoci entorn de la neu. De fet, els socis de capital anglès ja estaven fent un bon negoci immobiliari en aquells mateixos anys al peu de pistes d'Arinsal. Era fàcil pensar, doncs, que el mateix tipus de negoci es podria estendre cap a Tor a través de Promocions Turístiques de Tor, S.A.

Però l'estació d'esquí i tot el projecte va quedar pràcticament aturat de forma indefinida a l'any 1980. Perquè? Doncs perquè si bé hi havia projecte i hi havia el capital dels inversors, encara no hi havia acord definitiu i legal al 100% amb els propietaris de la muntanya de Tor.

El projecte a finals dels 70 semblava tan madur que fins i tot una de les cases de Tor ja s'havia arreglat com a centre d'operacions per iniciar les obres de l'estació d'esquí. Segons els primers projectes els prats i bordes de la zona de Plaià haurien estat el peu de pistes de l'estació. La mateixa casa de servei d'obres s'havia de destinar, un cop enllestida l'estació, per residència d'empleats del complex hivernal.


El coll del Port Vell (2.451 m) des del Pic de Llumeneres (2.065 m), dins el vessant de la muntanya de Tor. Al fons de la vall hi ha el curs fluvial del riu del Port Negre (Foto: Diaridelaneu)

Els propietaris de la muntanya

Però, quin va ser el motiu pel qual Protutor,SA encara no havia aconseguit tancar l'acord amb els propietaris de la muntanya? Què ho va impedir? La resposta és que a mitjans dels anys 70 la muntanya de Tor era, legalment, propietat d'una societat de "condueños", una definició jurídica que, a la pràctica, volia dir que els propietaris de la muntanya de Tor eren cadascuna de les 13 cases del poble de Tor. Això sí, havien de demostrar que, com a condueños, les cases estaven habitades tot l'any, i això en un poble sense llum, ni aigua corrent, ni telèfon, i a 1.650 m, que a l'hivern tenia l'accés complicat per neu, fred i altres incomoditats, era difícil de complir. Només els representants de 4 cases complien part dels requisits.

Un d'aquests propietaris era Josep Montané Baró, el "ros” de Casa Sansa, un dels quatre veïns que residia tot l'any a Tor. També feia anys que tenia pensat fer un complex hivernal a la muntanya. Per aquest motiu Rubèn Castanyer, en "perdre" 'l'adjudicació d'Arinsal en favor de l'abans esmentat Josep Serra, va anar a trobar el de "Casa Sansa" per impulsar, conjuntament amb els veïns de Tor, tot el projecte. Segons ha explicat a Diaridelaneu Marc Gras, un dels nebots de Josep Montané, va participar activament en el projecte, incloent els primers esborranys de contractes. En va liderar les negociacions i comptava amb el suport de 2 altres copropietaris de Tor.

Però els altres propietaris de les cases, tot i no viure permanentment al poble, no van renunciar a quedar al marge de l'acord que s'havia de tirar endavant amb ProtutorSA. Un acord que no arribaria mai.

L'expectativa de negoci que l'estació d'esquí i el residencial previst al peu de pistes van acabar generant tensió entre els copropietaris de Tor. Començaria la mala maror, embolics judicials i diversos episodis de violència. Tot plegat, va acabar generant 3 morts entre els anys 1980 i 1995. Entremig, l'estació d'Arinsal, l'any 1992, va deixar de ser privada i va passar a ser comunal (municipal).

Per saber més d'aquesta qüestió us convidem a llegir el llibre de Carles Porta, Tor tretze cases i tres morts (Auto: Carles Porta - Editorial La Campana) i el programa de TV3 Tor, la muntanya maleïda, emès al Trenta Minuts l'any 1997 (enllaç clicant aquí).


Pic de Salòria, Port del Cabús i sectors de Setúria i Barranc del Port Negre vistos des d'Arinsal (Foto: diaridelaneu).

Com hauria estat l'estació d'esquí de Tor?

Però, sobre el terreny, com hauria estat aquesta estació de Tor? De quin desnivell i pendent haurien resultat les pistes d'esquí? Quants remuntadors es necessitaven? Quantes pistes s'haurien creat? Per donar resposta a aquestes preguntes fa unes setmanes ens vam desplaçar a Tor.

L'estació d'esquí de la muntanya de Tor, com hem comentat més amunt, disposava d'un avantprojecte o plànols de l'estació d'esquí. Aquests plànols encara avui es deuen trobar arxivats en algun gabinet o despatx d'advocats de Barcelona, segons informació que se'n desprèn del llibre Tor tretze cases i tres morts.

Donada la impossibilitat de consultar aquests plànols, de moment i a l'espera d'algun dia poder localitzar-los, des de diaridelaneu vam voler desplaçar-nos a la muntanya de Tor per conèixer com són els terrenys que havien d'acollir la que hauria estat una estació d'esquí tan gran com Baqueira, segons anunciaven els seus promotors.

Val a dir que, sobre si hauria estat tan gran com Baqueira cal admetre que és possible que sí, ja que en el supòsit d'unir les estacions de Pal, Arinsal i Tor, el nombre de quilòmetres de pistes hauria més que doblat els actuals 63 kms que sumen Arinsal i Pal.

En qualsevol cas i observant les valls de la muntanya de Tor, una part de l'estació d'esquí de la muntanya de Tor hauria estat, molt possiblement, una rèplica amb l'orientació invertida de l'estació d'Arinsal, amb la qual hi havia el projecte d'unió.


Simulació fictícia dels remuntadors de l'estació d'esquí de la Muntanya de Tor (Foto: GoogleMaps Diaridelaneu).

Sobre el terreny l'estació és fàcil preveure com els plànols de l'estació d'esquí haurien estat un seguit de remuntadors, possiblement tres, que haurien enllaçat Arinsal amb Tor. Cal suposar que ho haurien fet amb un eix més o menys recte que enllaçaria la collada del Port Vell (2.451 m) amb la població de Tor (1.650 m) seguint el curs fluvial del torrent del Port Negre.

Aquest barranc, en línia recta, no suma més de 4 quilòmetres entre el port i el poble. Això vol dir un desnivell de 800 m i un pendent en descens amb una mitjana del 20%. Sobre un ortofotomapa de la zona n'haurien sortit dos grans eixos esquiables, d'orientació est-oest i a banda i banda del torrent del Barranc Negre.

Val a dir que la vall del Torrent Negre, com passa amb Arinsal per la seva orientació est-oest, té una part molt solejada i una altra més ombrívola. Per proximitat geogràfica la nivologia d'una vall i l'altra no poden tenir grans diferències. Això fa pensar que, per gruixos i conservació de neu, la muntanya de Tor podria haver ofert perfectament una temporada de neu d'igual durada que la seva veïna andorrana.


Port del Cabús (2.302 m) vist des de l'estació d'esquí de Pal (Foto: Diaridelaneu).

I la connexió amb Pal?

Un dels aspectes que en més d'una ocasió queden reflectits en el projecte de l'estació d'esquí de la muntanya de Tor és que també es contemplava la possibilitat d'unir-la a l'estació andorrana de Pal. Per entendre'ns, és com dir que l'estació d'esquí de Tor tingués dos grans sectors units des del poble: el sector en direcció a Arinsal, i el sector orientat a Pal.

En aquest cas la unió s'hauria fet unint els sectors de Setúria, a Pal, amb el Port del Cabús (2.302 m). El Port del Cabús és la collada que divideix els vessants de la muntanya de Tor amb Setúria.


Estació d'esquí de Pal i sector Setúria des de Port del Cabús (Foto: diaridelaneu).

En aquest cas la unió amb remuntadors entre Tor i el Port de Cabús potser hauria estat amb idèntic nombre de remuntadors en aquest sector, possiblement 3 (però consti que és una especulació), però amb l'inconvenient que la connexió des de Setúria (sector de Pal) s'hauria de fer per uns pendents de muntanya més solejats. Sobre aquesta connexió tampoc es disposa de plànols, tot i que és possible que existeixi igualment un avantprojecte.

El desnivell entre Tor (1.650 m) i Port del Cabús (2.300 m) és de 650 m i uns 3,5 quilòmetres en línia recta, el que dóna un pendent mitjà aproximat d'un 18%. Possiblement amb tres enllaços de pistes, i remuntadors seguint el curs del riu de la Rabassa, es podria fer la connexió fins al Port del Cabús, punt d'unió més factible amb les pistes del sector Setúria de Pal. Sobre el terreny és fàcil imaginar-se el possible traçat i el nombre de pistes que en sortirien a banda i banda de la traça dels hipotètics telecadires. I tot això en una cara nord i amb molt de bosc, ideal per a la conservació de la neu.

De l'estació que n'hauria resultat de la muntanya de Tor no hi ha cap dubte que hauria estat gran. Molt gran. Tot i haver intentat en els darrers dies localitzar els plànols de l'avantprojecte aquesta possibilitat no ha estat possible, però no ho descartem en un futur aconseguir-ho.

Així doncs, l'única possibilitat d'imaginar com hauria estat la muntanya de Tor com a centre d'esports d'hivern no ha estat altra que deixar córrer la imaginació sobre el terreny i fer-ho, per dir-ho així, d'una manera que, al meu criteri, semblaria "el més lògic possible". Però cal avisar als lectors que l'ortofotomapa amb els remuntadors traçats és una aproximació del tot subjectiva. No té res a veure amb l'avantprojecte. En resum, m'he permès una llicència imaginativa per dissenyar 4 remuntadors sobre la vall.


Port Cabús i la serra de Bassiets des del Roc de Llumeneres (Foto: Diaridelaneu).

Algunes qüestions no resoltes

Bona part de la informació que s'ha fet servir per a aquest reportatge s'ha basat en el llibre abans esmentat i la visita a la zona. Val a dir, però, que a banda del projecte inversor de la societat Promocions Turístiques de Tor, S.A, uns anys més tard es va saber que també hi havia un grup inversor de capital francès disposat a invertir en el projecte.

D'una conversa informal amb veïns d'Alins també he sabut que, no fa pas tants anys, sembla ser que durant els primers anys d'aquest nou segle, es van continuar fent alguns estudis de nivologia a la muntanya de Tor. Qui hi havia darrere aquests estudis no ha quedat clar, tot i que aquests estudis no es feien d'amagat. En tot cas, serien una prova que el projecte no ha estat abandonat definitivament.


Centre de Tor, amb Casa Sisqueta a primer terme (Foto: diaridelaneu).


Tor en l'actualitat

S'ha rumorejat que poc abans d'entrar a la crisi del totxo iniciada l'any 2008, algun projecte inversor havia explorat la zona amb finalitats més immobiliàries que no pas integrals, en el sentit d'unir el projecte urbanístic i residencial amb l'estació d'esquí.

Han passat molts anys des que aquell projecte de 1976 sortís a la llum. Encara que avui els propietaris legítims de la muntanya ara es posessin d'acord, cosa que encara no està aclarida al 100%, per tirar endavant el complex d'esports d'hivern, caldria superar el repte de l'escalfament global, l'estancament del mercat de la neu, el retrocés del mercat l'immobiliari i la declaració del Parc Natural de l'Alt Pirineu, dins el qual hi ha integrada la muntanya de Tor. En definitiva, l'estació d'esquí a la muntanya de Tor semblava viable i possible, però la conjuntura l'ha fet, fins ara, impossible. De moment, és clar.

I ja per acabar, donat que vivim en un món dominat per la realitat virtual, si a l'encapçalament de l'article m'he atrevit a batejar l'estació projectada als anys 70 a la muntanya de Tor com a VallTor 2000, Port Cabús o Port Vell, avui possiblement el nom que li posarien ja seria un altre més d'acord amb les tendències actuals. Serien potser, Tor Ski Resort, GrandTor o, millor encara, Tor Mountain Experience? Per imaginació que no quedi.


Vista del Port del Cabús des del vessant de la muntanya de Tor (Foto: Diaridelaneu).